El mes de juliol passat, l’avís d’uns banyistes que van veure a una tortuga fresant en una platja de Castelló va activar la Xarxa de Varaments, un protocol per a la conservació d’aquests rèptils que una campanya de la Generalitat i el centre de fauna marina de l’Oceanogràfic de València pretén divulgar perquè la ciutadania sàpia què fer si troba algun exemplar d’aquests animals a les platges.

En una platja protegida del parc natural de l’Albufera de València, un niu enterrat en l’arena conté al voltant d’un centenar d’ous de tortuga ‘caretta caretta’. Mentrestant, en un laboratori de l’Oceanogràfic de València, una incubadora manté a uns 30 graus de temperatura alguns dels ous recollits en el lloc per a garantir el seu desenvolupament.

A través de la campanya ‘Aquesta tortuga viu al Mediterrani‘, participen la Generalitat Valenciana i la Fundació Oceanogràfic, entre altres entitats, i que pretén . La finalitat és que es coneguen els passos a seguir en aquesta “alerta tortuga“.

El responsable del Servei de Vida Silvestre de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Juan Jiménez, considera que la conscienciació i la col·laboració ciutadanes són fonamentals. En aquest mateix sentit, Jiménez destaca el valor de la campanya, i explica que “és important que la gent sàpia què fer quan veu una tortuga ferida, morta, encallada o quan la captura accidentalment”.

El punt de partida és el desconeixement de la vida marina en les costes valencianes, assegura la directora de Comunicació de la Fundació Oceanogràfic, Elena Belenguer, que relata que, en les soltes de tortugues, “xiquets i adults pregunten si les tortugues venen del Carib i què fan ací”.

“Les tortugues viuen en el Mediterrani i és estrany que les vegem prop de la costa, però si les veiem a la platja, no s’allunyen i deixen que ens acostem a elles, és possible que els passe alguna cosa”, adverteix la responsable de Comunicació de l’Oceanogràfic, que explica que s’ha de telefonar al 112 immediatament per a activar la Xarxa de Varaments.

Les accions que es duen a terme després de l’avís depenen d’una sèrie de circumstàncies. Segons Juan Jiménez, pot tractar-se, per exemple, d’una captura accidental o de la troballa d’una femella de tortuga que posarà un niu, amb el que per a cada cas existeix un protocol concret.

En general, l’anomenada a Emergències genera un avís de la Sala del 112 a la Universitat de València, que és l’encarregada de comunicar a l’Oceanogràfic el parador de la tortuga, sempre que l’animal estiga viu. Després d’aqueixa trucada, personal tècnic de la Fundació Oceanogràfic, amb el suport de la Conselleria d’Agricultura, es desplaça fins al lloc i trasllada a l’animal a l’Àrea de Recuperació i Conservació d’Animals del Mar, l’anomenada Arca del Mar del centre valencià.

Una vegada en l’arca, les tortugues són sotmeses a una sèrie de proves (radiològiques, ecogràfiques, analítiques i sanguínies) per a determinar possibles lesions o patologies. Belenguer explica que és freqüent trobar símptomes d’embòlia gasosa, és a dir, partícules de nitrogen en sang, per pesca accidental. En aqueixos casos, l’Oceanogràfic disposa d’una cambra hiperbàrica per a dissoldre el gas acumulat en el flux sanguini.

Contaminació i residus plàstics

Però no solament la pesca accidental es compta entre les amenaces per a la salut d’aquests rèptils. Des del centre marí alerten de les conseqüències sobre la fauna de la contaminació dels oceans. “Totes les tortugues que entren en l’àrea de recuperació i conservació de l’Oceanogràfic tenen *microplásticos en la femta”, destaca la responsable de Comunicació, que considera “alarmants” els efectes que això pot tindre també sobre les persones, que, recorda, “formen part de la xarxa tròfica”.

Els efectes dels residus plàstics es combinen amb altres lesions i patologies. “Aquest hivern vam tindre a una tortuga que va entrar per captura accidental, però en les anàlisis vam veure que també s’havia engolit un encenedor”, afirma.

Juan Jiménez adverteix també que, encara que es tracta de “animals molt resistents”, la presència de plàstics en el mar pot suposar un seriós perill per a les tortugues. Segons explica, al llarg de la seua vida “engulen molts plàstics pensant que formen part del seu aliment, com per exemple meduses”. A vegades, aquests animals són capaços d’eliminar-los del seu organisme, però en molts altres casos no ho fan.

Explica, això sí, que segons dades de la Universitat de València, “fa 20 anys les tortugues portaven més càrrega de plàstic”, i opina que actualment existeix una major conscienciació sobre aquest tema. No obstant això, considera que “la presència del plàstic en el mar i a les platges és impresentable”.

A més del mal causat pels plàstics, les posades d’ous són un dels motius de la presència de tortugues en les instal·lacions de l’arca. “L’alerta tortuga” per troballa de nius s’ha activat solament cinc vegades en els últims dos segles, però, encara que localitzar exemplars d’aquesta espècie prop de la costa no és habitual, sí que és cada vegada més freqüent.

“S’està produint un curiós fenomen de colonització de les tortugues, possiblement associat al canvi climàtic”, exposa el responsable del Servei de Vida Silvestre. Jiménez indica que les tortugues ixen a fresar a altes hores de la nit, per a evitar trobades amb depredadors, per la qual cosa “no hi ha manera de predir on apareixeran”. “El millor és que la ciutadania conega que això ocorre, i, quan veja una tortuga eixir a la nit caminant en una platja en època d’estiu, sàpia que aqueixa tortuga sens dubte pondrà”, afig.

“La Comunitat Valenciana no és una zona de posada comuna, però es troben cada vegada més tortugues que venen a fresar pel calfament global, perquè les nostres platges i els nostres mars estan cada vegada més calents”, explica, d’igual forma, la directora de Comunicació de la Fundació *Oceanogràfic.

Amb l’objectiu d’aconseguir la major difusió possible, la campanya compta amb la participació de diferents institucions i entitats.

Imprimir article
Comenta aquesta notícia