De mànega llarga, amb coll, botons i traus fets a mà, de cotó i amb flors sobre un cridaner color de fons. Així són les tradicionals camises de la rodà que no es compren en grans superfícies si no que es fan a casa o s’encarreguen a les botigues de costura de Bétera on les cusen artesanalment a mà, com s’ha fet tota la vida.

A menys de quatre setmanes perquè se celebre el dia gran de Bétera els grups d’amics ja tenen preparades les camises d’enguany. Segurament fa mesos que van triar la tela i ja les tenen planxades per a lluir-les pels carrers de Bétera, “al setembre ja comencem a recollir encàrrecs, sobretot de les colles d’amics que les volen iguals o de famílies on tots els seus membres volen lluir el mateix estampat. A hores d’ara ja no solc agafar encàrrecs, encara que sí que venc algunes que tinc fetes de mostra per als que arriben tard”, ens explica Mª José Varea, la modista i regent del Descosit.

El més complicat és trobar en els magatzems noves teles estampades que s’adapten als requisits de les camises de Bétera, perquè lamentablement han tancat moltes de les fàbriques tèxtils que es dedicaven a això, “les teles han de ser de cotó, fines perquè no donen molta calor i amb estampat floral en forma de pomell sobre colors cridaners i intensos”. Segons ens explica Mª José cada any és més complicat trobar-les ja que o “les flors són massa exagerades o massa xicotetes i els teixits són sintètics de polièster i donen molta calor perquè es peguen al cos”.

El patró utilitzat és masculí ja que històricament les camises eren sol per als homes, afortunadament ara també les xiquetes, xiques i dones ixen a la rodà i les llueixen encara que mantenint el patró original, “hi ha gent que te les demana sense manegues, de tirants o amb una altra forma més femenina, però les que cus jo són les tradicionals i amb patró masculí”, explica la modista.

Els veïns i veïnes de Bétera solen tindre diverses en el seu armari que van alternant, “en tenim moltes però sempre hi ha qui vol camisa nova per a lluir el dia gran, a més sempre portar la mateixa no queda bé en les fotos”, bromeja Mª José.

Les obreres solteres tenen un paper important en el colorit de la rodà, perquè són elles les que trien el disseny que després portaran els seus respectius cositers, una elecció que és totalment secreta fins al dia 15 quan tots estrenen camisa i barret per a portar pels carrers de Bétera les alfàbegues de les joves obreres.

Una camisa costa de cosir més de dues hores, “és un treball molt artesà, això no és una fàbrica on es fan les camises en cadena i en menys de dos minuts, ací es fa tot manual: entretelar colls i punys, fer traus i cosir botons, és un treball costós”.

Avís per a nouvinguts: encara que en les grans botigues de roba com Zara hi ha camises de flors, vos recomanem que no les compreu allí per a lluir-les el dia gran ja que es nota molt que no són les camises de Bétera i sereu qualificats sense compassió de forasters pels veïns i veïnes del poble. 

Imprimir article
Comenta aquesta notícia