El Centre Artístic Musical de Bétera continua celebrant el seu cinquanta aniversari amb diversos concerts especials. D’aquesta manera, el pròxim dissabte 13 d’Abril interpretaran el popular ‘Requiem de Mozart‘. En aquesta ocasió seran els cors els protagonistes. Així, en aquest concert participaran l’Orfeó d’ Aldaia Cor “Virgen del Castillo” de Xiva i el Cor del Centre Artístic Musical de Bétera. Com a solistes, els assistents podran disfrutar de la veu d’Aurora Peña com a soprano, de Adriana García Mayer com a contralt, de Carlos Arturo Gómez com a tenor i de Giorgio Celenza com a baix.

La música anirà a càrrec de la banda del Centre Artístic Musical de Bétera, sota la direcció de Pedro Vicente Alamá.

La Missa de Rèquiem en re menor, K. 626, és una missa de Wolfgang Amadeus Mozart, basada en els textos llatins per al rèquiem, és a dir, l’acte litúrgic catòlic celebrat després de la defunció d’una persona. Es tracta de la dinovena i última missa escrita per Mozart, que va morir en 1791, abans d’acabar-la. El compositor Franz Xaver Süssmayr la va finalitzar, i el mateix autor, ja malalt, li va donar nombroses indicacions per a fer-ho.

Cap al juliol de 1791, Mozart va rebre en la seua llar a un desconegut, vestit de negre, que va refusar identificar-se i va encarregar a

Mozart la composició d’un rèquiem. El desconegut li va donar un avançament i van quedar en què tornaria en un mes. Però el compositor va ser anomenat des de Praga per a escriure l’òpera La clemència de Tito, per a festejar la coronació de Leopoldo II.

Quan pujava amb la seua esposa al carruatge que els portaria a aquesta ciutat, el desconegut es va presentar una altra vegada, i va preguntar pel seu encàrrec.

Més tard, es va saber que aquell ombrívol personatge (pel que sembla, anomenat Franz Anton Leitgeb) era un enviat del comte Franz von Walsegg, músic aficionat l’esposa del qual havia mort. El vidu desitjava que Mozart componguera la missa de rèquiem per als funerals de la seua dona, però volia fer creure als altres que l’obra era seua, i per això romania en l’anonimat.

Segons la llegenda, Mozart, obsessionat amb la idea de la mort des de la del seu pare i impressionat per l’aspecte de l’enviat, va acabar per creure que aquest era un missatger de la destinació i que el rèquiem que anava a compondre seria per al seu propi funeral.

Una de les principals influències d’aquesta obra pot trobar-se en el Rèquiem, de Michael Haydn, compost en 1771 per a la mort de l’arquebisbe de Salzburg, S. C. Schrattenbach.

Imprimir article

Comente esta notícia en el nostre fòrum polsant ací.