Com vam comentar la setmana passada, en aquesta i les dues següents “entregues” parlarem i veurem instruments i intèrprets o millor dit les mans dels que interpreten música.

El fet és que fa molt de temps que tinc una relació prou propera amb el Centre Artístic Musical de Bétera, ve de quan els nostres fills els vam apuntar a música i d’això ja fa algun any que altre.

Des de fa uns pocs anys o més bé de quan vaig canviar l’afició de l’arc i vaig recuperar l’afició a la fotografia, em “deixe caure” per la música no sols per a oir-la i veure interpretar-la, també perquè vaig “veure” possibles fotografies molt bones on es pot captar el sentiment del músic, l’instrument i el conjunt de tots ells, músics i instruments, tots junts o per separat ofereixen “imatges” amb un art plàstic i encant únic (jo faig en les fotografies el que puc), el fet és que vaig demanar permís per a fer alguna fotografia que altra i em digueren que cap inconvenient, després i com és lògic li les passe al Centre.

N’he fet prou i és que “TOT” el que hi ha al voltant de la música, per a mi té una qualificació especial.
En aquestes tres setmanes posaré fotografies en les quals he donat protagonisme a instruments i a les mans que els “manegen”.

Si observeu, els instruments són d’una riquesa de disseny i d’efectivitat digna d’una atenció especial i és per això pel que els he intentat “captar”, no obstant encara que no és vega del tot la cara de l’intèrpret, ells es reconeixeran i molts de vosaltres segurament també.

Avui seran instruments de vent-metall com el fiscorn, la trompeta, la tuba, la trompa i el trombó de vares. (Si pose la pota en els noms, pregue que algun músic em corregisca i gràcies).

Com veieu són molt bonics i el seu so ho és més, per tant per apreciar-ho bé, cal apropar-se a algun concert i oir com aquests músics els fan sonar i “traure” meravelles d’ells.

Quant a les fotografies, totes les d’aquesta setmana i les dues següents, estan fetes en Raw, en manual i processades en Lightroom, el lloc on estan fetes és o bé al local d’assajos o bé a l’auditori, en totes és llum artificial pel que l’isso és alt en moltes ocasions per damunt de 800 i 1600 (a més l’isso de la meua càmera trau “soroll” o gra), el diafragma obert al màxim que em donen els meus objectius (que no són molt lluminosos) i la velocitat la que em demana la càmera, quasi totes estic aguantant-la amb un peu per evitar al màxim el moviment.

Les pròximes dues setmanes com hem comentat al principi mes de la música i per a les quatre següents els temes ja seran “alfàbegues i festa”.

Imprimir article
Comenta aquesta notícia