Des de l’Hospital de Manises s’ofereixen pautes per a afrontar l’eixida al carrer dels menors. I és que després de més d’un mes de confinament, els menors de 14 anys podran eixir de casa per a fer els primers passejos , a partir del 26 d’abril. Segons expliquen els especialistes, es tracta d’una mesura beneficiosa per a la salut dels xiquets però que ha de ser ben explicada i planificada pels adults perquè els menors siguen conscients i puguem assegurar el seu benestar. “És bo que l’eixida al carrer, amb les indicacions que marquen les autoritats, es realitze explicant-los les característiques d’aquesta: on aniran, què faran, quant temps… així com atenent les seues emocions abans, durant i després de l’eixida”, explica Sara Diego, Psicòloga Clínica de la Unitat de Neurorrehabilitació Infantil de l’Hospital de Manises.
En aquesta línia, és molt important valorar amb els xiquets i xiquetes com se senten respecte a eixir, si tenen alguna por o preocupació. De la mateixa manera, és convenient que estiguem atents a com s’estan sentint durant l’eixida, i que els preguntem en tornar a casa. D’aquesta forma podem ajudar-los a expressar les seues sensacions. Siga com siga l’emoció o pensament del xiquet, hem de fer-li veure que entenem que se senta així, evitant recriminacions.
Una altra de les recomanacions que realitzen els especialistes, és que el temps que es dedica a preparar l’eixida i eixir al carrer, estiga centrat en els xiquets, de manera que els adults participen de manera activa en les activitats. Ha de ser un temps en el qual estiguem centrats en els nostres fills.
Davant aquesta nova etapa, els especialistes indiquen que és possible que hi haja xiquets que no vulguen eixir de casa, on es troben segurs i feliços. En aquesta situació és molt important el paper dels progenitors. “Correspon als adults ser sensibles a les necessitats emocionals i els temps de cada xiquet, no hem d’oblidar que aquesta mesura és una possibilitat i no una obligació i que som els adults els qui hem de garantir que siga una mica positius per als xiquets i xiquetes”, afig Sara Diego. Si els progenitors no es troben assegurances sobre l’eixida, és possible que transmeten aqueixa intranquil·litat als xiquets. Quan el menor es trobe preparat, podem facilitar l’eixida donant-los a triar, en la mesura que siga possible, què fer, quin joguet volen emportar-se, i mostrant-nos tranquils.