No sempre podem ser aquest tipus de persona tan sincera, afectuosa, intel·ligent i madura que ens agradaria ser, que ens agradaria que ens veren cara a la galeria la nostra família i els nostres amics. Que siguem un gran exemple a seguir de les generacions pròximes. Que ells miren cap endarrere i vegen quina perfecció tan meticulosa han de seguir per a poder ser com nosaltres érem: una gran mentida, perquè la perfecció no existeix, siga en un quadre, un lloc, una persona, un llibre…

No val la pena l’haver d’estar, dia rere dia, havent de dependre de seguir cadascun dels passos per a poder arribar a la cosa més gran i perfecta que pot ser per a nosaltres.

La perfecció, no és un fet, ni una filosofia, ni si vulga és una enraonia, sinó que simplement és un objectiu al qual molta gent vol arribar i pensa que és el correcte perquè el món aquest sota els seus peus. El bonic d’això és l’esforç que se li tira, les ganes, l’obstinació que hora després d’hores se li posa a alguna cosa perquè siga perfecte i moltes vegades ho acabem veient sense resultats. Un llibre, l’editorial no l’agafa perquè, per milions d’excuses que posen i diguen, en poques paraules t’han dit que no serveix per a res. Un treball en el col·legi o en la universitat, sempre pensem que braç a braç amb un company serà prou bo per a arribar fins al més alt i després us quedeu pel camí.

Una simple idea que penses que és perfecta i després ni arriba a les oïdes de ningú…Milions de coses que es queden pel camí pensant que no arriben ni a la sola de la sabata de la seua funció.

No crec en la perfecció, però si en el potencial que tots i cadascun de nosaltres, de les coses que componen est, el nostre món, tenen i fan que es convertisca en una cosa única i inigualable, alguna cosa que és perfecte per a  nosaltres i que ens traurà un somriure i milions d’idees que encendran la il·lusió en aqueix moment en la teua vida.

Un dia fa clic i el cervell comença a construir coses meravelloses, que després molta gent rebentarà pel camí. Però tot trencament, té un arranjament i, gràcies a ell, es farà que es continue cap avant desprenent una gran quantitat de llum i màgia que ens encegarà i farem l’impossible per seguir pel camí correcte, el que volem.

Cal ser valents i traure a l’exterior totes aqueixes coses tan perfectes per a nosaltres i úniques, que fan que estiguem hores renunciant a tota la nostra vida.

Gràcies perfecció per ensenyar-me qui eres realment! Eres això que fa que cada dia m’alce amb màgia i il·lusió en mi i fa que puga seguir avant amb els meus somnis perquè, encara que no existeixes o encara que siga producte de les nostres imaginacions, fas que arribem a aconseguir el més gran en els nostres cors.

Vega Archer Rios
Imprimir article
Comenta aquesta notícia