El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha anunciat la posada en marxa d’un pla d’extensió de la telemedicina en la Comunitat Valenciana. Inicialment, suposarà la dotació d’un “pack tecnològic” per a la instal·lació de 2.000 punts de teleassistència en centres d’Atenció Primària. Es tracta que els centres de salut tinguen capacitat suficient per a realitzar videoconferències i perquè el personal sanitari puga interactuar amb “absoluta solvència”, ha explicat.
Aquesta actuació serà possible amb el desplegament de 2.000 webcams i 2.000 auriculars amb micròfon, així com 400 pantalles, 728 portàtils, telèfons i telefonia per ordinador o l’ampliació de les funcionalitats de l’aplicació existent per a la comunicació amb pacients, bé des dels seus domicilis amb els centres de salut o bé des d’aquests centres amb els hospitals.
Segons el màxim responsable del Consell, la pandèmia de coronavirus ha mostrat la necessitat “d’accelerar processos ja iniciats com el de la digitalització” tant del conjunt de l’economia i la societat valencianes com de la sanitat, “que necessita d’aqueix impuls de la telemedicina”. Segons ha recalcat, “la telemedicina, encara que mai substituirà el tracte del professional sanitari, és fonamental per a guanyar en eficiència i en assistència a totes les persones”.
El cap de l’Executiu valencià ha realitzat aquestes declaracions després de la reunió per videoconferència que ha mantingut amb el conseller d’Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler; la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Ana Barceló; la secretària autonòmica d’Eficiència i Tecnologia Sanitària, Concha Andrés, i el director general de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, José Manuel Duarte.
Recuperació social post COVID que atenga els col·lectius més afectats per la pandèmia
D’altra banda, la posada en marxa d’un pla de recuperació social que dedique una especial atenció a aquells col·lectius que s’han vist més afectats per les conseqüències de la pandèmia sanitària ocasionada per la COVID-19, en partir d’una vulnerabilitat prèvia, serà un objectiu prioritari per al Consell.
Així ho han manifestat la vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, i el vicepresident segon i conseller Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Rubén Martínez *Dalmau, que s’han reunit per a concretar alguns dels aspectes que desenvolupa el decret que regula les ajudes del Consell en matèria d’habitatge destinades a persones afectades per la *COVID-19 que hauran de gestionar i adjudicar les entitats locals.
L’objectiu, ha incidit la vicepresidenta, és que en la recuperació “es procure que per a aquells col·lectius per als quals ha sigut més dolorós l’impacte social d’aquesta pandèmia es posen en marxa polítiques que s’emmarquen dins del lema de rescatar persones, que caracteritza al Consell del Botànic”.
El decret estableix la concessió directa d’ajudes per a habitatges amb l’objectiu de pal·liar l’impacte que està tenint entre les persones més vulnerables la situació excepcional d’emergència sanitària que està patint el país.
La vicepresidenta ha explicat que les entitats locals són els qui millor coneixen les necessitats dels seus veïns i veïnes i, per tant, és “imprescindible” la participació dels serveis socials d’atenció primària en la gestió i implantació de programes d’aquest tipus, ja que poden “diagnosticar i valorar l’atenció i satisfacció immediata de les necessitats que en matèria d’habitatge tenen les persones que es troben en una situació econòmica i social d’extrema gravetat”.
Es tracta d’ajudes de concessió directa de caràcter excepcional i singularitzat articulades amb l’objectiu de facilitar una solució habitacional immediata a les persones víctimes de violència de gènere, persones que hagen patit desnonament del seu habitatge habitual, a les persones sense llar i a unes altres especialment vulnerables afectades directa o indirectament per la COVID-19.
Un total de 140 ajuntaments i 29 mancomunitats de la Comunitat Valenciana s’encarregaran de gestionar les ajudes de 5 milions d’euros i destinar-les per a ajudar a aquests col·lectius posant a la seua disposició un allotjament de titularitat pública de manera immediata, o concedint ajudes directes per al pagament de lloguer o preu de l’ocupació d’immobles on habitualment resideixen les persones beneficiàries.
Les ajudes per a lloguer podran aconseguir el 100% de la renda establida amb un límit de 600 euros al mes, que podrà ampliar-se fins als 900 euros en supòsits degudament justificats. A més, es concediran ajudes per a costos de manteniment, comunitat i subministraments bàsics fins a 200 euros mensuals.
Aquestes ajudes es concediran en un primer moment per un termini d’1 any, prorrogable anualment, fins a aconseguir el límit de 5 anys.
A més de les víctimes de violència de gènere, de desnonament o llançament de l’habitatge habitual i persones sense llar, els serveis socials d’atenció primària dels ajuntaments seran els encarregats de valorar i aconsellar la concessió d’aquestes ajudes també a persones especialment vulnerables com a persones amb problemes de salut mental, diversitat funcional, joves extutelats per la Generalitat, persones majors, migrants o sol·licitants d’asil entre altres.