Avui també ens mourem pel poble, en primer lloc La Masia de la Barraca, després a l’antic Escorxador i per últim a la Creu.
La Masia de la Barraca segurament deu el seu nom actual a una xicoteta barraca que hi ha en el jardí per als xiquets.
Té un encant especial, primer perquè és del Municipi i els seus jardins molt currats i per a mi molt ben dissenyats, estan oberts al públic, hi ha un “parc” per a xiquets, també hi ha com dos “colomers” fets sobre uns “arbres” d’obra que ens mostren la mestressa de qui els va fer, la casa té un encant i riquesa decorativa singular com es caracteritzen estes construccions de l’antiga burgesia Valenciana, l’entrada, el sòl és molt original, l’escala, els passamans, l’escala de fusta caragol per a pujar al màxim alt, etc. digne de veure, no obstant això, no sé si és visitable, ja que em pareix que l’usen com a centre les “ames de casa” i no sé si alguna altra organització.
De la Barraca m’atrau tot, el jardí, les plantes, la font central, i els arbres, les seues llums i les seues ombres, també la casa, les seues fatxades, portes, finestres, línies de construcció i les gàrgoles, etc.
L’escorxador, ubicat a l’albereda o avinguda Ramón Inglés era com el seu nom indica, era el lloc on els carnissers del poble mataven i preparaven la carn per al seu despatx, en els meus records està el moviment de ramat i personal els dies de matança (i atès que el meu iaio vivia prop ho solia visitar per a aplacar la meua curiositat de xiquet), a l’exterior veiem en la façana els caps de corder, el bou i el porc, ja dins el depòsit d’aigua al centre, els seus departaments, el corralet on es deixaven els animals i el quinal per a elevar-los i trossejar.

De l’escorxador m’atrau la seua construcció exterior, la seua porta d’entrada, els bustos dels animals en la part alta de la fatxada, i tot l’interior que es manté i em porta a temps passats.
La creu és una referència molt allunyada del poble en aquell temps i, si donem una roda pels voltants, veurem restes d’unes construccions abandonades, ja que en algun temps es pretenia urbanitzar la zona.

De la creu el que més m’atrau és la seua majestuositat en la part alta de la lloma i que és el lloc on més clar es veuen les eixides de sol o de la lluna i la mar en dies clars, de fet, és un lloc on “posar-se” a fer fotografies.
Alló dit en l’altra ocasió, si voleu ampliar els coneixements dels temes, “entreu” en internet a la pàgina CENTRE D’ESTUDIS LOCALS DE BÉTERA de Jorge Alonso Berzosa o bé pegueu una mirada al llibre BÉTERA, UN POBLE PER A TOTS d’Amparo Doménech Palau.
La càmera en manual i en RAW, a “l’aire”, configurada amb un isso 100 totes elles, en la majoria, a l’exterior entre f/ 7,1 i 11, les d’interior entre f/ 3,5 i 5 en interior, la velocitat d’obturació la que em demana la càmera en cada una, no obstant això, a l’exterior al ser el dia molt lluminós la majoria per damunt d’1/200 i a l’interior entre 60 i 100. Estan processades en lightroom.

Imatges i text de Ximo Asensi i Alemany
Imprimir article
Comenta aquesta notícia