Les flames han devorat aquesta matinada el cos central de la falla municipal de València, el d’una dona en la posició meditativa de lotus. No obstant això, s’ha respectat momentàniament el seu bust seré, reflexiu i tapat per una màscara per a simbolitzar la resistència i la temprança davant l’amenaça global del coronavirus.
Serà el 19 de juliol, si es compleixen els pronòstics de les autoritats sanitàries, quan aqueix gran cap femení sucumbisca, també, al foc purificador en què es basen les Falles, unes festes que són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat i van haver d’ajornar-se el passat dia 10 davant l’avanç imparable de la pandèmia i els seus riscos davant una convocatòria popular tan massiva.
Aquesta, va ser una decisió presa la vesprada d’aquest dilluns entre l’Ajuntament i els artistes -Manolo Martín i José Ramón Espuig, amb el suport del dissenyador urbà Escif. Finalment, es va acordar que el que s’ha convertit en un tòtem de la lluita popular i cultural contra el COVID-19 tinga d’una pròrroga de quatre mesos i fora només el seu cos el que quedara, en aquest març ja històric, reduït a cendres.
I ha ocorregut com s’havia anunciat oficialment, sense avís previ ni publicitat i amb nocturnitat. La clau era que ningú es congregara en la plaça de l’Ajuntament per a veure com es cremava el monument més turístic i simbòlic de cada any a València, que paga l’Ajuntament i no competeix amb les falles de secció Especial.
El lema de la falla municipal d’enguany era “Aixó també passarà” i anava a fregar els 20 metres d’altura. Durant els preparatius per al seu “plantà” -prevista per a diumenge passat- s’havia deixat el cos d’una banda i el cap per un altre, amb una màscara com a gest de solidaritat pels malalts de coronavirus que es va improvisar després de l’anunci de l’ajornament per aquesta pandèmia.
Es tractava d’un monument innovador i que anava a girar íntegrament quatre vegades al dia per a reflexionar sobre una realitat efímera i pensaments i experiències que venen i van.