En estos dies de març, d’aquest mes ventós, nuvolós i plujós, estem descobrint coses que fins ara, i d’una manera inconscient, no li donaven importància.

Descobreixes que enguany l’olor d’atzar és més intens o almenys eixa és la teua percepció.

Descobreixes que la gent, la gran majoria de la gent de totes les condicions, està donant una mostra de responsabilitat, de la que tu en algun moment havies dubtat.

Descobreixes que pel contrari també hi ha persones irresponsables, simples i mentecatos que mai van a canviar.

Descobreixes que darrere d’eixe armari hi havia pols, una pols que no hagueres netejat si este mes de març no haguera sigut aquest mes de març.

Descobreixes l’estima que tens als teus pares, a la teua parella, als teus fills, als teus néts, als teus amics, i intentes recordar els seus ulls, ulls de tots els colors que reflecteixen les seues alegries i les seues penes. Et sorprèn aquest sentiment; et sorprens d’una manera tan gratificant que te fa ser millor persona.

Descobreixes que amb la televisió i l’ordinador apagat es pot viure.

Descobreixes les misèries d’alguns mitjans de comunicació, més preocupats de l’audiència i del sensacionalisme que en la informació i l’entreteniment.

Descobreixes eixe llibre que fa temps t’havien regalat i que fins a este març, aquest mes de març, ni tan sols l’havies obert.

I descobreixes que el tedi, l’avorriment i l’aïllament, irremeiablement en algun moment, poden formar part de la nostra vida.

Este mes de març, aquest mes de març, estem descobrint molts aspectes i circumstàncies que estaven ací, però que per culpa del ritme frenètic de la vida havíem deixat de donar-li la seua importància. T’adones de que la vida no és gens fàcil, que hi ha situacions que de sobte apareixen i te creen desestabilitat, pessimisme, desànim i se t’apodera la por de no poder superar-ho.

Açò serà llarg i passarà el mes de març, aquest mes de març, i vindrà abril, que hauria de ser florit i bonic però amb eixa estranya sensació que algú ens l’ha furtat. Caurem en la desesperació, però quan això passe cal ser forts i fortes, i quan la nit s’haja apoderat del dia, hem d’eixir a la terrassa al balcó o mirar per la finestra i sentir l’olor de l’atzar. Esta sensació ens farà entendre que la vida continua, que ha de continuar i que continuarà.

 

Autor: Vicent Sorlí
Imprimir article
Comenta aquesta notícia