Va ser crec, a últims de febrer o tal vegada va ser a principis de març, no ho recorde concretament quan, les fatídiques notícies arribaven de Wuhan, ciutat de la Xina central de la qual no havia sentit mai parlar, i tenint en compte informacions que jo havia llegit en el sentit que ací a Espanya, cada any morien aproximadament 6.000 persones per la grip comú, quan se’m va ocórrer escriure un comentari pel qual ara demane disculpes. El comentari en qüestió deia: “esto durará lo que duran dos peces de hielo en un Whisky on the Rocks”. Vaig utilitzar la lletra d’una preciosa cançó de Sabina i la vaig convertir en una frivolitat, una pedanteria i una clara falta d’informació, fent acte de presència l’estupidesa humana, la meua estupidesa. Perdona Joaquin. I vos demane disculpes a tots aquells que vos arribà el missatge.
Ara que la maleïda pandèmia ha recorregut “Tirso de Molina, Sol, Gran Via, Tribunal” i tota la resta de carrers i indrets de tot l’estat espanyol.
Ara que ja fa més d’un mes que es va declarar l’Estat d’Alarma, perquè les conseqüències anaven empitjorant d’un dia per a l’altre i fa més d’un mes que estem confinats a casa, fem una demostració de responsabilitat per part de la gran majoria de ciutadans i ciutadanes.
Ara que hem vist i hem comprovat que els serveis sanitaris de tot el nostre país han lluitat, lluiten i sense dubte continuaran lluitant amb una admirable professionalitat, una inestimable humanitat i una meravellosa empatia.
Ara que les mesures preses estan començant lentament a tindre resultats positius i esperançadors.
Ara que tenim tots clar que el més important en esta vida, sense dubte, és la salut i que una vegada es dissipen els núvols negres, vindran altres problemes socioeconòmics que amb l’esforç i sacrifici per part de tots i en especial, de la classe política, agents socials i empresarials, també es resoldran amb la mateixa professionalitat, humanitat i empatia que ho està fent el món sanitari.
Ara que les forces de cadascú de nosaltres van minvant i les esperances pareixen adquirir unes tonalitats grises.
Ara precisament ara, és quan hem de pensar amb totes les nostres forces i voluntats que “por muy alto que nos coloquem el listón hay que brincar con la intención de ser felices” (J.M.S.). De nou utilitze lletres d’altres, amb l’esperança que esta vegada no siguen una frivolitat ni una pedanteria. Serà l’única manera de tornar a donar-nos la mà, veure a aquells que estimem, a abraçar-nos i a besar-nos; besar-nos amb estima, amb passió i sobretot amb amor.
Quant de temps fa que els peixos de gel es van derretir en aquell got de Whisky on the Rocks!

Autor: Vicent Sorlí
Imprimir article
Comenta aquesta notícia