L’actor de Bétera, Pep Ricart, va rebre anit en el Teatre Principal d’Alacant el Premi al Millor Actor en els Premis de les Arts Escèniques Valencianes 2019 pel seu paper protagonista en l’obra teatral “La vida inventada de Godofredo Vila” escrita per Sònia Alejo i dirigida per Xavi Puchades.

Pep va pujar a l’escenari emocionat pel premi i es va recordar de tot l’equip i també de Bétera, “un bes estimada Lucia, germanes, nebodes, cosines, a la meua tia Lola i a la meua veïna Ana. A la colla de Bétera i un senyal als laborals”, va dir en agrair el premi davant centenars de professionals del sector de les arts escèniques valencianes.

“Fa més de 20 anys discutia amb Cristina Fenollar i amb Carles Pons sobre el sentit del teatre, i hem continuat fent-lo tots estos anys. Jo li dic Carles que un actor per a treballar ha de mirar al món amb perplexitat, i ell em diu a mi: sí, però sense deixar a l’ésser humà i amb tendresa. El canvi climàtic, el Kurdistan, l’Equador, la sentència del procés, una Conselleria de Cultura frustrada, el teatre Escalante que cau… Necessitem més producció pública, més ajudes al teatre”, va reivindicar l’actor de Bétera en el seu discurs.

“Carles m’ha enviat un missatge per a dir-me que continúe almenys mirant-ho tot amb ulls rebels. Sí, això sempre, com Godofredo Vila”, va acabar dient.

“La vida inventada de Godofredo Vila” conta la història d’un de els quasi quatre mil xiquets evacuats amb vaixell des del País Basc rumb a França durant la primavera i estiu de 1937. Als 17 anys es va unir a la Resistència contra els alemanys i als 19 va aconseguir reunir-se de nou amb la seua família a Orà. Allí va conéixer i es va casar amb Marita, una refugiada andalusa. Quan, a principis dels 60, van començar els primers disturbis per la independència d’Algèria, Godofredo va decidir instal·lar-se a França, i no al país que estimava, perquè en ell governava un dictador.

Imprimir article
Comenta aquesta notícia