Moltes són les persones que, per les nostres Festes Majors senten devoció. Aquesta devoció per les nostres tradicions van passant de pares a fills, de generació en generació. D’aquesta manera aquesta es comparteix amb amics, família, veïns, coneguts…

Al llarg del temps, amb esforç i constància, molts han fet possible que les tradicionals Festes d’Agost de Bétera perduraren fins ara. Només una pandèmia tan greu com la d’ara ha sigut capaç d’obligar-nos a fer un parèntesi. Però com diguem, es tracta simplement d’un “kit kat” en aquestes festes, les quals molts esperen anheladament cada any.

Les següents línies volem dedicar-les a aquells que, gràcies a la seua devoció per la festa, l’han pogut gaudir en diverses etapes i l’han vist evolucionar. Parlem així d’alguns d’aquells veïns que més vegades han sigut Majorals. Ells són figures representatives de la nostra festivitat, que any enrere any, donen suport a altres colles ajudant al barracó; assessorant; aconsellant i realitzant la seua aportació perquè la nostra festa no perda la seua essència.

En aquest sentit, com homenatge especial, comencem parlant d’un dels veïns que ja no està entre nosaltres però que molts encara el recorden amb estima.

José Manuel Aloy Martínez

Més conegut per tots com “Nel”, José Manuel Aloy Martínez, era un dels màxims exponents de les Festes Patronals de Bétera. Va tindre l’oportunitat de viure-les de diverses maneres. L’Any 1967 va ser per primera vegada Majoral, sent sis vegades més al llarg de la seua vida. En 1985 es va ficar al càrrec de la presidència d’una colla. L’última vegada que formaria part d’una majoralia seria en 1995, quan la seua dona Raquel Granell fou també una de les Obreres Casades al costat d’Amparo Escribá i les Obreres  Fadrines Noelia Zaragozá i Amparo Sandiego.

A més a més, durant huit anys va ser testimoni de la festa com alcalde de la localitat, sense oblidar els seus catorze anys de jutge de pau o la seua labor de presentador i mantenidor. Encara que ja no el tenim entre nosaltres, ell va ser un gran promotor de les tradicions i la cultura de la localitat. Encara que no formara part en eixe exercici del grup de Majorals, sempre els intentava assessorar i ajudar en tot el necessari.

Així mateix, en més d’una vegada va aportar la seua col·laboració en els ja habituals llibres de festes, sent l´última l’any 2013.

Luis Rebollo Ferrer

En aquest xicotet homenatge no cal oblidar-se de qui es podria considerar com un dels presidents per excel·lència dels sis nomenats ací. Es tracta de Luis Rebollo Ferrer “Capone”. Quatre anys ha sigut president dels Majorals, de les sis que ha portat a terme la festa. A més, en un dels altres dos anys, s’encarregaria de la loteria i l’altre de la vicepresidència. Encara que va nàixer a Manises, vingué als 15 anys d’edat al nostre poble i se sent cent per cent de Bétera.

Qui no ha vist mai a “Capone” ficar-se el davantal  al barracó, durant el període d’altres grups, i treballar com un més? Aquesta imatge ja s’ha convertit quasi en un simbolisme. Doncs, ell és conscient del treball que s’efectua en aquesta etapa i, a banda, la viu amb molta entrega. 

D’altra part cal remarcar que, tant Capone com Nel, van estar presents en l’acte d’aprovació de l’Ordenança Municipal Reguladora de les Festes Tradicionals de “les Alfàbegues”publicada en l’any 2001. A través d’aquesta normativa es va limitar, el nombre d’Obreres i l’edat estipulada, entre d’altres. Mitjançant aquests estatuts també es canviaria la data de la “Nit de la Cantà”, passant de la matinada del 14 al 15 d’agost en lloc de la del 15 al 16 d’agost. 

Manuel Campos

Qui també ha representat la festa en diverses ocasions, unes quatre, i avui en dia segueix sent part implicada d’ella és Manuel Campos, més conegut com a “Nelo el Cego”.  En l’actualitat l’hem pogut veure acompanyant a les rondalles, cantant a la nit de la “Cantà”, als “retaules” o als “Balls de Torrent”. També l’hem vist com a membre de la colla “Xe que burrà”. I quan es tracta de tirar una maneta en les festes, no cal dir-ho més d’una vegada. 

Francisco Martínez Aloy

Conegut com a “Paco Paterna”, Francisco Martínez Aloy (ja difunt), també és considerat com una de les figures més notòries dins de les majoralies. Doncs, encara que no fora el seu any, ell sempre acudia al barracó a veure si podia ajudar. En aquest sentit, un any li atorgaren una placa commemorativa per tota la seua col·laboració. Unes set vegades fou Majoral, vivint cada any al màxim.

Altres noms

José  Mª Jorge BeltránColea” o Manuel Sierra Benedito també destaquen dins la categoria de “Majorals per excel·lència”. “Colea” va ser cinc anys Majoral i Manuel Sierra set anys.

Vicente Navarro Bes

En aquest homenatge també cal mencionar a Vicente Navarro Bes. Persona també bastant coneguda al poble, aquest veí també hi ha sigut sis vegades Majoral. La primera d’elles va ser en l’any 1989, sent molt jove. L’última vegada que va celebrar la majoralia va ser en l’any 2015, en la colla de Carlos Tórtola fill com a president. D’aquesta manera, Navarro ha sigut també testimoni de com ha anat canviant la nostra festa al llarg d’aquestes dècades, gaudint d’anècdotes i experiències úniques.

Vicent Bes i Rausell

Aquest especial no podem finalitzar-lo sense parlar del Majoral més jove de tot aquest grup de veïns que més vegades han celebrat la festa en primera línia. No obstant, a alguns ja ha alcançat en voltes que repeteix. Conegut com a Vicent el pansaro, Vicent Bes i Rausell fou per primera vegada Majoral en l’any 1997. Posteriorment repetiria en l’any 2000, 2004, 2010, 2017 i, ara està a l’espera de ser-ho de nou amb la colla de 2020 (en total sis). Comptant aquest últim any, ha sigut dues vegades vicepresident, tres vegades president i una ha sigut Majoral sense càrrec. En la colla de 2020 està al càrrec de la vicepresidència, donant-li pas a noves generacions com és el cas de Miguel Herrera. A Miguel li ha tocat ser el president d’aquest any “tan diferent per a tots”, però “Pansaro” confia plenament en el seu treball. Cal mencionar que Miguel i Pansaro foren ja Majorals junts en l’any 2004.

Encara que Vicent no hi ha viscut un any com aquest mai, s’ho pren amb calma i motivació. Enguany, el seu nebot Joan també és Majoral amb ell pre primera vegada.

Des de ben menut, Vicent ha viscut les Festes de Bétera al màxim. Coneguda com a

Carmen la Coetera” la seua mare era germana dels “Germans Rausell” els pirotècnics, sent el pare d’ells també coeter. A més a més, Carmen pentinava i ajudava a vestir a les Obreres a la Tia Maria “La del Noi” (la mare de Les Palmeres). Les germanes de Vicent (Mari Carmen i Amparo) també foren Obreres Fadrines en l’any 1978 i 1983, respectivament. En una de les imatges d’aquest reportatge el podem veure de menut, portant una alfàbega en 1978. Així mateix, la seua neboda Mireia fou en l’any 2018.

Anècdotes, té un fum per contar sobre les festes. I és que les ha viscudes des de diferents perspectives i etapes. Per exemple, el seu primer any (1997) fou l’any que va tocar la loteria i també un any complicat per a la crescuda de les Alfàbegues a causa d’un fong. No obstant, ell va plantar a la seua casa i tragué dues alfàbegues de dos metres. També fou l’any de la cordà doble. Així, podríem contar tantes experiències viscudes que no pararíem mai.

Ara, cal veure algunes imatges més i, en un pròxim reportatge oferirem imatges de diferents colles de Majorals de molts anys.

Bibliografia
Informació i imatges rescatades dels llibres de festes de 2013 i 2017, d’articles realitzats per la nostra redactora Carmen Sorlí Contreras (amb l’inestimable col·laboració d’aquell moment de Capone, Nel, Nelo el Cego i Lola Martínez Aloy), nova informació i imatges facilitades per Ana Navarro i pel mateix Vicent Bes i Rausell i Carmen Bes i Rausell. Gràcies a tots ells per la seu eterna amistat!
Imprimir article
Comenta aquesta notícia