Continuant per Bétera. Ens “passem” pel Calvari, una zona verda al mig del poble amb la seua història.
De fet té una història “curiosa” en les seues “pujades i baixades”, per la qual cosa és digna de conéixer i el millor és de la mà de persones que ho han “estudiat”, per la qual cosa no em puc prendre la llibertat d’opinar enfront d’estos coneixedors i estudiosos del tema.
Vos suggerisc que entreu a internet a la Pàgina Web personal de Jorge Alonso i Berzosa: CENTRE D’ESTUDIS LOCALS DE BÉTERA a l’apartat Patrimoni Artístic-cultural i en, El calvari-L’Ermita-El panteó, trobareu un grapat d’articles que tracten del tema, entre ells hi ha dos del nostre paisà i benvolgut Joan Manuel Pons i Campos Mestre Historiador resident en Palma de Mallorca però “nugat i pendent” de tot el que siga cultura a Bétera. L’un es Ermita de la Divina Pastora i l’altre El Calvario de Bétera
A més també, al llibre d’Amparo Doménech i Palau: BÉTERA UN POBLE PER A TOTS, en el Capítol IX, Monuments Histórico Artístico, encontrareu molta història de Calvari, Ermita i Panteó.
Per a mi és un lloc on passar un grapat de “moments” tant de dia com de nit, en cel ras o amb boira.
A l’entrada per la glorieta, vegem la figura del Marqués de Dos Aigües, i ja dins fent el recorregut, les “casetes del Via Crucis” amb les seues “manisetes”, també pot ser que ens trobarem en alguns esquirols que altres jugant, i al remat, una plaça envoltada de les “casetes de dolors i goixos”, al capdavant l’ermita i a l’esquerra la cúpula del Panteó del Marqués i la seua descendència, és a dir un lloc especial on podem gaudir de, tranquil·litat, vegetació, art, llums i ombres, fauna, majestuositat i historia.
Les fotografies estan fetes en RAW, manual i revelades en Lightroom.
El paràmetre de la càmera varien segons la llum (de dia o de nit, si està núvol o amb sol) i segons el tema, no obstant podríem parlar bàsicament de dos grups les fetes de dia i les fetes de nit.
De dia, les que està núvol o amb sol podríem dir que la principal variant és el isso per la qual cosa en núvol: isso 200, f/ 6,3 més o menys i la velocitat entre 60 i 100. Les de bon sol: isso 100, f/ entre 8 i 11 i la velocitat per damunt de 100.
En les de nit: la càmera damunt el trípode i disparador, el isso entre 200 i 800 f/ entre 2,8 i 5,6 i la velocitat entre 3 i 10 segons.
Torne a repetir que és el que jo he fet, que no vol dir que siga el millor, sols que a mi en aquestes ocasions em funciona més o menys. També dir que les variants són molt a tindre en compte, jo he donat uns paràmetres en brut, però cadascuna de les presses cal afinar-la.
