Si ahir parlàvem de la  Obrera Fadrina de 2020, Alba Verdeguer i Gil, hui oferim l’entrevista a la  Obrera Fadrina de 2020, Paula Ruiz i Asensi. Ella ens conta com encara la recta final cap a Sant Valentí.

Sent la més jove de les quatre Obreres, donat que els seus 20 anys els complirà el pròxim 20 d’agost, Paula estudia Dret a la Universitat de València. Tot i que és molt tímida, la seua passió per les falles i les festes en general, fan que la seua part més valenta i atrevida isquen a la llum. Per això, és fàcil veure-la durant aquests últims anys presentant l’Ofrena a la Verge dels Desemparats, cada 18 de març. “M’agraden moltíssim les Falles i a la meua falla també estan sent enguany molt comprensius i intenten evitar-me qualsevol responsabilitat perquè enguany estiga més tranquil·la”, revetla.

El seu iaio sempre ha estat lligat al Món de les festes de Bétera, destacant pels seus versos als llibrets. No obstant això, “l’únic que participava més en les festes era ell, donat que a la meua família sols hi ha hagut una obrera abans que jo, la meua tia Rosa María Asensi Salavert. El meu iaio i el meu oncle van ser Majorals i, com dic, ell s’implicava moltíssim col·laborant com a versador”, detalla aquesta jove.

En aquest sentit, confessa que no s’havia esperat mai el ser Obrera i que quan li van fer entrega de la “botlleta” els que més il·lusió tenien eren els seus pares. De tota manera, “estic molt il·lusionada i no em penedisc gens d’haver-hi acceptat”, especifica.

Conscient del treball que suposa realitzar aquesta festa i compaginar-ho amb el seu dia a dia, declara que la seua mare sembla quasi com la seu “secretaria personal”. “En ella recau tot el treball de la festa. Quan dic tot, és tot. És al·lucinant la capacitat que té i el treball que porta endavant. Estic molt agraïda”, declara amb completa sinceritat. “També he de dir que la meua germana l’ajuda molt i és com una segona mare per a mi”, afegeix. “Estic convençuda que sense el suport dels meus pares, la meua germana i la meua iaia no podria ser Obrera”, prossegueix.

Així mateix, es parla de les seues amigues Raquel i Mónica. “Nosaltres tres som una pinya i em comprenen amb tot. I és que Mónica, com va ser Obrera en l’any 2015, m’aconsella en molts assumptes”, menciona.

A hores d’ara, Paula ja no pot quasi ni dormir de pensar en l’arribada del sopar de gala de Sant Valentí. “Estic molt nerviosa, però ho tinc tot a punt. L’altre dia, acompanyada de la meua mare i les meues ties, vaig fer-me la prova de perruqueria i vestit amb l’adreç i sabates i respire tranquil·la”, explica.

D’altra banda, “també em sent molt segura en el ball de Sant Valentí al costat de Vicent Sevilla. Ell és molt ballador i em guia. En aquest sentit, estic encantada”, comenta Paula.

Aquesta jove coneixia a Alba perquè ballaven juntes i a Manoli per ser veïna de la seua mare de xicoteta i tindre molt bona relació amb la seua família. A Madeleine també la coneixia de la Falla Gran Via de l’Est i per ser la mare del seu gran amic José. “He de dir que, tot i que ja coneixia a les tres, mai hi havia tingut amb elles una relació tan estreta com ara. No podria haver tingut més sort”, indica Paula. “També he de destacar que dels 20 Majorals coneixia almenys a 17 del poble i de la Falla. En aquest sentit, em trobe des del primer moment com si estiguera en família. Però, cal mencionar que a molts els he conegut en profunditat ara i he descobert en ells grans persones”, remarca.

Però les boniques paraules de Paula no queden ací. “No puc acabar aquesta entrevista sense parlar d’ell. Em referisc a Migue, al nostre president. Les quatre coincidim a dir que no ens haguera pogut tocar millor president i millor colla”, conclou Paula amb molt d’orgull.

Imatge: Vicent Bes (Bes audiovisual).
Imprimir article
Comenta aquesta notícia