Avui anem a veure algunes imatges dels habitatges dels nostres avantpassats com són: LA VIL·LA ROMANA DE l’HORTA VELLA, L’ALQUERIA I TORRE DE BOFILLA I El JACIMENT IBER DEL TOS PELAT.

Adquireixen per a mi una gran importància, ja que cal conéixer d’on venim per a poder “anar a algun lloc” i com diu la cançó “qui perd els orígens perd identitat”, ja que pareix que cada vegada “les circumstàncies” ens ho posen més fàcil perquè aixina siga

Com la majoria de vosaltres sabeu la nostra raça actual és el fruit de diverses “civilitzacions” i d’ací la nostra riquesa. El meu güelo Fèlix deia que el vi bo és el vi de vins (i d’això coneixia l’home prou, ja que de mal nom ens diuen els Fargueros per l’ofici del seu pare que arreplegava la farga o solatge del vi (aixina es deia a la Ribera de l’Ebre, Maestrat, Castelló, València i Alacant) per a donar-li un tractament posterior i en aquest cas ve “al pèl” per les distintes cultures que ens han precedit i que cadascú de nosaltres porta als gens.

No m’estenc en més comentaris del que “han sigut i han fet” aquestes cultures donat que no soc un estudiós del tema, no obstant i, si voleu ampliar els coneixements, permeteu-me que us aconselle com en altres ocasions, entrar a internet i apropar-vos a la pàgina de Jorge Alonso i Berzosa: CENTRE D’ESTUDIS LOCALS DE BÉTERA i en PATRIMONI ARTÍSTIC I CULTURAL, trobareu pràcticament “tot” el que hi ha escrit de L’Horta Vella, La torre de Bofilla i El Tos Pelat, veureu “escrits” de gent coneixedora i estudiosos dels temes i un d’ells que segurament a molts us vindrà a la memòria el seu nom, es Josep Maria Burriel, Arqueòleg de Montcada però que com a tal ha intervingut i dirigit quasi totes les excavacions realitzades en Bétera.

També al llibre d’Amparo Doménech i Palau, BÉTERA AMB EL SEU PATRIMONI, en el capítol 1 ens parla de l’ÈPOCA IBÈRICA, en el 2 de L’ÈPOCA ROMANA i en el 3 de L’ÈPOCA ISLÀMICA.
També d’Amparo en els dos llibres amb el títol BÉTERA, UN POBLE PER A TOTS, trobareu en el capítol II, DESENVOLUPAMENT HISTÒRIC GENERAL, que ens parla de les distintes cultures, i dins el capítol IX, MONUMENTS HISTÒRIC-ARTÍSTICS, trobem LA TORRE BOFILLA. Cap de lectura us podeu perdre per conéixer i conéixer-nos

Bé, i ara parlant de les fotografies i la configuració de la càmera: estan totes en RAW i processades en el programa lightroom, a l’estar totes menys una a l’exterior i en bona llum, l’isso és 100, l’apertura per f/ 11 i la velocitat la que em demana la càmera però per damunt de 300. La feta a l’interior de la torre un isso 200, f/4,5 i la velocitat 50 recolzat a la paret per evitar moviment en la càmera (sabeu que baix de 60 cal fixar bé la càmera, millor en trípode i si pot ser disparador i si no és aixina ben “recolzat” per evitar moviment, clar sempre estic parlant quant la tenim configurada en manual).

Text i imatges de Ximo Asensi i Alemany (fer clic en cada imatge per poder ampliar).

Imprimir article
Comenta aquesta notícia