Avui i la setmana que ve, continuem a Bétera i el tema serà els concerts d’estiu, i en seran uns pocs d’aquests anys passats, al Castell, a l’Auditori de la Casa de La Cultura o a l’Ermita.

Ho farem en dues vegades, ja que encara que hi ha moltes fotografies dels bons i grats moments, sols posaré una xicoteta mostra però intentant reflectir moments dels viscuts en i amb ells.

Aquests concerts que promou i organitza el nostre Ajuntament són per a mi molt ben buscats i aconseguits, la música sol ser més o menys coneguda i de gran nivell pel que fa a composició, el grup o grups que l’interpreten són d’una alta qualificació tant nacional com internacional, estan treballant, donant classes o fent música per Espanya o per l’estranger, hi ha que són fills de Bétera, altres són d’altres llocs, inclòs d’altres nacionalitats, tots són professionals i alguns d’ells se solen ajuntar cap a l’estiu per fer música.
Els comentaris són el “viscut” per mi en cadascú dels concerts, no obstant i pel que vaig veure, m’atrevisc a pensar que és el que vam sentir tots els que estàvem.

Anem a parlar i veure d’aquests primers grups que avui, són:

L’1 de juliol del 2017 l’Auditori de la Casa de Cultura de Bétera es va “il·luminar” de so i tradició i fon per la música que ens van oferir quatre Mestres, Xavi de Bétera, Pep Gimeno el Botifarra, Jonatan Penalva i Hilari Alonso, i la colla de músics, el fet es que amb les seues veus, la música i els “temes” que ens van “oferir”, feren la vesprada molt emotiva al ser les totes “cançons” com la veu ancestral i actual d’un poble, un poble al qual cal “protegir” i a la vegada reivindicar per la seua història i la seua identitat, de fet es l’herència que ens deixaren els nostres avantpassats.
Aquest és l’ambient que es respirava, amor i sentiment per la nostra terra i la nostra cultura.
Gràcies a tots músics i cantants o cantadors per “oferir” una vesprada tan profunda i a la vegada alegre.

El 7 de juliol del 2017 també a l’Auditori de la Casa de Cultura de Bétera un brasiler, Sergio Pereira, guitarrista, compositor i arreglista amb la “seua” banda d’aquell llavors: Sergio Pereira guitarra, Baptista Bailli piano, Ales Cesarini contrabaix, Viktorija Pilatovic veu, Alexey León saxo i flauta i Mariano Steimberg bateria, tots en l’actualitat músics importants i virtuosos dins el panorama jazzístics internacional, ens interpretaren bossa-jazz estàndard del seu Rio de Janeiro i altres músiques del mateix estil.
Sergio en distintes bandes ha gravat algun disc que altre i ha fet i fa concerts tant a Espanya, Brasil, Nueva York, a altres llocs d’Estats Units i arreu del Món. A més, viu a Bétera.
Gràcies Sergio i companys per la vostra música.

El 8 de juliol del 2017, al Castell vérem i oírem un grup de músics, tots quatre del nostre poble, començaren al Centre Artístic Musical de Bétera, són músics d’un nivell alt però persones molt properes per a contactar i conviure amb elles, el fet és que en aquesta ocasió es van juntar i tingueren a bé el fet de fer-nos disfrutar de la seua virtuositat interpretativa.
Com veieu són Maria Fernàndez (oboé), Paco Gil (oboé), Juanvi Gil (oboé) i Miguel Meliton (fagot), tots ells amb una dilatada carrera musical, i brillant amb llum pròpia per arreu de la geografia espanyola. Com que el lloc pareixia que ho permetia, crec que ells no sols pel lloc, també per estar a casa i perquè tenen una complicitat “especial”, de molts anys de conviure, d’admirar-se i aprendre uns dels altres, feren música celestial, els instruments a les seues mans feien que el so fora com una boira captivadora que ens envoltava. Tot un goig, inoblidable.
Gràcies amiga, amics i tots Mestres.

El 20 de juliol del 2017 de matí vaig estar a l’Auditori de la Casa de Cultura de Bétera a l’assaig, ja que al concert no podria estar del grup VENTS DEL CAMP DEL TÚRIA, un grup de Mestres i virtuosos de la música, tots menys un de la comarca Camp de Túria.
El grup el componien Vicent Morelló flauta travessera, de Bétera, que començà al Centre Artístic Musical de Bétera, un oboé, un piano, un trompa, un fagot i un clarinet, cadascú toca i és mestre i solista a un lloc de la geografia espanyola.
Vaig desfruitar moltíssim, el meu sentit de l’oït encara que no molt ho va passar en “grande”, el temps em passa volant, oint, vivint aquests moments on l’amistat crea una bona harmonia i la saviesa musical de cadascú d’ells feia que les partitures els parlaren a tots a la vegada, eixint la música d’allò més precisa i sense fer falta repetir res, admirable.
Gràcies MoreJuan Manuel, Salvador i resta de companys.

El 21 de juliol del 2017, al Castell també vaig veure i escoltar el Grup Illana, grup compost per 8 o 10 músics excepcionals que ens oferiren “músiques” excepcionals quant a interpretació i temes, anima “mater” i fundador del grup es Vicent Gelós, de Bétera i que també començà al Centre Artístic Musical de Bétera, amb una “carrera” com a Mestre i músic fabulosa, emprenedor i innovador que ha sabut ell i la seua “banda” obrir-se un lloc al Món de “música” i ser reconegut i sol·licitats per tot arreu.
Fon fabulós per al meu limitat oït i grat per a la vista, a mes el concert fon “dut”, narrat i nugades les cançons pel nostre amic i veí Sevi Asensi.
Gràcies Vicent i Companys.

El 6 de juliol del 2018, a l’ermita vam “veure i oir” un concert íntim, espectacular dins la seua senzillesa i posada en escena, fon dut a cap per un pianista i compositor anomenat David Gómez del que oirem i ja oïm parlar dels seus concerts amb el nom: David Gómez al piano i 200 ciris, un ambient i una música que ens va aplegar pels oïts, la vista i l’entorn a l’ànima.
Gràcies David pels moments tan excepcionals i íntims que em vas fer “viure” amb la teua música.

Podria dir més coses de tots ells però no vull posar-me més pesat, la pròxima parlarem i veurem més concerts en els quals “estaran” músics del poble: en un Àngel Torres piano, en altre José Luís Estelles clarinet, en altre Victor Belmonte trombó, en altre Vicent Morello, també Pere Alamá director de la banda, i per rematar Josep Manel Campos, en cada un dels distints concerts estan acompanyats de les seues “bandes” o grups d’aquells moments.
De la fotografia ho comentarem la setmana pròxima.

Text i imatges de Ximo Asensi i Alemany (cal fer clic en cada imatge per poder ampliar-la).
Imprimir article
Comenta aquesta notícia