Avui veurem l’estació del metre dins del poble de Bétera.
El fet és que alguna cosa si ha canviat de com era i jo la veia en la meua infantesa. Llavors, era la CTFV Companyia de Tramvies i Ferrocarrils de València. L’edifici era igual però “habitat”. En la fatxada i fora de l’habitacle del cap d’estació hi havia una campana que este utilitzava per a donar l’eixida als trens, a la dreta de les vies i en l’espai pegat a casa Nebot mirant València, hi havia unes naus i uns “excusats” i a l’esquerra, on ara està l’aparcament, hi havien “vies” a les quals entraven els vagons de mercaderies, moltes d’elles per al quarter militar. Més avant ja direcció València i a cent metres, aproximadament a l’esquerra de les vies, estava la caseta del guarda agulles on generalment estava Miguel Romero, del que cal destacar el seu bon humor i simpatia amb tot el món.
Crida la meua atenció l’edifici, prou comú a totes les estacions, les vies com es van “ajuntant”, els “límits” o “topes” antics i nous, els raïls “mòbils” per a fer canvis de via, i les agulles (no sé si es diran així, però per este nom les coneixíem) per a fer estos canvis del tren d’una a una altra.
Si voleu més i millor informació sobre este particular, vos podeu dirigir tant a CENTRE d’ESTUDIS LOCALS DE BÉTERA, per Jorge Alonso Berzosa i ho “trobàreu” en Història, “El trenet”, també en els llibres d’Amparo Doménech Palau, en el primer, BÉTERA, UN POBLE PER A TOTS, està en el capítol VI, “comunicacions”, també en el segon del mateix títol en este en el Capítol IV “comunicacions”.
La càmera EN MANUAL I raw, a “l’aire”, configurada més o menys amb un isso 100 totes elles, en la majoria f/ entre 8 i 11, la velocitat d’obturació la que em demana la càmera en cada una, no obstant això, al ser el dia molt lluminós la majoria per damunt d’1/300. Estan processades en lightroom.
Text de Ximo Asensi.
