En la vida hi ha vegades, la veritat que poques, que de sobte t’arriba la sort i et pilla d’imprevist, sense estar vestit per a l’ocasió, i no et queda més remei que fer-li front. (Fer front a la sort… quina incògnita).

La sort, una vegada que és teua, has d’aprendre a administrar-la. Els teus hàbits i les teues rutines d’abans obligatòriament canvien, i tu no estàs preparat per a eixe canvi. Són molts anys fent quasi sempre el mateix i d’aquesta manera anava dibuixant-se l’existència de cada u; doncs ara la situació es torna diferent: el que feies ja no ho fas, ja no tens horaris, i de vegades et trobes completament desubicat. Faré esport, llegiré més, m’inscriuré a fer alguna activitat, estaré més pendent de les persones que estime i que crec que a mi també m’estimen, faré altres rutines……… estes coses són el que es pensen quan t’arriba este tipus de sort.

Si la sort l’administres bé, és possible tindre dies feliços i satisfactoris, però si l’administres malament, segur que faràs panxa i infeliç a les persones mes pròximes a tu.

És una gran responsabilitat açò d’administrar la sort i a més en estos temps que corren, on les teues inquietuds es tornen cada vegada més inquietes, les idees més confuses i situacions que trobaves salvades tornen amb una força perillosa, on les mentides, els insults, les falses promeses i la manipulació política i informativa fan acte d’aparició tots els dies. Però en aquest cas jo tinc sort; una sort ja administrada de fa anys, sort de tindre les idees clares, basades totes elles en la igualtat, la llibertat i la justícia social. D’ahí ve la meua militància activa dins de la socialdemocràcia. Valors que ara més que mai fan falta, per fer una societat més justa, més igualitària i clarament més lliure.

D’altra banda et trobes amb dos “pimpollos” d’infanteria i un de cavalleria, aquest amb “pistola al cinto”, reclutant toreros, persones de la noblesa, militars i periodistes sense complexos. En fi, la dreta pura i dura……….., la de sempre.

Els ciutadans i ciutadanes són els que tenen la veu, d’ells, de tots nosaltres depén que als pròxims processos electorals triomfen els projectes progressistes o que pel contrari la dreta, la de sagristia i naftalina s’instal·le al poder altra vegada.

La sort no sap ni de banderes “cara al sol con la camisa nueva”, ni de tauromàquia, ni de periodistes mediàtics, ni de llaços del color de la quimera. No sé si les quimeres tenen color, però en cas de tindre’l, seria el groc.

Vista la situació, estaria bé, que els ciutadans i ciutadanes, amb total llibertat, feren este camí “de ida” cap als processos electorals amb reflexió, responsabilitat i tenim clara la seua opció i que malgrat que a totes les boires, tinguérem tots sort.

 

Article d’opinió de Vicent Sorlí
Imprimir article

Comente esta notícia en el nostre fòrum polsant ací.