Per a parlar de la “Nit de la dansà” de Bétera és de vital importància mencionar a l’Associació Cultural l’Aljama de Bétera. Doncs, aquesta entitat va ser l’encarregada de recuperar la “dansà” o danses de carrer que antigament es duien a terme al nostre poble i que es deixaren de fer cap al 1928.

Primer que res, cal dir que l’Associació Cultural l’Aljama de Bétera naix de Ia motivació i la il·lusió d’un grup de persones per treballar i aportar el seu granet d’arena en el Món de Ia Cultura Popular i Tradicional Valenciana. L’any 2004 sorgeix aquesta formació que, a través de Ia música, la indumentària, les nostres cançons, els balls i els costums de Ia nostra terra, continua any darrere any duent a terme una feina d’investigació, d’ensenyament, de recuperació i de difusió molt costosa i elaborada, però molt gratificant pel resultat final.

Sota Ia direcció de José Miguel Codina, l’Aljama ha aconseguit amb gran esforç recuperar, crear i mantindre algunes de les manifestacions més originals i característiques de Ia comarca de Camp de Túria. Entre aquestes manifestacions es troben: el Ball d’Oficis de Lliria, les Danses de Bétera i un ampli repertori de cançons i melodies que van ser publicades als seus treballs discogràfics.

Treball de recuperació inicial

Quant a les danses de carrer de Bétera o “dansà“, tal com es recull en el llibret de festes de l’any 2014 en l’especial “Bétera, un poble impregnat de cultura i tradició” (també el podeu trobar escanejat en la web del Centre Estudis Local de Bétera), la falta d’informació i documentació sobre elles va fer molt complicada Ia labor d’investigació. No obstant això, les ganes d’enriquir Ia cultura i tradició popular del municipi van propiciar que cap dificultat fora impediment perquè finalment l’objectiu de l’Aljama es complira. I és que quan es va formar l’entitat una de les primeres finalitats era emprendre el muntatge d’aquestes danses.

El fet de no tindre les músiques i melodies que s’utilitzaven, els va obligar a fer una exhaustiva recerca i contactar amb Ia gent major de Ia localitat. Amb I ajuda de Fermín Pardo es va iniciar aquesta investigació. A més a més, Amparo Doménech va ser qui en l’any 2004 els va facilitar el contacte amb aquesta gent més major com Paquita Coll RicartMaría Broseta Miralles (Maria Ia Cola), María Coscollar, Manuel Aloy (el tio Manuel de l’Azhor) i Juan Fuentes (Juanito el de Ia ferreteria). Alguns d’ells recordaven alguna cosa de les danses de carrer i els van arribar a contar alguns detalls, però fonamentalment, els van cantar cançons que recordaven dels seus iaios i que l’Aljama considera que formen part del patrimoni cultural de Bétera.

Tasca d’interpretació musical i reestructura del ball

Una vegada seleccionades algunes de les cançons i tonades tretes d’allò que aquest grup de persones els va contar, van seleccionar unes melodies que encaixaven dins dels paràmetres que necessitaven per poder muntar esta dansà, és a dir, Les Danses de Bétera. Finalment, d’una manera especial, els membres de la Colla “Xé que Burrà Ramón Asensi Ramón “Ramonet” i David Rico van ser els encarregats d’interpretar aquestes peces amb Ia dolçaina i el tabal.

Després d’haver aconseguit Ia part musical de les danses, realitzaren tota la tasca d’armar la reestructura del ball, una cosa molt complexa perquè cap de les persones mencionades anteriorment recordava res referit a l’assumpte.

L’associació va analitzar algunes de les estructures de ball que ens podem trobar en les diferents manifestacions antigues i que en l’actualitat es conserven. D’aquesta manera, estudiaren també esquemes de ball que van trobar en diferents arxius referents al Camp de Túria. Finalment, van examinar una filmació de Bétera, corresponent als anys 20 del segle XX, on apareixen unes parelles executant passades de danses de carrer. Es tracta d’una pel·lícula gravada per un antropòleg americà que vingué en l’any 1926 a Ia Cartoixa de Porta Coeli a fer exercicis espirituals. Quan va sentir parlar de Ia nostra festivitat, va decidir baixar a conéixer-la en primera persona.

Amb tota aquesta informació es va obtindre un gran resultat i una estructura, que encaixa perfectament amb Ia forma de ballar aquestes danses a Ia població i Ia nostra comarca. L’únic que quedava darrere de tota aquesta tasca, era encaixar-ho en el calendari festiu. Després de moltes converses entre els components de I’Aljama, es va arribar a Ia conclusió que Ia nit del dia 14 d’agost seria l’ideal, ja que és Ia vespra del dia gran de les festes i, per tant, estem davant d’una situació immillorable. Ara, l’únic que faltava era acordar la ubicació on dur-les a terme. Finalment, es va decidir realitzar-les en el tram que va des de Ia plaça del Sol a Ia plaça del Mercat.

Adaptació de la indumentària

L’altre element important que quedava ara per a adequar i a adaptar a aquest nou projecte era Ia part de Ia indumentària. En aquest sentit, va arribar a les seues mans Ia primera brusa de majoral amb adornaments i motius florals estampats, corresponent a l’any 1916. Davant d’aquesta situació, Ia formació va intentar reproduir, amb l’ajuda de Victòria Liceras, aquelles bruses, pel gran valor que posseeixen. És una peça de roba, diferenciadora en línies generals i amb gran particularitat referent al nostre poble.

Pel que fa a Ia dona, després de les converses mantingudes amb Ia gent major citada anteriorment, van descobrir anècdotes i vivències d’aquells moments. Les seues fonts els van donar a conéixer amb detall com feien el nomenat “ball del farolet” on, en les nits de festa, elles utilitzaven el mocador de Manila. Açò és un fet prou habitual en terres valencianes i per aquest motiu es va recuperar aquesta peça en Ia indumentària femenina per a l’ocasió.

Després de completar tota aquesta tasca, les danses es van estrenar en les festes de l’any 2006. La formació va proposar a les Obreres i Majorals del citat període que formaren part de l’execució de Ia dansà. Aquests acceptaren i així aquestes danses de caràcter popular, són obertes i participatives a tot aquell ciutadà que ho desitge. Un fet que queda plasmat i aclarit en un article del Ilibre de festes d’aquell any. Així mateix, l’any 2007 van escriure un article on queda plasmada l’original de Ia camisa reproduïda.

Bibliografia: Text de Carmen Sorlí Contreras sostret de l’escrit del llibret de Festes 2014 amb l’estreta col·laboració i gran ajuda de J.M. Codina.
Imprimir article
Comenta aquesta notícia