(EFE) Un equip de la Universitat Politècnica de València (UPV) ha desenvolupat un projecte que proposa nous mètodes de disseny de les columnes de cantó que redistribueixen la càrrega excessiva que podria patir un edifici en situacions extremes. Entre aquestes situacions es troben els atacs terroristes, explosions o desastres naturals i que derivaria en el seu col·lapse.
El projecte dirigit pel professor de la UPV, José Miguel Adam, que compta amb el suport d’una Beca Leonardo de la Fundació BBVA, aspira a reduir la vulnerabilitat d’edificis considerats crítics, com a hospitals, col·legis i terminals de passatgers, ha informat la UPV. La investigació, emmarcada dins del repte “Societats Segures” de l’Horitzó 2020, té l’objectiu de protegir i millorar la resiliència de les infraestructures crítiques, cadenes de subministrament i les maneres de transport.
A més del professor Adam, l’equip el conformen els investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia del Formigó (ICITECH) de la UPV, Elisa Bartolesi, Manuel Buitrago i Pepe Calderón, i compten també amb la col·laboració de l’investigador Juan Sagaseta, de la University of Surrey.
Quan els edificis se sotmeten a situacions tan extremes com desastres naturals, accidents, atacs terroristes o sabotatges es poden produir danys locals en les seues estructures que deriven en un col·lapse total dels edificis.
Aquest col·lapse es dona de manera progressiva, la qual cosa implica una sèrie de fallades en cadena que es poden traduir en greus pèrdues personals i materials.
Per això, la investigació pretén dotar als edificis d’una major robustesa i seguretat, de manera que han establit una sèrie de recomanacions de disseny que així ho permeten.
“Els edificis tenen mecanismes resistents que no s’activen en situacions normals, però que poden tindre una gran importància a l’hora de suportar un esdeveniment extrem”, ha indicat José Miguel Adam, que ha afegit que és en l’activació d’aquests mecanismes “on se centra la millora de la resistència a col·lapse dels edificis”.
A través d’aquest projecte s’ha construït el primer edifici-proveta a escala real a Espanya resistent a esdeveniments extrems, que ha sigut cofinançat per l’empresa Llevantina, Enginyeria i Construcció-Llic.
L’edifici-proveta s’ha monitorat amb galgues extensomètriques, uns sensors que permeten controlar la deformació del formigó, i amb captadors de desplaçament, acceleròmetres elèctrics i de fibra òptica, i càmeres convencionals i d’alta velocitat amb les quals han visualitzat la resposta de l’edifici.
“Disposar d’un edifici-proveta a la sencera disposició del projecte ha portat a resultats molt fiables que, al seu torn, contribuiran a comprendre mecanismes resistents en edificis que fins hui a penes havien sigut analitzats”, ha manifestat José Miguel Adam.