Avui veurem la segona part del museu Salvador Tatay Meseguer amb l’obra de Conrado Meseguer.
Veurem al jardí un guisador amb la pica i escurà de cuina, escorredora, olles, lletera, gots, gerres, morter, llibrell, bomba manual per a traure aigua, el tocador per llavar-se la cara amb la “gerra” de cinc i moltes més coses. Després el forn morú i, com vaig comentar la setmana passada, una taula parada amb cadires baixetes de boga, tot com per esmorzar i al costat del forn la pala de fusta per a posar i traure pa i altres. També una barraca gran on entrem, oïm música, al fons com una pantalla (no sé si es fan projeccions) i per terra, deixats d’una manera com desordenada però dins d’un ordre establit per les mans de l’artista, veiem aladres, cabassos, forques de ferro i de fusta de lledoner, cistelles, llibrells, gerres, bàscula, romana, calders de coure, botiges, engrunsadores, garbells, pales de fusta per al gra, capcingles, garrafes, sellons, collerons, aladres i un llarg ets. És a dir, de tot el que dia a dia es veia al poble i a una casa de llauradors.
I ens apropem a la casa on abans d’entrar, el que diríem al porxe trobem un trill gran, timons, forques, entauladora, una dalla, un cavallet per pintar i un suport per a mostrar làmines de quadres de Conrado.
Ja dins de casa ens trobem en un lloc, diríem que “màgic”, on Conrado pintava rodejat de coses, segurament molt importants per a ell com instruments musicals, còmodes, imatges de sants, quadres amb dibuixos i pintures, la llar, una conca i al mig el cavallet gran, amb una pintura inacabada on “pinta” l’escena de l’arreplega de la collita. I és que Conrado no ens mostra una escena que veu i viu. És capaç d’entrar-mos en ella, estem allí, junt les eines que els segadors han deixat a l’acabar de segar, se sent l’olor de la palla i l’espiga com humida i veiem que estan acabant de nugar i amuntonar les garbes de l’arròs, oïm el soroll de les garbes al menejar les, també com s’apropa el carro arrossegat per un rosí, el carreter portant-lo del morro i el soroll de les rodes antigues de raigs de fusta i llànties de ferro.
És emocionant el fet d’estar dins d’aquest Món creat per la sensibilitat d’un artista, la visió d’aquest quadre m’emociona per la realitat, la composició, bellesa de l’escena i m’entra un gran goig per haver estat “dins d’ell” i a la vegada un sentiment de tristor per allò que aquest gran i bon home li “quedava” per fer i mostrar-nos.
En la pròxima setmana veurem i viurem pintures, obres d’art que ens introduiran a aquest meravellós Món de composició, llum, color i moment que Conrado sabia plasmar d’una manera subtil, magnífica i admirable.
I ara parlem de les fotografies:
Estan fetes en MANUAL, en RAW I PROCESSADES EN LIGHTROOM, totes en isso 100 i apertura entre f/ 3,5 i 4,5, la velocitat la que em demana la càmera, no obstant a l’interior em demanava menys velocitat, alguna menys de 60 per la qual cosa com segurament sabeu per evitar el moviment subjectava la càmera contra qualsevol cosa. (El dit en altres ocasions, és com jo les vaig fer i més o menys em va resultar, això no vol dir que “tinga” perquè ser així, soc sols un aficionat en ganes de fer i aprendre dia a dia).
Au i ens veiem la pròxima setmana!
