L’Hospital General de València ha sigut el primer hospital en el qual s’ha provat el sistema mòbil de desinfecció i neteja d’espais susceptibles d’estar contaminats pel virus causant de la COVID-19. Aquest assaig ha sigut dut a terme per l’Exèrcit de Terra amb el robot Àtila.

Als jardins de l’hospital l’Exèrcit ha muntat una instal·lació de descontaminació per al robot i per al personal que ha intervingut i una cèl·lula de comandament i control per a conduir l’operació.

Àtila ha estat en proves durant les últimes dues setmanes, i ha donat bons resultats. Aquesta setmana s’estan valorant les seues capacitats amb unes pràctiques de desinfecció en la seu del Centre de Comunicacions de Nacions Unides, de Quart de Poblet, i aquest dijous s’estan continuant les pràctiques a l’Hospital General de València per a avaluar les seues aptituds en un entorn hospitalari.

Fa un mes, el Ministeri de Defensa va assumir el desenvolupament del que llavors era només una idea: aprofitar l’equipament ja existent de l’Exèrcit per a aconseguir un vehicle autònom que poguera fer tasques de desinfecció per control remot, en àrees de risc, evitant així la intervenció humana, i fent la tasca en molt menys temps.

Per aquest motiu, s’ha adaptat un prototip sobre un robot de desactivació d’explosius, d’uns 400 quilos de pes, al qual se li ha implantat el sistema ÀTILA (Antivirus per Il·luminació ultraviolada Autònom).

Aquest sistema consisteix en un braç articulat extensor, en l’extrem del qual s’ha instal·lat un capçal on s’integren cinc tubs de llum que emeten raigs ultraviolats. El seu radi és de 2,5 metres i el diàmetre de la zona de treball efectiu és de 5 metres.

El treball que habitualment realitzen tres persones en unes quatre hores, el robot podria exercir-lo en quinze minuts amb efectivitat.

Sistemes similars fixos, sobre llum ultraviolada, s’empren en sales d’esterilització dels centres sanitaris. El vehicle, a diferència dels sistemes fixos, és a més versàtil, ja que pot desplaçar-se i treballar en diferents estades, donada la seua mobilitat.

El robot ha estat en proves durant les últimes dues setmanes, i ha donat bons resultats. Aquesta setmana s’estan valorant les seues capacitats amb unes pràctiques de desinfecció en la seu del Centre de Comunicacions de Nacions Unides, de Quart de Poblet, i aquest dijous s’estan continuant les pràctiques a l’Hospital General de València per a avaluar les seues aptituds en un entorn hospitalari.

En poc temps, aquest mateix sistema podria instal·lar-se en altres robots similars. A mitjà termini, s’espera tindre operatiu, i a plena disposició de les operacions del Regiment *NBQ de València, el nou robot *Avenger, amb la mateixa funció però més lleuger (100 quilos), equipat amb llums LED, la qual cosa permetrà el seu ús en estades més xicotetes, i durant més temps, ja que tindrà major autonomia.

Els hospitals modulars seran “determinants per a complir els criteris que permeten a la Comunitat canviar de fase”

D’altra banda, la consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, Gabriela Bravo, ha assegurat aquesta setmana en Les Corts que els tres hospitals modulars construïts en els voltants de la Fe, el General de Castelló i el General Universitari d’Alacant “seran absolutament determinants per a complir els criteris que permeten a la Comunitat Valenciana passar de fase en la desescalada, amb seguretat i de la manera més homogènia possible en tot el seu territori”.

Bravo ha assegurat que les quasi 800 llits (370 a València, 240 a Alacant i 188 a Castelló) dels tres hospitals “encara que tenen una capacitat de 1.100 llits que estan comprades i preparades” suposen que s’ha incrementat en un 29% les places hospitalàries lliures de les quals es disposaven a l’inici de la crisi i, en termes totals, s’ha augmentat en un 9% la capacitat d’atenció hospitalària del sistema valencià.

La consellera ha recordat que el 19 de març, quatre dies després de la declaració de l’estat d’alarma, en la Comunitat Valenciana es registraven 195 casos de contagi en un sol dia i un acumulat de 921 i 24 morts.

Encara que hi havia 259 persones ingressades i, de les 8.952 llits hospitalaris de la xarxa pública valenciana, estaven lliures un total de 2.774, “haguera sigut irresponsable ignorar aquestes xifres” i, per això, es va decidir la construcció de noves instal·lacions a partir de sistemes modulars, que foren versàtils davant els possibles canvis de comportament de la pandèmia i que estigueren connectats a hospitals de referència.

Per a la consellera, la construcció d’aquests centres “mai va ser una qüestió de celeritat, sinó d’operativitat i de previsió perquè el nostre sistema sanitari no col·lapsara” i que, a més, “romandran muntats tot el temps que siga necessari i especialment davant la possibilitat de nous rebrots de l’epidèmia en el futur immediat”.

A més, la consellera ha detallat també la resta d’accions dutes a terme per l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències, la qual va reforçar la sala del 1·1·2 durant el mes de març, en el qual es van registrar quasi 100.000 trucades en el telèfon d’urgències relacionades amb la *COVID-19.

Bravo ha relatat que el 13 de març es va activar el Pla Territorial d’Emergències, el qual “ens va permetre mobilitzar a tot el personal de Protecció Civil i Emergències per a estar preparats davant qualsevol contingència”.

Posteriorment, l’Agència va posar en marxa el pla de Suport i Coordinació Municipal, que ha servit per a prestar ajuda a un total de 343 ajuntaments, que van rebre l’assistència sol·licitada en un termini mitjà de 24 hores.

D’aquesta forma, es van distribuir queviures i altres béns de primera necessitat en 33 municipis i es van repartir menús complets i articles d’higiene personal a 761 persones mentre que els bombers forestals duien a terme 150 accions de desinfecció de vials o espais municipals.

També es van distribuir quasi 250.000 màscares, 300.000 guants i 12.000 litres de gel *hidroalcohólico que es van sumar als lliuraments que es van dur a terme entre les forces i cossos de seguretat de l’Estat, les policies locals i a efectius d’Emergències i Protecció Civil.

En total, es van repartir entre aquests professionals més de 250.000 màscares, 120.000 guants i 10.000 pantalles facials “molt abans, fins i tot, que arribaren les primeres remeses del Govern central”, segons la consellera.

Imprimir article
Comenta aquesta notícia