La major part dels xiquets no els agrada anar al col·legi, perquè no els agrada fer deures, treballar, estudiar…Jo aquesta etapa, al llarg dels anys, l’he anada passant o, fins i tot m’atreviria a dir que, mai l’he passada. Sempre m’ha encantat aprendre més i més i al llarg dels anys he anat desenvolupant aqueixa faceta i moltes més, com per exemple la de l’escriptura.

Porte en el meu col·legi des dels tres anys i ara mateix tinc 15.

Una de les preguntes amb la qual més m’he quedat al llarg de tot aquest temps, que m’ha fet pensar de debò, va ser una pregunta del meu professor de filosofia i deia el següent: Què és la llibertat per a tu?

En aqueix moment em vaig quedar bastant pensativa i sense saber què respondre perquè mai m’ho havia plantejat i, clar, en aqueix moment vaig intentar respondre de la manera més correcta possible, ja que era un treball que qualificava. Però ara pense i cada vegada em pregunte, més i més vegades, què significa aqueixa paraula.

Al final he arribat a una conclusió i és que la llibertat eres tu. Sí, tal com ho escoltes.

La llibertat per a mi és ser tu, expressar el que sents, dir el que penses, fer el que t’abellisca. Però ara ho veig i dic: realment no som cap lliure. No sempre diem, fem o expressem totes aquelles coses que sentim i que realment volem. Tenim la capacitat, el poder de ser-ho, però no el sabem aprofitar, com pensem que per això totes les mirades dels teus amics, o família o coneguts aniran cap a nosaltres.

En el nostre dia a dia tenim llibertat. Per sort, al nostre país vivim en una democràcia i podem ser lliures, però en canvi altres països estan sota dictadures, lleis o persones que dia a dia els emmordassen la boca i, a poc a poc, els ofeguen fins que no puguen dir ni una paraula si vulga.

Moltes vegades ens queixem de la societat i del país o del segle en el qual vivim, i és totalment acceptable perquè jo em sent inclosa en aqueix grup. Però solament ens hem d’imaginar el viure fa 400 anys arrere en el qual tots érem ramat d’una persona que ens dirigia, en el qual les dones no podien ni dirigir-se a un home i solament li satisfeien fent el menjar, les tasques de la llar i donant-los descendència.

Per sort vivim en una època del nostre país en la qual solament ens centrem en els mínims errors o mínimes decisions mal preses que fa 400 anys podrien haver sigut la pitjor decisió de la nostra vida.

Així que, gràcies al meu professor de filosofia, crec que he obert els ulls realment i sé valorar, o almenys definir amb les meues pròpies paraules, la qual cosa realment és la llibertat i els qui la representen: nosaltres. Estiguem on estiguem, siguem els qui siguem, pensem el que pensem o sentim el que sentim.

De debò que, per a aquesta mínima reflexió, no es necessita ser filòsof ni molt menys. Només es necessita utilitzar la joia que cadascun de nosaltres tenim davall del nostre pèl per a poder arribar a aquesta i a milers de conclusions més. Assega-ho i aprén d’això.

Vega Archer Rios
Imprimir article
Comenta aquesta notícia