El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha demanat “disculpes” als “milers d’empresaris i autònoms” valencians que havien adaptat els seus negocis pensant que podrien reobrir aquest dilluns i finalment no podran fer-ho, ja que no tota la Comunitat passa a la fase 1 de la desescalada.

Després de participar en la reunió de presidents autonòmics amb el president del Govern sobre la crisi del coronavirus, Puig ha assenyalat en roda de premsa que aquests empresaris “tenen motius per a queixar-se, clar”, i ha defensat que el Consell estava “convençut” que complia els criteris per a passar de fase.

“Vull demanar-los disculpes i compartir el seu malestar perquè s’hagen vist frustrades aquesta setmana les expectatives que tenien”, ha asseverat el president, qui ha defensat que tota la Comunitat Valenciana “necessita anar obrint-se ja, de manera segura i sense relaxació social”, i no perdre “un segon en el camí de la recuperació social i econòmica”.

El president, qui ha assenyalat que encara no ha analitzat l’impacte econòmic que pot suposar que no tota la Comunitat avance de fase, sinó només deu dels vint-i-quatre departaments de salut, ha assenyalat que sent “moltíssim” aquesta situació, i ha demanat “una dosi major de paciència”.

Puig ha explicat que les Comunitats autònomes han demanat al Govern que la presa de decisions sobre la passada de fases es faça “al més prompte possible, perquè puga haver-hi més capacitat de reacció”, o en cas contrari per a la ciutadania és “molt difícil gestionar la volta a la normalitat”.

Valoracions de Puig de no passar a la Fase 1

Puig, ha demanat aquest diumenge que “quede clar” que la Comunitat Valenciana “no ha suspés cap examen ni ha fet res mal” perquè no passe en el seu conjunt a la fase 1 de la desescalada demà, sinó que s’han “canviat les regles de joc a meitat del partit”.

El president ha assenyalat en roda de premsa que la Comunitat complia els criteris tècnics exigits per a passar íntegrament de fase, entre els quals no figurava, com es demana ara, fer test de coronavirus als casos amb símptomes lleus.

Puig ha afirmat que no farà d’aquest assumpte una “confrontació”, però ha alertat que “lleialtat no és submissió”, i ha exigit tant al ministre de Sanitat com a Pedro Sánchez que s’estudie de nou el pla de desescalada remés per la Comunitat perquè “es revertisca al més prompte possible” la decisió adoptada.

Ha lamentat que l’informe de 232 pàgines de la Conselleria de Sanitat -que es penjarà en la seua pàgina web- no ha rebut una resposta “per escrit” del Ministeri, la qual cosa no és “seriós ni rigorós”, i ha insistit que, en lloc de donar “explicacions per píndoles”, se’ls diga per escrit i amb “criteris objectius” per què només avancen de fase 10 dels 24 departaments de salut.

Puig ha assegurat que la Generalitat ha sigut fins ara “propositiva, respectuosa i lleial” amb el Govern d’Espanya, i així ho continuarà sent, però ha recalcat que és necessària “la cogobernança, la corresponsabilitat i la cooperació”, la qual cosa exigeix “transparència, reciprocitat i regles objectives”.

El president ha afirmat que espera que “més prompte que tard” el Ministeri els remeta l’informe que han demanat “per activa, passiva i perifràstica” amb les raons científiques per les quals la Comunitat no passa de fase, i ha afirmat que no cree que hi haja un “maltractament específic” ni “animadversió” cap a aquesta regió, ni veu “teories conspirativas” o “conspiranoiques”.

Ha insistit que el que volen és que “simplement s’aclarisca” una decisió que per a la Generalitat ha sigut “desencertada” i “té conseqüències”, perquè “complia els paràmetres establits” i la comparació contres autonomies “és molt odiosa”, per a poder tindre un “horitzó de certesa”, perquè si es canvien les regles a meitat cal explicar-les.

Puig ha afirmat que no hi ha un “distanciament amb el Govern”, sinó un “desacord puntual” o una “diferència de criteri, res més”, en aquesta qüestió, i ha insistit en la necessitat que “a situacions similars, regles similars”.

Ha opinat així mateix que a Espanya la “*cogobernanza està funcionant” i s’està imposant “la cultura federal”, com es pot veure en la participació del Govern basc o el català en la conferència de presidents per a parlar de la pandèmia.

Puig ha assenyalat finalment que “la cara real de la pandèmia” en la Comunitat Valenciana en aquests moments “ja és molt més la cara dels qui es curen que la dels qui per desgràcia empitjoren o perden la vida”.

Ha defensat que la Comunitat està “millor” que fa una setmana “i molt millor” que a l’inici de la pandèmia i que les dades sanitàries conviden a “cert optimisme”, perquè ocupa el lloc 14 entre les 17 comunitats en taxa de contagi i ocupa el lloc 12 en taxa de mortalitat. “Aquesta és l’aportació valenciana a la millora general d’Espanya”, ha asseverat.

Per part seua, la subdirectora general d’Epidemiologia, *Herme Vanaclocha, ha indicat que tots els centres de salut d’atenció primària de la Comunitat Valenciana, siguen de departaments que hagen passat a la fase 1 com els que s’han quedat en la fase 0, realitzaran des d’aquest dilluns test *PCR a tots els sospitosos de *COVID amb simptomatologia lleu.

Així ho ha indicat, que ha defensat que la Comunitat Valenciana ha complit “rigorosament” el protocol del Ministeri de Sanitat per a fer aquestes prova sol malalts amb símptomes per al seu ingrés i ha dit que els ha “sorprés” el canvi de criteri sobre aquest tema.

Vanaclocha, que és membre del consell assessor del Govern per a la pandèmia del COVID-19, ha assegurat que la Comunitat està preparada i té capacitat per a realitzar aquestes prova a partir del dilluns i ha posat l’accent que els han dit que han “fet poques analítiques de casos lleus”, però “no” havien “de fer cap”.

Encara així, ha explicat que han realitzat un 30% d’aqueixes proves a sospitosos lleus i ha retret que a última hora “haja entrat en valor un indicador que no se’ns havia explicat”, alguna cosa que no estava en els paràmetres i que “ha sigut la sorpresa” i el que ha fet que no estiga en fase 1 tota la Comunitat.

“La capacitat per a fer PCR és molt àmplia i complim tots els requisits que es posaran en marxa”, ha apuntat i ha explicat que en aquests moments, en els laboratoris de microbiologia del sistema sanitari públic fan 3.000 proves PCR diàries i poden arribar a “duplicar (arribar a 5.700) i fins i tot triplicar” aqueixa xifra.

Segons ha detallat, si compten amb els laboratoris de les funcions i universitats que han demanat la capacitació al Ministeri de Ciència i Tecnologia podrien arribar a fer 9.600 proves diàries i fins i tot més si fora necessari.

“Sabíem que hauríem de treballar amb les PCR però a partir del dilluns 11 de maig” com indica el protocol penjat en la web del Ministeri de Sanitat, ha explicat Vanaclocha, que ha insistit: “Per això no les hem fetes abans”.

“El protocol diu que les persones amb simptomatologia lleu, alguna cosa tos, poca febre, dolor gola o fatiga ha d’estar seguides pel metge d’Atenció Primària però no fer-li la prova, per tant, hem complit rigorosament en protocol”, ha sentenciat.

Ha recordat que a partir de demà aquest canvia i “caldrà fer test a tots els malalts lleus” i ha afegit que “a partir del dilluns, no sols en les zones de la fase 1 sinó en tota la Comunitat, tots els centres d’atenció primària han de fer la prova”.

Vanaclocha ha sostingut que s’han mantingut reunions per a determinar com hauria de fer-se i s’han llançat les instruccions tant a nivell de salut pública com d’atenció primària i ha defensat que “hi ha equips EPI en tots els centres”.

La subdirectora general d’Epidemiologia de la Generalitat ha assegurat que “no vol cap confrontació” i la seua relació amb els professionals del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències “és absolutament excepcional”.

“Simplement, ens ha sorprés que un valor que en principi no estava posat en marxa perquè el procediment no l’exigia, ara ens dona la sensació, perquè no tenim la informació, que és un element clau perquè podem haver passat a la fase 1, ha conclòs.

Puig reclama transparència i igualtat entre espanyols en el repartiment de fons

Al seu torn, Puig, ha sostingut que el repartiment dels fons del Govern a les Comunitats Autònomes no ha de seguir els criteris del sistema de finançament sinó criteris transparents, objectius i que respecten la singularitat dels territoris i la igualtat dels ciutadans.

El president de la Generalitat ha aplaudit la decisió del Govern de flexibilitzar els ERTE, així com la necessitat d’ajudes europees per a l’impuls econòmic, d’un protocol turístic a nivell europeu i la unió a l’hora de donar ajudes a empreses i ciutadans.

Ha agraït la “sensibilitat del Govern pel fet que la Comunitat ja ha rebut més de la meitat dels 2.200 milions que va estimar per a facilitar la liquiditat i ha assegurat que es troben en fase de “debat” del repartiment dels fons del Govern per a les comunitats autònomes.

Sobre aquest tema, ha apuntat que “no entendríem que es fera sobre la base del sistema de finançament”, encara que algunes comunitats l’hagen demanat perquè es “asseuen còmodes”.

“Nosaltres no estem còmodes”, ha asseverat i ha afegit: “Acceptem que hi haja una part destinada a la pandèmia que tinga molt en compte la despesa de cada comunitat però l’actual sistema de finançament no pot ser el sistema de repartiment”.

Puig ha defensat que caldria reconéixer a qui “ha fet més esforç fiscal” i ha apuntat que els criteris “han de ser sempre transparents, objectius, avaluables i s’ha de respectar la singularitat dels territoris i sempre la igualtat entre els espanyols”.

També ha apuntat que les polítiques d’impuls econòmic “o seran europees o no seran” perquè Espanya “no té la capacitat per a fer front a la gran despesa i la gran inversió que necessita el país per a tirar avant”.

“És important, i així ho he recalcat en la reunió, que la veu, la participació i la decisió de les comunitats autònomes tinga el pes que correspon en aqueix pla de recuperació per a poder anar avançant propostes”, ha apuntat.

Ha ressaltat la necessitat d’un protocol europeu en el sector turístic, en el que ha coincidit amb comunitats com Balears i Canàries, per a “que es donen condicions de seguretat per a tots els ciutadans europeus”.

“Si existeix el marc *Schenguen en l’àmbit de la seguretat, també ara en la seguretat sanitària ha d’existir”, ha agregat el *president.

Ximo Puig ha assegurat que cal anar a “una unitat d’acció en les ajudes” i això ha sigut alguna cosa en el que han coincidit també comunitats com Catalunya, Andalusia i Aragó, entre altres.

“Necessitem posar per davant l’interés dels ciutadans i les empreses de quina institució a cada moment ha de fer una cosa o una altra perquè si no, el que fem és distraure i dificultar l’accés real a les ajudes”, ha explicat i ha afegit que per a això volen comptar amb la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.

Segons Puig, “l’important són els ciutadans i l’empreses no la institució que dona l’ajuda o ajuda a desenvolupar una activitat” i per això ha defensat que “fa falta desmocratitzar, agilitar i posar la major intel·ligència institucional al servei de l’economia”.

Per a això, ha demanat que es plantege “una moratòria d’alguna normativa, sempre respectant la sostenibilitat, el medi ambient i el que signifique l’aliança social però cal donar més rapidesa per a la recuperació, la reconstrucció i la inversió”.

Ha qualificat de “positiva” la flexibilització de les mesures dels ERTE, una decisió que havien reclamat des de fa temps, perquè “s’ha adoptat en un marc de diàleg social” i això “dona garantia d’enfortiment de la societat espanyola”.

Imprimir article
Comenta aquesta notícia