La Comunitat Valenciana és la tercera autonomia espanyola on més dones han sigut assassinades per homes amb els qui compartien algun vincle afectiu o familiar des de 2010 amb un total de 65, per darrere d’Andalusia (116) i Catalunya (80) i per davant de Madrid (57) i Galícia (35).

Estes dades estan recollides en l’últim informe sobre víctimes mortals de la violència de gènere en l’àmbit de la parella o exparella en els anys 2016 a 2018, que publica este dimecres el Consell General del Poder Judicial.

En l’extrem contrari d’esta classificació es troben regions com La Rioja o Cantàbria, amb dos crims, Extremadura (4) i Múrcia (8), fins a completar una xifra total de feminicidis de 517 -des de 2010-.

La xifra total de feminicidis durant el trienni 2016-2018 és de 151, un 11,2% menys que en el trienni anterior, quan van ser assassinades 169 dones.

En este informe estadístic, el Poder Judicial alerta que quasi el 70% dels crims perpetrats durant estos tres anys va tindre lloc en poblacions xicotetes, la qual cosa “implica que les dones estan més desprotegides en l’àmbit rural i que, per tant, seria necessari redoblar els esforços en aquestes zones dotant-les de recursos de prevenció així com de serveis d’assistència i protecció”.

El 43% de mes les víctimes mortals del període 2016, 2017 i 2018 tenia fills menors -102 xiquets van quedar orfes en este temps- i tres de cada quatre eren mares.
“La maternitat -juntament amb la pobresa, la dependència econòmica o per discapacitat i l’embaràs- és un factor que fa més vulnerables a les dones víctimes de la violència masclista i que guarda relació amb l’elevat percentatge de casos sense denúncia prèvia: la por paraltza a la víctima, que no denúncia per a protegir als seus fills”, ha lamentat l’Observatori.

Perfil de la víctima 

En el citat trienni, l’edat mitjana de les víctimes mortals va ser de 43,5 anys i en més de la meitat dels assassinats els agressors van acabar amb la vida de dones de 26 i 45 anys.

El 64,2% eren espanyoles i el 38,5% estrangeres, la qual cosa “posa de manifest la vulnerabilitat” d’este col·lectiu. La majoria de les víctimes estrangeres procedia del Marroc, Romania, l’Equador, Bolívia i República Dominicana.

El CGPJ ha mostrat la seua “preocupació” pel fet que haja augmentat el nombre de dones assassinades que havien presentat denúncia contra el seu maltractador: 46 de les 151 havia denunciat, un 30,5%, la qual cosa suposa tres punts més respecte a la mitjana dels deu últims anys.

Així i tot, l’Observatori ha reiterat que el silenci és un “factor de risc per a la vida de les dones maltractades” i ha instat tant a les víctimes com al conjunt de la societat -les denúncies de l’entorn són només de el 5 i el 7% del total- a denunciar, el pas previ perquè l’administració les protegisca.

Perfil de l’agressor

Quant a l’agressor, tenia una edat mitjana de 48,2 anys, cinc més que la mitjana de les dones assassinades i el 65,8% dels victimaris era de nacionalitat espanyola.

Després de l’assassinat, el 22,5% dels victimaris es va suïcidar -l’edat mitjana dels suïcides va ser 49,7 anys, set de cada deu eren espanyols i la meitat estaven casats amb la víctima-, el 13,2% el va intentar, el 47% va ser detingut, el 16,6% es va entregar i el 0,7% va fugir.

En més del 80% dels casos, assassí i víctima compartien nacionalitat. A més, quasi el 65% de les assassinades compartia domicili amb el seu agressor i el 45,7% estava o havia estat casada amb ell.

És precisament el domicili el lloc en el qual més es cometen els feminicidis (el 81% dels casos), seguit de la via pública i el vehicle (6% en tots dos casos) i l’espai de treball (2%).

Imprimir article
Comenta aquesta notícia