Encara que vaja a ser totalment diferent a la resta que hem estat vivint al llarg dels anys, està a les nostres mans el convertir-lo en un irreemplaçable.
Sí, estic parlant d’aquesta estació de l’any (com molts la denominen) en la qual es tiren les anotacions de tot un any plens d’esborradures, de grans taques de tinta, de subrayadors que es veuen des de l’altra punta del carrer. Però també estan plens de dies que han passat en les carpetes o en el fons de les nostres motxilles recordant tot.
Ens oblidem de tots i només pensem a passar-nos-ho bé, gaudir, riure i cantar fins a les tantes del matí… De fer festes fins i tot en el lloc més tronat que trobem… A viure aqueix amor que sempre se’ns quedarà en el record, però que arribarà un setembre el qual se l’emportarà per a ja no veure’l fins l’any vinent o fins i tot mai més.
Els amics que ens mostren dia a dia la importància que ens tenen i la família que fa que aqueixes barbacoes que acaben fins i tot en sopar, siguen meravelloses.
Segur que ja sabeu del que estic parlant perquè, tots, absolutament tots hem viscuts totes o quasi totes aquestes
experiències.
Senyores i senyors, després de nou durs mesos d’estudiar o treballar, de passar fred i que es limitaren els llocs per a poder eixir i divertir-te ha arribat nostre volgut i desitjat estiu.
Enguany se’ns han posat barreres pel camí, màscares que posar-se, distàncies de seguretat que fan que no pugues arribar ni a tocar a la persona que tens al costat, gels desinfectants els quals fan que se’ns ressequen les mans… Però la vida sempre posa barreres perquè, sino, no seria tan fascinant.
Tot això no ens impedirà el poder aprofitar, el poder esprémer cadascun d’aqueixos dies cremant-nos a la platja i fent guerres d’aigua en les quals alguns eixiran victoriosos i altres perdedors però tots mullats de dalt a baix, per poals o globus estampats al cap.
Aquesta és una carta molt curta, ho sé, però jo crec que té el suficient contingut per a dir-vos que estem apunte d’agafar aqueixes vacances de les quals mai ens oblidarem i any rere any les agafarem amb més ganes que l’anterior.