Aquesta setmana es va convalidar, en el Congrés dels Diputats, el Reial Decret-llei 21/2020, de 9 de juny de mesures urgents de prevenció, contenció i coordinació per a fer front a la crisi sanitària ocasionada per la Covid-19.
Mesures principals
Aquesta norma recull les mesures bàsiques de prevenció i higiene: el manteniment de la distància interpersonal d’almenys 1,5 metres, l’ús obligatori de màscara en la via pública i espais tancats d’ús públic o oberts al públic quan no es pot mantindre la distància de seguretat, així com en els transports i la higiene reforçada en espais públics i privats.
Així mateix, contempla l’adopció de mesures específiques de prevenció i higiene en els entorns de treball, com l’ordenació dels llocs o l’organització dels torns per a evitar aglomeracions. Això també s’aplica en el cas dels centres de serveis socials, en establiments comercials, als hotels i allotjaments turístics o en les activitats d’hostaleria i restauració.
Respecte als centres residencials de persones majors o amb discapacitat, el Real-Decret indica que s’ha de garantir la seua coordinació amb el sistema sanitari de cada comunitat autònoma. I també estableix que han de disposar de plans de contingència per a la identificació precoç de possibles casos entre les persones residents, treballadores i els seus contactes.
En l’àmbit esportiu, es reconeix la competència del Consell Superior d’Esports per a aplicar mesures de prevenció en determinades competicions professionals, una vegada sentit l’organitzador, el Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes. Respecte als transports públics de competència estatal, subjectes a contractes públics o obligacions de servei públic, tant per carretera, ferrocarril o via marítima, s’ha de respectar el volum d’ocupació que s’establisca per a evitar risc de contagi.
En els serveis de transport amb seient assignat, s’estableix l’obligació de recaptar la informació de contacte dels passatgers, que haurà d’estar disponible durant un mínim de quatre setmanes amb posterioritat al viatge, amb la finalitat de poder realitzar la traçabilitat dels contactes.
Respecte a les mesures en matèria de medicaments i productes sanitaris, es mantenen les actuacions per a garantir el subministrament dels medicaments considerats essencials en la gestió de la COVID-19. I també es faculta al ministre de Sanitat a ordenar que es fabriquen, amb caràcter prioritari, medicaments essencials, si fora necessari.
Al mateix temps, de manera conjuntural, es mantenen les mesures que permeten acostar la medicació al pacient en l’àmbit de la farmàcia hospitalària, per a aquelles persones la situació clínica de les quals el requerisca. I, també s’incorporen mesures per a garantir la fabricació i posada a la disposició de màscares i bates quirúrgiques, així com de solucions i gels hidroalcohòlics, a un ritme adequat per a atendre la demanda existent.
Remissió d’informació al Ministeri de Sanitat
Quant a la detecció precoç i la vigilància epidemiològica, es mantenen les obligacions de recollida, tractament i remissió d’informació al Ministeri de Sanitat, per a poder disposar de les dades necessàries per a avaluar la situació, dirigir les accions de control del COVID-19 i poder adoptar les mesures que corresponguen.
Els serveis de salut de les comunitats autònomes deuen també garantir la realització de PCR a tots els casos sospitosos, tan prompte com siga possible des de l’aparició dels símptomes per a garantir la detecció precoç. I tota aquesta informació ha de ser transmesa al Ministeri de Sanitat dins del termini i en la forma escaient.
Així mateix, es fixen mesures dirigides a garantir les capacitats del sistema sanitari; s’estableix l’obligació de les comunitats autònomes de disposar de professionals sanitaris suficients, i de plans de contingència. Tota aquesta informació de capacitat assistencial ha de ser remesa, igualment, al Ministeri de Sanitat.
Per a materialitzar totes aquestes qüestions, el Reial decret llei modifica diverses normes. El ministre de Sanitat ha destacat dues en concret: D’una banda, la Llei de cohesió i qualitat del Sistema Nacional de Salut, de 2003, amb l’objectiu de reforçar la coordinació en salut pública i introduir aqueix deure d’informació de les comunitats autònomes al Ministeri de Sanitat en situacions d’emergència per a la salut pública. I el text refós de la Llei de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris, amb la finalitat d’encomanar a la Comissió Interministerial de Preus dels Medicaments l’adopció del procediment a seguir per a la fixació de preus.
La vigència d’aquest Reial decret llei es mantindrà fins que el Govern declare motivadament el final de la crisi sanitària, després d’escoltar a les comunitats autònomes en el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut i previ informe del Centre de Coordinació d’Alertas i Emergències Sanitàries.