Els coronavirus es descriuen fa pocs anys, en el segle passat 1.965, pel qual van passar sense pena ni glòria eclipsats en els 80 per VIH-1 i els 90 per virus C de l’hepatitis. Però sens dubte en el que va de segle XXI són els principals protagonistes a nivell mundial: així en 2.002 el SARS (la Xina), en 2.012 el MERS (Orient Mitjà) i en l’actualitat en 2.019 la del COVID-19 (la Xina). No nomene les grips aviària, porcina, etc. que entre 2.005 i 2.010 van afectar humans especialment la pandèmia de 2.009-2010 per l’A(H1N1), ni tampoc l’ébola en 2.014.

Es coneixen almenys set tipus de coronavirus que afecten els humans: HCoV-229E, HCoV-OC43, SARS-CoV, HCoV-NL63 (bronquiolitis xiquets), HCoV-HKU1, HCoV-EMC2012 i SARS-CoV2 COVID-19, amb quadres clínics respiratoris o gastroentérics de gravetat variable, però majoritàriament lleus, des d’un quadre similar a la síndrome del refredat comú (com els dels rinovirus, grip, parainfluenza, respiratori sincitial, adenovirus, metaneumovirus, bocavirus, …) fins a un quadre respiratori sever, tipus pneumònia, que poden ocasionar la mort en adults (aproximada letalidad: SARS 10%, MERS 35%, COVID-19 >3% ?; a dia 10/3 ~5% a Itàlia, ~4,4% en Hubei, ~3,5% a nivell mundial; >115.000 casos en 115 països i >4.000 morts).

No hi ha dubte que altres infeccions víriques han sigut més letals, però la comparació està fora de lloc perquè els temps passats no són igual als presents. S’està parlant molt d’un virus que acaba d’aparéixer, a penes tres mesos, i que per molt que s’aparente que està perfectament delimitat és una quimera; aplicar-li semblances de comportament amb altres virus, ni fins i tot de la mateixa família, és hipotètic, aplicar-li models matemàtics incert i preveure tractaments o bovines, en un temps rècord, poc real. La seua extensió parla ja d’una pandèmia; que siga declarada o no tampoc importa massa perquè ja no està ‘contingut’, paraula que tant s’usa per a expressar les mesures que actualment s’estan adoptant i que es continuen considerant eficaces? Per a contindre alguna cosa podria haver sigut, potser, eficaç que, davant la ràpida expansió de la malaltia a la Xina, s’haguera adoptat mesures encaminades a limitar o impedir l’eixida i l’entrada de viatgers i mercaderies. El virus, qualsevol virus, troba un enorme aliat en la globalització, en els viatges internacionals, en les grans aglomeracions; és un carrusel que dona voltes molt de pressa i del qual baixar-se produeix vertigen. Fa pocs segles, per no dir anys, segur que no s’haguera estés d’aquesta manera tan brutal com sembla que ho farà.

Es creu probable que el virus va passar des d’un animal salvatge a les persones com va ocórrer en 2.002; en elles es pressuposa que s’adaptarà per a aconseguir la seua finalitat més sofisticada que serà apropiar-se de la maquinària de les cèl·lules infectades, almenys les d’alguns tipus cel·lulars, per a poder-se replicar i evadir els mecanismes de defensa que puguen oposar-se i anirà aprenent, si se li deixa, a ser cada vegada més perillós.

Ja es pensa que amb els països afectats amb tota mena de climes el SARS-CoV2 no serà un virus estacional (hivern-primavera, tardor-hivern), però són hipòtesi. En alguns països com a nostra pròxima Itàlia el virus està galopant més que marcant el pas, en uns altres com Alemanya s’estan oferint dades poc consistents de morts, però ja són pocs els països d’Europa que no tenen afectats i morts, etc. etc., per la qual cosa resulta difícil creure’s que la contenció està funcionant, i ja l’adverteixen experts.

Per desgràcia veiem que tampoc són clars, si és que n’hi ha, els protocols per a tots.

Els ensenyaments de l’experiència ens diuen que si es tracta d’una virosi de les vies respiratòries caldrà posar barreres respiratòries per a disminuir la transmissió entre persones. Això és bàsic al costat de les de contacte i si, al·ludint al fet que majoritàriament els casos són asimptomàtics o lleus, s’obvien i es diu que ens llavem les mans però que les màscara serveixen de poc estem incidint en un error greu perquè com s’està demostrant no s’està contenint el contagi del *SARS-*CoV2. Que es dega a la falta de màscares no justifica la mesura i que s’aïlle als malalts a les seues cases (els lleus) tampoc és una mesura encertada si es fa per falta de llits. Caldria saber per on van els tirs. Estàs barreres hauran de ser les que minimitzen fonamentalment el contacte amb les secrecions respiratòries dels infectats amb les mucoses de la persona que es pot infectar. Principal la rentada de les mans, amb les quals ens tocarem ulls, nas i boca abans que després. Per a les gotes i fluids que s’acomiaden en tossir, parlar, etc. a més de tractar-se de cobrir amb el colze, la màscara ofereix també una protecció d’aquest tipus que és de dins cap a fora, o viceversa, sent el més senzill que el malalt porte una màscara del tipus quirúrgic*. Atés que el temps d’incubació és desconegut, encara que s’accepten fins a 14 dies, i durant aqueix període la persona infectada pot, encara que no probable, estar eliminant el virus, la mesura es podria haver aplicat a tota persona que tornara d’una àrea amb casos com a primera mesura, perquè si torna en pocs dies no tindrà símptomes i com a més diuen que el 80% són lleus perquè pitjor me’l posen. No s’ha fet i és extremadament senzilla d’implementar amb informació, conscienciació i amb menys ximpleria de les empleades fins ara. És cert que, en quadres respiratoris lleus del tipus grip o refredats, estem acostumats a medicar-nos amb el que tenim a mà i a seguir amb la vida habitual que realitzem; i si no necessitem acudir al metge pel nostre mal estat, no ho fem. Una altra cosa ocorre quan ens arriben, com ara, notícies que la malaltia que podem tindre es deu a un virus nou i de constant actualitat; en aquest cas, si presentem els símptomes o signes, possiblement sí que acudirem al metge, ja siga del centre de salut o hospital i tant en un com en un altre entrarem en contacte amb, a més de personal sanitari, altres pacients que poden presentar un quadre similar amb el que, vulguem o no, estem augmentant, si nosaltres portem o estem malalts pel *coronavirus, la possibilitat de transmetre’l a altres persones, i si no ho tenim que ens el transmeten a nosaltres; que es pose un telèfon de contacte està molt bé per a informar però no sé si convencerà als que tinguen un quadre del tipus esmentat; per desgràcia en Medicina 2+2 no sempre són quatre i l’efectivitat de qualsevol mesura és relativa, però dins d’aqueixa relativitat, per exemple, a la porta dels centres ens pregunten si venim per un catarro i en cas afirmatiu ens donen una màscara quirúrgica, ens ensenyen com posar-nos-la i no ens la llevem durant tota la nostra estada en el centre sanitari, parcialment alguna cosa ens haurem protegit però sobretot haurem protegit als altres (amb aquesta mena de màscara, quirúrgica, la protecció és de dins (malalt o portador) cap a fora (presumpte sa). Si aquesta mesura s’amplia per exemple a farmàcies, supermercats, etc. quan no tenim a ningú que ho faça per nosaltres, i si a més evitem anar a llocs concorreguts, i quan ho fem ens posem sense cap rubor la màscara, podrien quasi amb certesa evitar-se casos, potser fins a la nostra pròpia infecció i minorar la transmissió si realment estem malalts o portem el virus. És enutjós, sí; és discutible, naturalment; té cost econòmic, també; val la pena per a una infecció lleu, crec que no li ho preguntaríem als més de 3.000 morts (evident) o als més de 100.000 infectats. Un got amb aigua fins a la seua meitat uns el veuen mig ple, altres mitjà buit, però tots coincidiran que un got es vessa quan està completament ple. Amb aquest *coronavirus el got s’està omplint i ningú sap quan començarà a vessar.

Pense que el principal és pensar que és un virus que ningú sap de moment com va evolucionar i que s’adopten les mesures que s’adopten hi haurà detractors pertot arreu; però no és de rebut que, la qual cosa està clamant el virus a crits s’ignore pels polítics, que es diga que les màscares no valen de res, que s’envien els pacients a aïllar-se a les seues cases, alhora que no es modifiquen uns criteris de definició de cas que no s’han flexibilitzat res … en fi mesures tardanes, o no preses, que qüestionen que la contenció haja sigut o siga l’adequada; han sigut més ràpids a suspendre plens en el congrés de diputats que a aplicar qualsevol altra mesura, o dit d’una altra manera ses senyories han entrat en pànic, el mateix pànic que enlletgeixen en els ciutadans.

Segons la declaració del *Sr Puig  “… la contenció de la malaltia està evolucionant de manera favorable … continuarem treballant des de la contenció, el treball comú, la coordinació i la unitat d’acció de tota Espanya”. Amén, poques hores després se suspenien les falles transmetent segurament més desassossec que calma perquè això no quadra.

* Per a la protecció de fora cap a dins (és a dir, per a tractar de no contagiar-se el que la porta) a la UE es van aprovar les anomenades *FFP-x (Filtering Face Piece) amb número x darrere d’1 a 3 segons el % d’eficàcia de filtració: 72, 92 i 98% respectivament. D’una manera general estan dissenyades per a actuar com un filtre dels aerosols de menor grandària. o *microaerosoles. En *US són comparables les crides de N95, N99 i N100 segons nivell de % EF de 95,99 o 100% respectivament.

 

Francisco Pardo Serrano

vecino de Bétera

10 Marzo 2.020

Imprimir article
Comenta aquesta notícia