A hores d’ara, sembla que ja no fa falta convéncer a ningú que els efectes del canvi climàtic són una realitat. Les inclemències climatològiques que es produeixen en totes les zones del planeta, són cada vegada més extremes, i es concentrar per a desgràcia del qual li toca en una part del territori molt concreta i impossible de determinar, com ha succeït amb “Gloria”, que, encara que va afectar a tota la costa mediterrània, va anar especialment destructiva en algunes poblacions de Múrcia, que repeteixen en desgràcia, segurament per alguna mala planificació o disseny urbanístic amb conseqüències catastròfiques.

L’any 2019 ha sigut el tret d’eixida de les multitudinàries manifestacions en tot el planeta i especialment a Europa per a demanar als dirigents que deixen de rascar-se la panxa, i comencen a exigir, molt malgrat la majoria de monopolis, basats molts d’ells en energies fòssils, un canvi en el model econòmic-productiu que puga disminuir els efectes de l’irreversible canvi climàtic, que és una mostra més del canvi global planetari que s’està produint, i en la qual l’ésser humà té una gran responsabilitat, que no pot continuar obviant.

Gràcies a aquesta important pressió social, protagonitzada principalment pels joves, i al capdavant d’ells per *Greta *Thunberg, en l’era de la comunicació, als governs i administracions no els ha quedat una altra que començar a comprometre’s amb el canvi. Uns més que uns altres. Per desgràcia, l’últim Cim del Clima celebrada a Madrid, ha sigut un vertader fracàs, en el qual no s’han superat els acords signats en les cites anteriors. Esperem que el nou govern espanyol, amb una Vicepresidenta de Transició Ecològica, i amb un ministeri específic del Consum, comencen a demostrar que la seua voluntat pel canvi no es queda només en paper mullat.

D’antuvi, molts ajuntaments han aprovat en els seus Plens una inicial declaració d’intencions en la qual es comprometen a complir una sèrie d’objectius generals com són:

A) Reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle en un 40% per al 2030 i assumir més reduccions del 60% per al 2035. (Com a referència les emissions de l’any 2010).

B) Abandonar progressivament els combustibles fòssils, apostant per una energia 100% renovable i neta, però de manera urgent i prioritària.

C) Apostar per una economia local i de proximitat que impulse la sobirania alimentària.

D) Detindre la pèrdua de la biodiversitat en els espais naturals existents, i restaurar els ecosistemes en els espais deteriorats.

E) Adaptar el municipi perquè les possibles conseqüències del canvi climàtic (pluges irregulars i torrencials, increment de la temperatura, onades de calor, etc.).

L’Ajuntament de València fa ja uns mesos que va aprovar aquesta moció, i ací a Bétera després d’alguns mesos en què s’ha buscat el suport de la majoria d’associacions del poble, està ja a les portes de la seua aprovació. De fet, el passat dia 4 de febrer, es va dur a terme una reunió en el Saló de Plens entre la Junta de Portaveus i les associacions que estan impulsant la moció d’emergència climàtica a Bétera, i que són entre altres: *Ecobétera, Associació de Ciència i Tecnologia, Casa de la dona, Dons *Progresistes, Associació de consumidors/as *Tyrius, CEA Bétera *Triatlon, *Colla de *campañers de Bétera…

En aquesta reunió es va establir que es convocarà al Consell de Participació Ciutadana perquè aprova i trasllade al pròxim ple, la creació del Consell de Medi ambient i Sostenibilitat, en el qual participaran els assistents a la reunió i totes aquelles associacions que es vulguen involucrar a impulsar a través de l’ajuntament les accions que permeten complir els objectius generals de la moció d’emergència climàtica, mitjançant objectius específics més concrets, que s’establiran en aquest Consell i que seran portats al ple per la Junta de Portaveus o alguns dels seus representants. El que es pretén a través d’aquest nou Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat és canalitzar totes les iniciatives de la ciutadania, com la que es va produir en la reunió del passat 4 de febrer, per a sol·licitar que s’adeqüe i enjardine el solar existent en el costat dret de les vies de l’Estació del metro de Bétera, i que actualment és un *meadero de gossos i altres mamífers, en el qual et pots socarrar en els mesos estivals. És només un exemple.

En aquest meravellós poble que tenim, es poden i s’han de fer molts canvis per a realitzar una transició energètica i ecològica cap a la sostenibilitat, d’una manera transversal, en tots els àmbits de les activitats i serveis que ofereix l’ajuntament a la ciutadania. Des d’introduir una mica d’arbratge, almenys en els principals carrers de l nucli urbà, l’amplària del qual ho permeta, passant per la instal·lació de plaques solars en els edificis municipals, el canvi dels vehicles municipals a energies netes o el reciclatge de residus i restes vegetals, o la millora del clavegueram i l’aprofitament de les aigües pluvials.

Existeixen tantes possibilitats com dies de l’any, però des de Podemos Bétera, creiem que hi ha una actuació fonamental a més de la reducció de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle o el reciclatge de residus, i és l’aposta per l’establiment i creació d’una infraestructura verda, que ve ja establida per Llei a nivell tant europeu com espanyol, i que hem defensat com a aposta política per una Bétera més verda.

Isabel Aviñó, Podemos Bétera
Imprimir article
Comenta aquesta notícia