Les excavacions en el jaciment arqueològic de València la Vella en Riba-roja han permés trobar una sala noble de 50 metres quadrats que ha tret al descobert una ciutat visigoda del segle VI.

Esta sala d’ús civil o religiós, diversos objectes ceràmics d’origen musulmà i cristià o una nova torre de l’antiga muralla són alguns dels descobriments de l’edició d’enguany de l’IV Curs pràctic d’arqueologia cristiana i visigoda organitzat per l’Ajuntament de Riba-roja i l’Institut Català d’Arqueologia Clàsica.

Segons un comunicat de l’Ajuntament, sota la coordinació dels professors i arqueòlegs Josep María Macias, Albert Ribera i Miquel Roselló, un total de 20 joves estudiants de ciutats d’Espanya, Itàlia i Portugal han indagat sobre les restes de l’antiga ciutat sota la partida de València la Vella i que permeten certificar la importància que va tindre, especialment, en l’època visigoda.

La troballa d’una sala noble de 50 metres quadrats en l’acròpoli que corona la ciutat avala les impressions que existien fins ara sobre la ubicació estratègica que València la Vella suposava per als seus habitants fins al punt de competir en importància i en capacitat de decisió amb la pròpia capital de València.

Este primer acostament a la zona noble descoberta, del qual es desconeix el seu ús civil o religiós, es potenciarà en les pròximes edicions d’excavació per a certificar sobre la vida quotidiana que portaven els seus habitants a la ciutat visigoda fundada pel rei Leovigildo entre els anys 565 i 578 el paper dels quals va ser crucial en l’auge i esplendor de València la Vella durant el temps posterior. Al costat de la sala noble, cal destacar la troballa d’una nova torre en la muralla defensiva que envolta la ciutat visigoda i l’excavació de la qual ha suposat augmentar el coneixement en aquest enclavament històric sobre el que es va cimentar un regne fort i consolidat sota el mandat de Leovigildo.

Amb les troballes d’enguany es comencen a dibuixar els sectors sobre els quals s’estructurava l’antiga ciutat visigoda, com les àrees artesanals, una plaça major, l’àrea noble que corona l’acròpoli i els tres espais residencials en els quals vivien els habitants d’aquest jaciment, els treballs arqueològics del qual es van reprendre en 2016 després de més de 35 anys.

Els treballs han tret al descobert desenes de ceràmiques d’època musulmana i cristiana com a atuells, monedes d’època visigoda o fins i tot una xicoteta estàtua de bronze en forma de bou que simbolitza una ofrena sobre la prosperitat, l’aigua, la vida o l’optimisme dels seus habitants amb motius religiosos.

Les tasques que en les més de dues setmanes s’han desenvolupat sobre el jaciment de València la Vella s’han completat amb la troballa important d’una trinxera de la guerra civil (1936-1939) que forma part de la línia defensiva la Immediata, que es prolonga al llarg de 26 quilòmetres de distància entre El Puig i els Carassols en Riba-roja, inclosa en el catàleg de vestigis aprovat per la Generalitat i emparada per la llei de patrimoni cultural valenciana. Es va construir com a part de la línia de rereguarda de les tropes republicanes enfront del bàndol franquista, encara que finalment no va entrar en funcionament.

Imprimir article
Comenta aquesta notícia