Avui i en les dues següents “setmanes” parlarem i veurem de la “sort” que hem tingut i tenim a Bétera, ja que pels anys 80 un home i la seua família se’n vingueren a viure al nostre poble, a la urbanització de la Conarda.
Este home que, per desgràcia ens va deixar massa prompte (el 12 de gener de 2017), fou Conrado Meseguer Muñoz, fill de Sueca on va nàixer l’any 1946 (sols tres anys més que jo), artista fins a la més alta qualificació, pintor i escultor que després de la família, la seua “vida” era captar i plasmar bé en pintura a l’oli o gravats o bé amb escultura la nostra terra, per arrels i per sentiment.
Va saber captar “TOT” el bo d’este poble valencià, la terra, la llum, la marjal, ets., és a dir tot el que al seu voltant viu i es mou, de fet el seu habitatge el transformà en un museu on treballava incansablement per “FER i CREAR ART”.
Va deixar Sueca, un meravellós poble (on tinc uns bons amics i per això ho dic) de marjal, per altre de secà, Bétera i sí, es va enamorar del nostre poble i com no de les alfàbegues i de la festa, això si, sense perdre i tenint sempre presents el seu sentiment i amor tant per les seues arrels Suecans, com per l’entorn on es va criar, el camp, els treballs a la terra, animals, aparells, eines, i un llarg ets.
Com he dit abans, el seu habitatge el va convertir en un museu, museu-fundació Salvador Tatay Meseguer, el nom d’un net al qual el iaio li dedicà els últims anys de la seua vida.
El que anem a veure de Conrado al museu ho he dividit en tres “entregues” i em quede curt per allò que conté d’història i meravelles este museu i este home.
En esta primera “entrega” començarem pel jardí on trobem un cudol molt gran on està el bust de Conrado i una frase clara i profunda que és el títol que li va donar al seu primer quadre “ALS QUE SENTIREN LA TERRA” dirigida als éssers humans que ens mou això, el sentiment per esta terra.
Veurem una haca (a Bétera déiem este nom a les cavalleries de llaurança) amb l’aladre i el llaurador, un llaurador cavant, una mare donant el pit al seu nadó i rodejada d’animalets, ets. (escultures totes de bronze i a grandària reial), ja reial i antic, un carro equipat en vela o “toldo“, aparells d’animal, llibrells, gerres, la taula a la fresca enfront del forn morú, una barraca i una infinitat de coses que fan d’este jardí ple d’arbres, plantes i gespa un lloc de somni.
En la segona parlarem i veurem més del jardí com l’interior de la barraca i altres coses
I la tercera parlarem i veurem part l’exposició i l’aula de projecció on estan les pintures, escultures menudes i alguns reconeixements.
I si m’ho permeteu, dir-vos el que em deixà impressionat quan vaig visitar el museu amb dues persones molt estimades, Amparo Doménech i Jorge Alonso (amb ells i també amb Juan Manuel Pons, col·labore en un treball per al poble de Bétera aportant el meu granet d’arena, el dit treball pràcticament acabat esperem “veja a la llum” en aquesta legislatura), de fet ens va rebre sa muller Dolores Maria i la seua filla Àgueda, la senzillesa, amabilitat, bondat i dolçor que desprenen estes dues senyores em va fer sentir molt, molt bé i honrat, estes dones a qui la vida no feia molt els havia donat un colp molt dolorós (nosaltres les visitarem el 2017-02-13), van deixar en mi un sentiment d’admiració profunda per la seua personalitat tan rica, digna, serena i admirable que de segur no oblidaré mai.
Les coses que este home ajuntà i l’ambient familiar i casolà, la cultura i art que es respira per tot arreu, fa que se’ns posse la carn de gallina des que ens van rebre estes bellíssimes persones fins que ens acomiadarem, de fet quedà molt present durant molts, molts dies i inclús ara després de fa més de tres anys, continue revivint els moments màgics del vist i viscut eixa vesprada.
No vaig tindre l’honor de conéixer personalment a Conrado i és “una cosa” que m’haguera fet feliç, crec que el seu sentir m’haguera aplegat i m’aplega en aquests moments al més profund del meu cor, ja que com sabeu soc de poble (i orgullós), fill i net de llauradors, satisfet de ser-ho i després de la “visita” encara mes.
No vaig a estendrem més, ja que la introducció ha sigut prou llarga per la qual cosa de la fotografia i configuració de la càmera ho deixarem per a l’altra, sols apuntar que estan fetes en Manual, en RAW i processades en Lightroom.
Podem trobar informació directa als telèfons 653 77 11 25, o al 96 169 13 79, o bé al 96 336 81 27 i el correu: fundacion@salvadortataymeseguer.es
Altres llocs per conéixer més i millor d’aquest gran artista i ésser humà pot ser a internet, bé a la Wikipedia o amb el seu nom a moltes pàgines que parlen i l’honren.
També a la pàgina personal de Jorge Alonso CENTRE D’ESTUDIS LOCALS DE BÉTERA, si entreu a les BELLES ARTS I BÉTERA hi ha un apartat per a ell.
