Artista, trencadora d’estereotips i una dona lliure, carregada amb una gran motxilla de vivències que la van fer diferent de les dones de la seua època. Així era la nostra veïna Fina Inglés i Capella, qui va faltar ahir als 80 anys, deixant molt tristos a totes aquelles persones que van tindre l’oportunitat de conéixer-la al llarg de la seua vida.

Des de Betera.com volem acomiadar-nos d’ella d’una manera especial, fent un xicotet repàs de la seua vida i recordant tot allò que Fina va ser en l’àmbit artístic i personal.

Germana del també reconegut escultor Ramón Inglés (nom que rebria l’avinguda de la nostra Albereda), amb tan sols 21 anys d’edat, Fina Inglés i Capella va aconseguir una beca per a estudiar a l’Escola Superior de Belles arts de Sant Carles de València. Aquesta beca va ser mantinguda fins a 1966, any en què l’artista obtingué el títol de Professora de Dibuix.

Els seus inicis professionals van ser molt importants, guanyant-se una bona reputació entre l’elit dels artistes valencians. Durant l’any 1962 va aconseguir professionalment grans èxits, entre els quals es troba el primer premi de Pintura en el concurs d’Art Universitari de València i el Primer premi de Pintura en el IV Certamen Juvenil d’Art, sent seleccionada per a participar en la fase Nacional del mateix Certamen.

En 1965 Fina fou pensionada en “El Paular” de Segòvia pel Ministeri d’Educació Nacional, obtenint la Medalla d’Or per a pensionats del Paular.

Ja en l’any 1970, va ser becada pel Govern francés i l’Excm. Ajuntament de València per a la Casa de Velázquez de Madrid, que va ser prorrogada fins a 1972. Així, va participar en les exposicions col·lectives dels artistes de la Casa de Velázquez a Madrid i París en 1971 i 1972.

Així, cal recalcar que Fina va destacar en una època on les dones pintores tenien poca visibilitat.

Aquesta veïna de Bétera va rebre en els últims anys diversos homenatges al seu municipi. El 14 d’agost de 2018, l’Associació Pro Casa de la Dona de la localitat va incloure-la en el I certamen de “Dones Grans”. D’altra banda, del 26 de juliol fins al 30 d’agost de 2019, l’Ateneu de Bétera va oferir una exposició en reconeixement de la seua etapa com a pintora.

D’altra banda, en l’àmbit personal, no era cap secret que Fina era una dona molt amable, educada i compromesa. Així, en els seus últims anys, Fina va aportar molt dins el Món de les colònies felines de Bétera. Era fàcil veure-la amb el seu carret passejar per alimentar a tots els gats que viuen als carrers del municipi. Segons hem pogut saber, a través de les Xarxes Socials, de la mà d’aquelles persones que li han dedicat unes boniques i emotives paraules d’acomiadament, enguany se li va acreditar amb el seu carnet d’alimentadora felina, gràcies a les alimentadores de colònies més joves. Fina va dir-los, agraint la seua tasca: “Ja em puc morir tranquil·la sabent que esteu vosaltres”.

Per tot allò que va representar i aportar al llarg de la seua vida, les veïnes i veïns de Bétera, la trobarem a faltar.

Imprimir article
Comenta aquesta notícia