No si al final com sempre, davant l’egoisme i la incapacitat dels nostres governs, els culpables de l’expansió del coronavirus serem nosaltres els ciutadans per no quedar-nos a casa i col·lapsar els pocs hospitals públics que l’obsessió privatitzadora dels liberals del PP i encara que mes moderats també del PSOE, ha deixat per tota Espanya i particularment a Madrid.

Ells: polítics, casa reial, clergat, grans fortunes, noblesa etc. tots han pogut tindre accés al test de diagnòstic, i en alguns casos repetir-lo dues o tres vegades si ha sigut necessari, única prova, aconsellada per l’O.M.S, que és realment eficaç per a la detecció precoç del coronavirus.

Hi haurà, com en tota crisi que es pree, un munt de milers de milions d’Euros, dels nostres diners públics, per descomptat, perquè les grans empreses que operen a Espanya no vegen afectats els seus beneficis. Però test de detecció per a tots els ciutadans amb o sense símptomes, recordar que en moltes ocasions la malaltia és asimptomàtica, no hi ha ni un duro. Si això s’haguera fet fa dues o tres setmanes i aïllat als positius, com es va fer a la Xina o Corea i s’està fent a Alemanya, segurament ara no estaríem lamentant la mort de més d’onze mil compatriotes, onze mil, se’m posen els pèls de punta quan ho pense. I encara diuen que quan passe la pandèmia tot tornarà a ser com abans, que tornarem amb més força i no sé quantes idioteses més, que si bé poden servir-li a algú per a mantindre l’esperança, dista molt de ser la realitat que ens espera.

Els morts no tornaran, els seus familiars tardaren bastant, si és que ho aconsegueixen, a oblidar que no van poder estar amb ells en els seus últims moments, que van morir solos, envoltats de metges i infermeres però solos, una manera de morir terrible.

Desgraciadament a Espanya els diners es gasta en el que uns pocs volen i mai en el que és necessari per als ciutadans.

Hem seguit amb una naturalitat esbalaïdora, com a corders a l’escorxador, la terrible corba de contagis i morts d’Itàlia. En el moment d’escriure aquest article ja tenim el dubtós honor d’haver-los superat en contagis i rampell de seguir així tindrem el macabre rècord de ser el país amb més morts del món.

No cal dir, crec que es nota pel to del text, que no estic gens content. És més, estic terriblement enfadat amb l’actuació de les autoritats espanyoles. Hagen fet el que hagen fet i facen el que facen d’ara en avant, prop de vint mil morts, que al pas que anem arribarem quasi segur, és en tot cas un rotund fracàs, a pesar, així vull pensar-ho, de la seua bona voluntat.

Quan tot acabe, tot estarà igual per als poderosos, sans i amb els seus diners intactes, i en les seues memòries parlaren de l’èxit amb el qual es va resoldre la crisi del coronavirus, a penes vint mil  morts, danys col·laterals.

Autor: Rafael Bertomeu
Imprimir article
Comenta aquesta notícia