VA PASSAR UN DIA I UN ALTRE DIA, UN MES I UN ALTRE MES VA PASSAR 

SIS MESOS PASSAT HI HAVIA …  

Segons consta en document que ho va fer públic, el quinze de juny de 2.019 es va signar un pacte de govern per a l’ajuntament de Bétera acordat per a la legislatura 2.019-2.023. El partit popular, la coalició de partits Mas Camarena/Torre en Conill i el partit ciutadans van arribar als acords que s’expressen en aquest pacte. Quatre dels sis acords es van complir ràpidament; amb errors que es van esmenar amb decrets de rectificació i que, durant un termini excessiu de temps no es van fer públics en els mitjans de comunicació de l’ajuntament però si en el BOP; del segon acord, la creació d’un comité tripartit d’avaluació de l’emplene del pacte, és clar que molt poc o res sabrem. El sisé i últim acord és, com a compromís per a tota la legislatura, realitzar obres i millores en ‘el terme de Bétera’, essencialment en Mas Camarena i Torre en Conill.

Resum dels seus principis d’intencions són que el govern municipal lidere el progrés del poble i la seua regeneració democràtica, el bon govern dels seus veïns (sense distincions de raça, credo, renda o situació geogràfica), i això basant-se en principis de confiança, lleialtat i transparència ( entenc que entre ells, no cap al veí ). Aqueix paràgraf de quatre línies dona per a fer una profunda reflexió.

Opine que s’estan consumint etapes lentament i poguera ser el seu inici la publicació del PGOE i que, si encara està en la web de l’ajuntament, recomane que lligen el segon document. Presenta una clara analogia amb l’acord de govern però en el *PGOE és un problema d’infraestructures Alguna vegada va deixar de ser-ho ?

http://www.betera.es/es/page/informacion-publica. Un PGOE al que no obliga seguir la llei 1/2019 que ho fundamenta.

 

¿ QUÉ PASSA AMB L’AIGUA I ELS NITRATS?

Igual que amb d’altres problemàtiques que en més de 20 anys no han tingut solució, que són un problema endèmic de Bétera, que cap partit polític ha aconseguit plantejar-los des d’un punt de vista responsable ni de trobar solucions. Com a compromís adquirit al maig passat, a través del programa electoral, resulta confús que ara no siga fàcil, ràpidament assumible i d’urgent solució abordar el problema dels nitrats de l’aigua en el nucli urbà. Estem en una sala d’espera i a més, com canta Sabina, sense esperança i comencem a intuir que la solució no presenta una expectativa fundada

El govern de l’ajuntament de Bétera des de fa anys dista bastant dels veïns com a individus, és pobrament transparent, menys del que exigeix la llei, i la participació ciutadana aliena a associacions brilla per la seua absència; és senzill demostrar-lo i s’està agreujant.

El que han fet o dit de manera pública, que m’haja assabentat o es puga deduir, sobre els nitrats de l’aigua del nucli urbà es limita de la manera resumida següent:

  • L’aigua és una competència municipal pròpia, que es va cedir, almenys en part, a diverses empreses privades.
  • Durant anys la xarxa que va quedar com a competència de l’ajuntament, que és la de l’aigua del nucli urbà, no s’ha conservat, almenys encertadament.
  • L’aigua d’aquesta xarxa no és potable perquè conté nivells de nitrat superiors als permesos.
  • Campanya electoral 2.019 amb embastes incertes i desconeixent la solució del problema.
  • Dos regidors delegats per a aigua i recursos hidràulics, entenent-se per a sumar esforços i donar ràpida solució al problema leitmotiv dels partits PP i Cs, entre altres, en les eleccions.
  • Tancar fonts públiques, amb *osmosis inversa, al·legant-se que “l’aigua era agressiva i desmineralitzada, pitjor que la de l’aixeta”. Apuntava a microorganismes per la recomanació de l’ús de dos biocides.
  • Similar recorregut patit per la piscina infantil del poliesportiu municipal, sense informes públics coneguts.
  • Aparició al novembre dels informes tècnics-sanitaris de dues zones de proveïment d’aigua de consum i que es resumien en el sabut: nitrats alts en el casc i gèrmens en les fonts; també traces de plaguicides.
  • Posar, en dependències municipals, dispensadors i botelles d’aigua. Amb cost ignorat i consum desconegut, com a experiment. Els regidors van començar a beure en els plens en gots de cristall, en comptes de botelles d’aigua mineral, no sé si algú va aclarir que no bevien aigua de l’aixeta.

Que es diu que estan treballant en el problema però sense especificar en quin sentit ni amb quins avanços.

Senyors, els veïns paguem, vostés administren els nostres diners i tenim dret a saber de les seues decisions i, fonamentalment, de com arriben vostés a elles.

Altres fets que apareixen, i que hauria de produir alarma en el problema de l’aigua, són fonamentalment:

Que les analítiques de l’aigua s’han ocultat sistemàticament pel contingut en nitrats que la qualificava com a aigua no potable. Ha existit tot aquest temps un pacte de silenci per part dels partits polítics a l’ajuntament ?, es va ocultar per a no crear alarma o va ser pura malaptesa ?, decisió política ?, desistiment de funcions ? creença que els veïns no les saben interpretar ?( Cap, comprendran, és una opció per al veí que la consumeix i paga ).
Antecedent que la corporació 2.015-2.019 no va denunciar al contracte amb *AVSA-*EMSHI que vencia en 2.018 després de 20 anys, i es va renovar sense més obstacle fins a 2.023. es va tindre en compte el cànon que estan pagant les urbanitzacions?, es va negociar alguna cosa ?, es va revisar l’estat de la xarxa ?
L’actual alcaldessa i la regidora d’aigua, edils en l’anterior corporació, haurien d’haver sabut una mica més d’un assumpte que el desconeixien ?, van callar fins a les campanyes electorals ? es va fer públic i si no es va fer per què causa ?
Que en els plens de l’anterior legislatura existeixen invocacions freqüents a una ‘taula de l’aigua’ la composició de la qual, reunions, decisions, acords, actes, etc. no són públics. Han d’eixir a la llum.
Existència d’una addenda de 2.001 complementària al contracte de 1.998 amb *AVSA que si no és lesiva per als interessos dels veïns el sembla. Com a conseqüència, una reclamació de quasi 2 milions € per part de *AVSA en concepte de ‘inversió sense cobrament garantit’.
En 2.017 concurs segons expediente CA 14-17 que des de principis de 2.018 a 2.019, va patir diferents avatars rocambolescos està perdut en un calaix o en el bagul dels records ? En ell la solució per al problema dels nitrats era (A) estació de tractament de l’aigua potable (*ETAP); (B) portada des de conducció del *EMSHI; (C) portada mixta amb mescla en depòsit municipal i (D) portada mixta amb mescla en depòsit nou ( pressupostos-preus que es calculaven a l’octubre de 2.017 que, segons *Intercontrol Llevant SA, oscil·laven entre 4,3 i 8,4 milions de € ). Entenent que és per a potabilitzar l’aigua del nucli urbà
Renovar la xarxa costaria entre 1 i 4 milions de € més, segons longitud de tram contemplat.

No totes les solucions tenen el mateix calat; la mescla d’aigua no assegura l’absència permanent de nitrats per davall dels límits permesos, ni tampoc dels plaguicides detectats al maig. Pel que s’escolta és la solució més remenada; tal vegada, difícil refutar-la per preu però no per garanties.

Davant semblant dinerada sembla raonable que es prenga una pensada decisió, però si recordem que aquestes dades se sabien abans de començar la campanya electoral, haurien d’haver importat molt més, almenys al PP i Cs;  *MC/TC no tenen aquest problema de nitrats, només el tenen amb el cànon que sí o sí que pretén que es pague entre tots. Veurem com ho aborden els pressupostos de 2.020-2.023.

Es tracta que es comence a aportar una mica més d’informació als veïns perquè siguem capaços de destriar; per exemple, que des de la web es contemple tot el que concerneix l’aigua del poble i es concrete en una pàgina només, perquè la dispersió no ajuda i ara està molt dispersa; i de pas podrien crear l’àrea municipal de l’Aigua així com d’altres delegacions que no les tenen. Demanar dades estadístiques seria massa ?

I més que res, que s’informe de les decisions que s’estiguen prenent i per què. Però de tot, no sols de l’aigua.

D’una altra manera ens formem una opinió imperfecta o manquem d’ella.

En fi, esdeveniments que en el cas de l’aigua murmuren el poc que l’ajuntament informa els veïns; des de fa molts anys i sense salvar-se, ni abans ni ara, regidor ni cap partit. Això ha de canviar.

En llaures a la claredat qualsevol correcció sobre les dades recollides o altres aportacions, benvinguts.

Nota bene: Abans d’enviar ja redactada aquesta opinió acaba de veure la llum una nota, no sé si de premsa, de l’Ajuntament amb el títol “Bétera modernitza la xarxa d’aigua del nucli urbà” de la qual es desprén que es realitzaran, en diferents fases, arranjaments de la xarxa conductora de l’aigua; primàriament amb els objectius de solucionar les pèrdues d’aigua, problemes mediambientals i econòmics, incloent també la renovació d’una part de la xarxa antiga que està obsoleta. Una altra intenció és dividir el sector actual en 9 sectors perquè funcionen independentment. Així mateix parla d’un projecte “Renovació de la Xarxa del Nucli urbà” que ha de ser el que està en desenvolupament. Aquestes em sembla que són les mateixes solucions que fa ja diversos mesos es va publicar que estaven treballant en elles: comptadors, estimació de les pèrdues… No es diu res del problema dels nitrats, així que veurem, en els set o més mesos que dure aquesta modernització, en què acaba. Els nitrats estan i estaran després de la reforma que es proposa en aquesta primera fase.

 

 

 

* José Zorrilla, versos de ‘A buen juez, mejor testigo’ Seis meses pasado había licencia del firmante.

Francisco Pardo Serrano, vecino de Bétera.

Enero 2.020

 

 

 

 

Imprimir article
Comenta aquesta notícia