El President de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, va anunciar ahir dimarts que s’ajornen les festes de les Falles en tota la Comunitat Valenciana i de la Magdalena de la ciutat de Castelló fins que la situació d’emergència sanitària provocada pel coronavirus permeta la seua celebració. Es tracta d’una acció que es durà a terme seguint les instruccions donades pel Ministeri de Sanitat i amb la premissa de la “prioritat absoluta” de protegir la salut de la ciutadania i de minimitzar riscos de contagi.

El responsable del Consell va realitzar aquestes declaracions en una compareixença pública després de la reunió extraordinària convocada en la vesprada d’aquest dimarts de la Mesa Interdepartamental per a la Prevenció i Actuació enfront del Coronavirus, encarregada de la coordinació i el seguiment de les actuacions que corresponen a la Generalitat en el marc del Sistema Nacional d’Alerta Precoç i Resposta Ràpida.

“Hui, en una reunió mantinguda per videoconferència, els responsables del Ministeri de Sanitat ens han traslladat una instrucció clara: la conveniència de no celebrar els actes festius de les Falles i la Magdalena en les dates previstes, perquè, en aquests moments, hem de minimitzar elements de risc per al contagi, com són les aglomeracions humanes o els desplaçaments massius de persones procedents d’altres zones”, va indicar el president, que també va mantindre contacte amb el president del Govern, Pedro Sánchez, i amb el ministre de Sanitat, Salvador Illa.

Per això, com ha succeït amb altres esdeveniments com el Carnestoltes de Venècia, la Fira Internacional de Turisme de Berlín o el Mobile World Congress de Barcelona, s’ha acordat, seguint la instrucció del Ministeri de Sanitat, ajornar la celebració de les festes de les Falles i de la Magdalena en la Comunitat Valenciana, una decisió presa “per responsabilitat, per indicació dels experts en Salut Pública i pensant en el bé general”, va indicar.

El president va destacar que la crisi del coronavirus ha situat a la societat davant un “repte sanitari global” que “obliga a extremar les precaucions i a actuar des de la responsabilitat, la prudència i la proporcionalitat i sense alarmismes de cap mena”.

“És important subratllar que tenim un dels millor sistemes sanitaris del món, i que també comptem amb uns excel·lents professionals; a ells, als 64.000 treballadors de la sanitat pública valenciana, vull fer-los un reconeixement pel compromís que han assumit en benefici de tota la població”, va subratllar també el president.

“La responsabilitat és el primer requisit per a qualsevol Govern, i quan està en joc la salut pública, ho és encara més”, va remarcar Puig, que va agregar que, com en tot moment des de l’inici d’aquesta epidèmia, “la Generalitat ha seguit els criteris científics i tècnics per a protegir la salut dels valencians i les valencianes” i va actuar des de “el rigor, la responsabilitat i la proporcionalitat en la resposta”, amb “plena coordinació” amb les directrius del Ministeri de Sanitat i seguint criteris científics.

Puig va insistit que l’actuació de la Generalitat en aquest àmbit respon a la “prioritat absoluta de protegir la salut dels valencians i les valencianes, especialment d’aquells grups més vulnerables”, amb decisions que “responen a criteris sustentats en l’evidència científica i el criteri dels experts”.

“Totes les mesures les estem adoptant de manera coordinada amb el Ministeri de Sanitat, mantenint una unitat d’acció clau per a guanyar eficàcia”, va assenyalat igualment el cap del Consell, que va mostrat la confiança de tindre “un sistema sanitari públic preparat per a fer front a les eventualitats i excel·lents professionals per a atendre la població”.

“Evitem l’alarmisme, evitem el contagi de la por, confiem en els experts sanitaris i extremem, tots i totes, les precaucions, perquè estic segur que, davant aquest repte col·lectiu, la unitat, l’esforç i la responsabilitat de cadascun de nosaltres contribuirà a la volta de la normalitat”, ha conclòs.
.
A la reunió van assistir la vicepresidenta i consellera d’Igualtat, Mónica Oltra; el vicepresident segon i conseller d’Habitatge, Rubén Martínez Dalmau; la consellera de Justícia, Gabriela Bravo; el conseller d’Educació, Vicent Marzà; la consellera de Sanitat Universal, Ana Barceló; el conseller d’Economia Sostenible, Rafa Climent, i el conseller de Política Territorial, Arcadi España.

També van estat presents el president de la Junta Central Fallera, Carlos Galiana, així com el secretari autonòmic de Promoció Institucional, Alfred Boix, i la responsable de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat, Isaura Navarro.

Recolzament de la mesura, per part dels partits

Els principals partits de la Comunitat Valenciana van recolzar aquest dimarts la decisió del Consell d’ajornar les festes de les Falles de València i la Magdalena de Castelló i van fer públiques algunes declaracions a les seues Xarxes Socials.

La presidenta del PPCV i síndica d’aquest partit en Les Corts Valencianes, Isabel Bonig, va assegurar que la salut està per damunt de tot i va mostrat el suport de la seua formació a la decisió d’ajornar d’aquestes festes.

El síndic de Ciutadans, Toni Cantó, va manifestar que es tracta d’un dia “trist dia per a la nostra història i tradicions”, encara que va considerar que “el primer és la seguretat i la salut”, i es va posar a la disposició del Consell.

Des dels grups que sustenta al Govern del Botànic, el síndic de Compromís, Fran Ferri, va destacar que la salut i les persones estan per damunt de tot, i va agregar: “vivim una situació extraordinària en la qual és necessari actuar amb serenitat i seguint sempre el criteri dels experts”.

La síndica de Unides Podem, Naiara Davó, va manifestar que no és una decisió fàcil, però s’imposa la responsabilitat, i va assegurar: “junts i juntes farem front a aquesta situació”, al mateix temps que ha mostrat tot el suport a la sanitat pública.

Per a la síndica de Vox, Ana Vega, la decisió d’ajornar les Falles i la Magdalena és “una excel·lent notícia a nivell sanitari”.

D’altra banda, l’alcalde de València, Joan Ribó, considera que el primer ha de ser la seguretat de les persones, atenent “sempre criteris tècnics i científics”.

Per part seua, la vicealcaldessa Sandra Gómez (PSPV) va afirmar que les persones que han pres la decisió “són conscients de les il·lusions que estaven en joc i de l’important impacte econòmic” de les Falles, però “salvaguardar la vida de les persones més vulnerables al virus és una raó suficient” que segur comparteixen tots.

La vicealcaldessa va voler aclarir que les Falles de 2020 “no se suspenen, s’ajornen fins que siga possible celebrar-les amb seguretat”, i insisteix que faran tot el possible des de les institucions perquè l’impacte “siga el mínim possible, oferint ajudes i solucions perquè tot el sector puga organitzar-se”.

D’altra banda, des del Ministeri de Sanitat amb el suport de la Generalitat Valenciana, es va publicar el comunicat que adjuntem a la imatge (fer click en ell per a ampliar).

Més dades

La suspensió de les festes falleres afecta també als municipis. D’aquesta manera, les Falles de Bétera també s’ajornen. Segons fonts de Junta Local Fallera, hui dimecres tindran una reunió per a tractar aquest assumpte. Una vegada ens informen, ampliarem si cal la notícia al respecte.

D’altra banda, segons les diferents publicacions, les vacances escolars que s’havien fixat a la ciutat de València per les Falles i a Castelló per les festes de la Magdalena, i que suposava en ambdós casos que no hi hauria classe la setmana del 16 al 20 de març, es mantenen malgrat a l’ajornament de les festes i “mentre el Ministeri de Sanitat no indique el contrari”.

Així ho han assenyalat fonts de la Conselleria d’Educació. A la ciutat de València, el 16, 17 i 18 de març s’havien declarat festius locals, el 19 de març era festa autonòmica i el 20 de març s’havia fixat també com no lectiu (a canvi d’acabar un dia més tard el curs escolar al juny). Així, el Dia del Pare continuarà celebrant-se com a festiu.

A la ciutat de Castelló, el 16 de març és festiu -dilluns de Magdalena, després del romiatge de les Canyes- i el 17, 18 i 20 s’havien declarat no lectius, la qual cosa sumat al 19 de març -festiu autonòmic- suposa també una setmana sencera sense classes.

Si no hi ha canvis en el calendari escolar, l’alumnat valencià i castellonenc finalitzarà les classes aquest divendres, 13 de març, i no tornaran fins al dilluns 23 de març, amb el que disposaran de nou dies de vacances consecutives.

Repercussions en el sector hostaler

El president de la patronal autonòmica CEV, Salvador Navarro, plantejarà al Ministeri de Treball, després de reunir-se amb els sectors afectats, la possibilitat que s’adopten mesures específiques per a afrontar la situació conjuntural creada per l’ajornament de les Falles i la Magdalena.

Navarro ha manifestat, que es reunirà amb representants dels hostalers, els hotels i les agències de viatges, i també amb la distribució alimentària -pel major consum de menjar i beguda en bars, restaurants i casals durant les Falles- per a tractar sobre l’impacte de la decisió i les possibles mesures, així com sobre les previsions de contractació.

Amb aquesta informació, la CEV sol·licitarà una reunió al Ministeri de Treball, que podria ser a través de la CEOE, per a demanar mesures específiques que puguen minimitzar l’impacte en les empreses i buscar eixides per a l’ocupació “en una situació específica de la Comunitat Valenciana” que afecta les Falles i a les Festes de la Magdalena.

Navarro, que ha recordat que ja s’estava registrant una caiguda en les reserves d’hotels i dels viatges, aprofitarà una reunió prevista per a aquest dimecres amb els sindicats CCOO i UGT per a plantejar aquestes qüestions, ja que l’ajornament de les festes afecta als qui tenien previst treballar i ara no podran fer-ho, i als comerços i hotels i restaurants amb cancel·lacions.

Els empresaris podrien plantejar moratòries en el pagament de l’IAE i de l’IBI a l’administració autonòmica i local, segons Navarro.

A més a més, la decisió d’ajornar les Falles d’enguany pel coronavirus deixa a València plena de carrers il·luminats i engalanats per a la seua festa, amb molts de les seues 761 monuments a mig muntar o ja plantats, dotzenes d’espectacles pirotècnics per disparar i llocs de menjar a ple rendiment.

Des del sector han acollit amb desconcert el solemne anunci del president de la Generalitat, Ximo Puig, davant la recomanació del Ministeri de Sanitat, assenyalen fonts d’entitats de la festa declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, que adverteixen del cost econòmic que tindrà aquesta mesura “sine die”.

L’ajornament de les festes patronals de València serà especialment difícil de gestionar, afigen des del sector, perquè és molt complicat desmuntar els cossos centrals de les Falles que estan ja plantades des del passat cap de setmana en comissions repartides per tota la ciutat i retornar-los als seus tallers, on es treballa en elles durant tot l’any per centenars d’artistes d’un gremi sense tot just marge de benefici.

Així mateix, el president de la patronal hotelera Hosbec, Toni Mayor, va manifestar que l’ajornament de les festes de les Falles i la Magdalena pel coronavirus “destrossarà el compte de resultats” de 2020 dels hotels de ciutats com València, perquè a més “plou sobre mullat”.

Després de conéixer-se la decisió adoptada pel Govern valencià, el president de l’Associació Empresarial Hotelera de Benidorm, Costa Blanca i Comunitat Valenciana va admetre que és una situació “excepcional” que no havien viscut mai, encara que espera que se supere en uns mesos i l’estiu siga “tranquil”.

Repercussions en altres actes festius

La ràpida propagació del Coronavirus a Espanya ha afectat també els bous, tant que les dues primeres fires grans de la temporada taurina, les Falles a València i Magdalena a Castelló, han sigut ajornades per la Generalitat.

I és que les Falles atrau a molts afeccionats als bous que també decideixen viatjar a València pel mes de març per a gaudir d’una fira en la qual, entre altres atractius, anava a reaparéixer a Europa el peruà Roca Rey. Aquesta era una correguda per a la qual ja s’havien esgotat les entrades (la plaça de València posseeix un aforament de 12.000 espectadors), sense oblidar que hi havia també gran expectació, sobretot, per a altres tres més: la del 15 de març, amb Ferrera, Morante i Manzanares, i les de 16 i 18, en les quals estava anunciat i ídol local, Enrique Ponce, que celebra els seus 30 anys d’alternativa.

Sisena vegada que les Falles pateixen variacions

La decisió d’ajornar les Falles de 2020 per l’epidèmia de coronavirus eleva ja a sis les vegades en les quals, al llarg de la seua història, els carrers de València s’han quedat sense plantar als carrers els mundialment famosos monuments fallers durant les dates oficials.

  • 1886: la primera vegada que es té referència que els monuments fallers no es van plantar va ser en 1886, quan els fallers, “de manera individualitzada”, es van negar a pagar la taxa de 60 pessetes que es cobrava com a cànon des de 1851 per plantar els catafalcos als carrers. “Al principi es pagaven 5 pessetes, però als governants no els va agradar res que es ficaren amb ells en unes festes molt populars. Com eren molt burgesos, van voler acaben amb elles obligant a pagar cada vegada més perquè desaparegueren i, efectivament, van anar a menys fins que en 1886 cap comissió va plantar falla”, explica l’historiador, documentalista i membre de la Junta Central Fallera de València, Javier Mozas. No obstant això, d’aqueix any sí que es té notícia que es van plantar dues falles de manera privada en dos patis interiors, que ningú va visitar, però no es va poder veure “cap pels carrers de València”.
  • 1896: el governador civil de València va declarar en 1896 l’estat de guerra per l’enfrontament bèl·lic d’Espanya amb els Estats Units en la coneguda com a guerra de Cuba i es va decidir no celebrar les Falles a dos dies del seu inici. Això va suposar “la primera suspensió de les Falles”, encara que se sap que va haver-hi catafalcos que es van guardar i es van plantar a l’any següent, “perquè està contrastat que els esbossos són els mateixos”.
  • 1937, 1938 i 1939: també es van suspendre les festes durant els anys 1937, 1938 i 1939 amb motiu de la Guerra Civil espanyola. Les de 1936 es van celebrar sense problema, perquè l’alçament es va produir el 17 de juliol. A l’inici de la guerra, “moltes comissions falleres van començar a destinar els diners recaptats de les Falles a la causa republicana. En un moment, es va decidir que no es plantaren falles per a evitar que la multitud que convocaren poguera atraure una bomba o una desgràcia”, assenyala Mosses. La Guerra Civil va acabar l’1 d’abril de 1939, per la qual cosa aqueix any, per cinquena vegada en la història -la quarta provocada per una suspensió pròpiament dita- tampoc es van plantar monuments fallers pels carrers de València.
  • 2020: després d’aquests cinc moments històrics, en els últims 81 anys València no havia tornat a viure un any de variacions com aquest, encara que durant aquest període sí ha suspés actes concrets, especialment per adversitats meteorològiques o successos com els atemptats del 11 M de 2004 a Madrid, que van portar a suspendre tots els actes oficials durant els tres dies de dol.
Imprimir article
Comenta aquesta notícia