Balanç general de les eleccions del 28 d’abril

El 28 d’abril de 2019 passarà a la història per ser una jornada històrica. D’una banda, va tindre lloc les eleccions generals a Espanya i per un altre les eleccions autonòmiques de la Comunitat Valenciana. A continuació, després d’haver estat informant al llarg de la jornada de cada resultat i haver estat actualitzant la informació segons ens arribava, fem un balanç de tot això.

Eleccions autonòmiques

El socialista Ximo Puig ha aconseguit recuperar la confiança ciutadana en el PSPV, la qual cosa li reforça com a líder dels socialistes valencians i baró en el PSOE. Això li permetrà repetir com *president de la Generalitat durant la pròxima legislatura, amb Compromís i Unides Podem-EU com a socis.

L’avançament electoral decidit per Puig, en contra de la voluntat del seu soci de govern, Compromís, ha donat bons resultats als socialistes valencians, que han obtingut més de 584.000 vots (27 escons) en aquestes eleccions autonòmiques enfront dels 509.000 suports (23 diputats) que el partit va collir en 2015.
A pesar que fa quatre anys els socialistes van patir els pitjors resultats de la seua història, l’aliança del PSPV amb Compromís i Podem, en el que es va conéixer com el Pacte del Botànic, va permetre posar fi a vint anys de majories absolutes del PP.

Ximo Puig, ha assegurat que “ha sigut dur, complicat”, però “la Comunitat Valenciana torna a ser ‘*senyera’ del canvi”.
Puig *fueaclamado a crits de “Ximo *president” a la seua arribada al mercat de *Tapinería, en el barri del Carmen de València, on el PSPV va instal·lar el centre des d’on ha seguit la nit electoral.
Després de felicitar a Pedro Sánchez pels seus resultats electorals i agrair-li que s’haja preocupat “fins a l’últim minut pel que poguera passar ací”, ha afirmat que “per fi hi haurà un Govern progressista perquè siga possible el canvi que mereixen els valencians”.

D’aquesta manera,  Ximo Puig podrà tornar a presidir la Generalitat per segona legislatura consecutiva amb una reedició del Pacte del Botànic, en la qual sumaria els seus 27 diputats als 17 de Compromís i els 8 d’Unides Podemos-EU.

El PP, que havia guanyat totes les eleccions celebrades a la Comunitat Valenciana des de 1993, passa a ser la segona força després d’aconseguir 19 diputats (12 menys que en 2015), mentre que Ciutadans puja de 13 a 18 escons, sobrepassant a Compromís, i Vox irromp en Les Corts amb 10 parlamentaris.

D’aquesta forma, els partits de l’esquerra sumen 52 dels 99 escons que conformen Les Corts Valencianes (3 menys dels 55 d’aquesta legislatura), mentre que la suma de PP, Vox i Ciutadans llança un resultat de 47 escons, enfront dels 44 que tenien PP i Ciutadans.

Els socialistes, que van guanyar per última vegada unes eleccions a la Comunitat Valenciana en 1991, se situen 28 anys després com a primera força, després de millorar els seus resultats de 2015 -els pitjors de la seua història, però que li van permetre governar amb un pacte de l’esquerra- i passar de 23 a 27 escons i d’un suport del 20’28% al 24,03%, amb el 90,50% de l’escrutini.

La decisió de Puig d’avançar per primera vegada en la Comunitat els comicis i unir-los als generals ha beneficiat als socialistes valencians, que es consoliden com la principal federació on el PSOE governa després de la pèrdua del Govern d’Andalusia i reforcen el lideratge del secretari general del PSPV després dels seus segons comicis com a candidat. No obstant això, la seua candidatura ha aconseguit quasi quatre punts menys de vots que la de Pedro Sánchez en aquest 28 d’abril.

Compromís, que en 2015 va créixer exponencialment en passar de 6 a 19 escons i ha format part del Govern del canvi que va desallotjar al PP de la Generalitat després de vint anys, perd la tercera posició que ocupava des de la creació de la coalició en 2007 i es veu desplaçada al quart lloc, després d’obtindre 17 diputats i un suport del 16,25%.
La coalició de Mónica Oltra, es manté com a segona força de l’esquerra, per la qual cosa la seua participació serà determinant en un Botànic II” en el qual fins ara ha ocupat la vicepresidència i la meitat de les Conselleries. I en aquest doble diumenge electoral, Compromís ha aconseguit deu punts més de vots en les autonòmiques que en les generals.

El soci parlamentari del Botànic, Podemos, ha concorregut ara al costat d’Esquerra Unida -que tornarà asseure’s en Les Corts després de perdre en 2015 la seua representació històrica- amb la candidatura liderada per Rubén Martínez *Dalmau i perd en els seus segons comicis autonòmics 5 escons, en passar de 13 a 8.

El PP d’Isabel Bonig, qui debutava com a candidata a la presidència de la Generalitat i aspirava al fet que el Govern de l’esquerra fora només un parèntesi de quatre anys, deixa de ser la primera força de la Comunitat per primera vegada en 26 anys i tornarà a ser, encara que només per un escó, el principal partit de l’oposició per segona legislatura.

Encara que els populars tenien la vista posada a replicar un Govern a l’andalusa, la distribució del vot conservador i l’hegemonia de l’esquerra l’impossibilitarà, ja que els populars passen de 31 a 19 escons.

Ciutadans, amb Toni Cantó com a candidat per primera vegada a la presidència de la Generalitat, ha millorat clarament els escons que va obtindre fa quatre anys, quan va entrar en Les Corts amb tretze diputats, en aconseguir 18 actes i un suport del 17,40% i es converteix en tercera força en la Comunitat, per davant Compromís.
I Les Corts comptaran per primera vegada en la seua història amb sis grups parlamentaris, després que *Vox -que va ser la desena força en 2015- haja irromput amb 10 escons i un suport del 10,40%, un creixement exponencial respecte a 2015, quan va recaptar el 0,41% dels vots.

El candidat de *UnidesPodem-EU a la Presidència de la Generalitat, Rubén Martínez Dalmau, ha afirmat que en el partit estan “molt contents” perquè els huit diputats autonòmics obtinguts permetran “sumar” per a reeditar un nou pacte del Botànic amb els socialistes i Compromís.

Per part seua, la candidata a la presidència de la Generalitat per Compromís, Mónica Oltra, va voler destacar la continuïtat de les polítiques que van iniciar en 2015 amb el pacte del *Botànic en el Govern valencià i ha destacat que el seu partit “no tolerarà cap experiment” que “pose en perill” el canvi iniciat fa quatre anys.
Oltra va indicar que “no hi ha cap opció possible que no passe per un segon *Botànic”.  “No hi ha combinació política en la Comunitat que done veu a les drets i això, a diferència del Congrés dels Diputats, és un senyal d’identitat valenciana”, ha ressaltat la candidata de la formació valencianista.

El candidat de Cs a la Presidència de la Generalitat, Toni Cantó, la formació de la qual ha *obtenidoobtuvo 18 diputats en Les Corts, va celebrar “haver guanyat al nacionalisme” en la Comunitat Valenciana i es va comprometre a dur a terme en la pròxima legislatura una oposició “valenta i responsable”.

Finalment, la presidenta del PPCV i candidata a la Generalitat, Isabel Bonig, va felicitar el PSPV per guanyar les eleccions d’aquest diumenge i va assegurar que el Partit Popular lidera el bloc de centredreta. Bonig també va assenyalar que la fragmentació del vot de dretes ha perjudicat el seu partit, i ha dit que no ha sigut fàcil “arribar fins ací” amb “la història i la motxilla que té el PP, especialment el PP de la Comunitat Valenciana”.

Corts Valencianes

Les Corts Valencianes sorgides d’aquestes eleccions autonòmiques comptaran per primera vegada en la història democràtica amb sis grups parlamentaris, ja que des de 1983 el màxim de grups que s’havien configurat en l’hemicicle eren cinc.
Als cinc grups parlamentaris que hi ha hagut en aquesta última legislatura (PP, PSPV-PSOE, Compromís, *Podem i Ciutadans), en la desena legislatura resultant d’aquestes eleccions autonòmiques se sumarà *Vox, que irromp en la Cambra valenciana amb 10 diputats, al 14,69 per cent del recompte. El partit que lidera a la província de València José María *Llanos, el seu candidat la presidència de la Generalitat, s’asseurà d’aquesta forma per primera vegada en Les Corts, amb 4 diputats per València,4 per Alacant i 2 per Castelló al 10,86% per cent del recompte.
En les nou legislatures autonòmiques de la democràcia, el màxim nombre de grups parlamentaris en Les Corts, un total de cinc, es va donar en la segona (1987-1991) i en la novena (2015-2019).
L’hemicicle valencià va arrancar en 1983 amb tres grups parlamentaris (el mateix número que va haver-hi en la cinquena, sisena i setena legislatures) i va tindre quatre grups en la tercera, quarta i huitena legislatura.

Segons els resultats provisionals de participació, publicats en el portal web www.resultats2019.gva.es el nivell de participació ciutadà va ser del 76’66% (1.450.995 votants) en la província de València enfront de 71’54% (1390.770 votants) de l’any 2015. L’abstenció va ser del 23’34% (28’46% en 2015). Els vots a candidatura van ser del 97’87% (97’47% en 2015). Els vots nuls van ser del 1’43% (1’29% en 2015) i els vots en blanc el 0’70% (1,24% en 2015).

En la província d’Alacant la participació va ser de el 74,22% (907.110 votants) enfront del 65’95% de 2015 (823.444 votants). L’abstenció va ser del 25,78% (34’05% en 2015). Els vots a candidatura van ser del 97’83% (96’95% en 2015). Els vots nuls van ser del 1’38%(1’52% en 2015) i els vots en blanc el 0’79% (1’52% en 2015).

En la província de Castelló la participació va ser de el 76,60% (313.893 votants) enfront de el 71,08% (296.245 votants) de les eleccions de 2015. L’abstenció va ser del 23’40% enfront del 28’92% de 2015. Els vots a candidatura van ser de el 97,51% (96’98% en 2015). Els vots nuls van ser del 1’61%(1’58% en 2015) i els vots en blanc el 0’88% (1’44% en 2015).

Per comarques, al Camp de Túria, el nivell de participació va ser de el 76,28% (91.512 votants) enfront del 73’11% de l’any 2015 (84.443 votants). La votació als partits va ser la següent:

Per municipis, a Bétera, les dades provisionals despreses de la mateixa web són les següents:

Congrés i senat

Els socialistes valencians han guanyat les eleccions generals al Congrés en la Comunitat Valenciana en aconseguir el 27,80% dels vots i 10 escons enfront dels 6 aconseguits en 2016, quan es portava escrutat el 98,39% dels vots.
El PP, guanyador de les vint-i-cinc eleccions celebrades en la Comunitat Valenciana des que va véncer en les generals de 1993, es veu relegat a segona força, en obtindre el 18,60% dels vots i 7 escons, 6 menys que en 2016.
Compromís, que fa tres anys va concórrer amb Podemos i EU, cau també i tindria un sol diputat enfront dels quatre d’aquesta legislatura, amb un suport de tot just el 6,45%.
Podem, en coalició electoral amb Esquerra Unida, aconsegueix cinc diputats i el 14,23% dels vots i Ciutadans suma un més als cinc escons nacionals que ja tenia, amb el 17,95% dels vots.
Per part seua, *Vox entra per primera vegada en la representació valenciana en la Cambra baixa, amb tres parlamentaris i el 12,01% dels vots.
Quant al Senat, amb el 59,52% dels vots escrutats, el PSOE aconsegueix un aclaparador resultat en comptar amb 9 senadors (aquesta legislatura només tenia els territorials per designació de les Corts), mentre el PP, que tenia 9, aconseguiria només 3.
Compromís, que va concórrer amb Podemos i EU i va aconseguir tres representants en la Cambra alta, no compta amb cap senador, segons aquests resultats escrutats.