Els primers genomes complets del virus SARS-CoV2 s’han obtingut a Espanya. Els encarregats d’obtindre’ls han sigut la Universitat de València (UV) i la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (Fisabio).

La seqüenciació del genoma del virus permet conéixer les mutacions que ha patit des que va començar l’epidèmia i la conclusió a la qual s’ha arribat després de l’anàlisi realitzada és que, fins ara, no s’ha trobat cap mutació associada a una major virulència, letalitat o a alguna propietat interessant des del punt de vista clínic.

Els equips d’investigació valencians han aconseguit seqüenciar el genoma complet de tres mostres de pacients infectats pel COVID-19 procedents del laboratori de Microbiologia de l’Hospital Clínic Universitari de València, les primeres seqüències del virus SARS-CoV2 obtingudes a Espanya.

Segons ha informat la UV en un comunicat, aquesta seqüenciació de genomes complets se suma a l’esforç que s’està fent a nivell mundial en tots els laboratoris per a esbrinar quins han sigut les vies de transmissió i com s’estenen els diferents llinatges del virus.

L’anàlisi genómic ha sigut dut a terme per la Unitat Mixta en Infecció i Salut Pública de la UV i el Grup d’Investigació en Epidemiologia Molecular de Fisabio, tots dos liderats per Fernando González, catedràtic de Genètica i investigador, i el Servei de Seqüenciació i Bioinformàtica de Fisabio que coordinen Giuseppe d’Auria i Llúcia Martínez.

“L’objectiu primordial és identificar amb major fiabilitat els focus i les cadenes de transmissió del coronavirus. La principal conclusió de l’anàlisi de les primeres mostres és que els ceps procedeixen de rutes de transmissió diferents”, ha explicat Fernando González.

Els grups, formats per personal investigador especialista en virologia, epidemiologia i bioinformàtica, han determinat que una dels ceps analitzats està relacionada amb altres ceps europeus (d’Itàlia, Alemanya, Luxemburg, França, Escòcia, Països Baixos…)

“El següent pas serà analitzar seqüències de més mostres de pacients dels hospitals de la Comunitat Valenciana per a poder comprovar les vinculacions entre elles i amb les cadenes de transmissió establides pel personal especialista en epidemiologia”, ha assenyalat González.

L’anàlisi de genomes virals permet conéixer les vies per les quals ha entrat el virus a la nostra comunitat i com es transmet en aquests moments, la qual cosa ajudarà les autoritats sanitàries a controlar molt millor l’expansió del virus.

Les mostres han sigut seqüenciades mitjançant MinIOn, un seqüenciador de tercera generació d’Oxford Nanopore Technologies. La infraestructura utilitzada en la investigació ha sigut possible gràcies al cofinançament de la Unió Europea a través del Programa Operatiu del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder) de la Comunitat Valenciana 2014-2020.

Les seqüències ja estan accessibles en la base de dades de la Iniciativa GISAID, consorci públic dedicat a l’estudi del virus de la grip (https://www.gisaid.org/); la plataforma Nextstrain, que permet visualitzar la progressió espacial i temporal de la pandèmia a partir dels més de 500 genomes depositats des del desembre passat per 40 països (https://nextstrain.org/); i la base de dades *Genbank de seqüències genètiques del National Institutes of Health (NIH) dels Estats Units (https://www.ncbi.nlm.nih.gov/genbank).

Imprimir article
Comenta aquesta notícia