Els primers documents que constaten els actes amb foc a Bétera són de 1814, segons s’explica als llibres “Historias de la traca” i “Agua y fuego. Biblioteca Natural Valenciana” de Andrés Castellano Martí (pàgina 168 i 319, respectivament). Encara que aquest fet no s’hi ha pogut verificar empíricament, si realment va ser com es relata, el nostre municipi comptaria amb més de 200 anys de tradició de la pólvora. Aquesta tradició, enguany s’ha vist truncada a causa d’una pandèmia coneguda com a Covid-19.

Per aquest motiu, des de Betera.com volem amb aquest article fer una especial menció a les parts afectades per aquesta situació i que, any enrere any, lluiten per mantindre vives les nostres tradicions amb el foc. Preferentment, volem començar l’article parlant de la Pirotècnia Rausell, una entitat de referència en la pirotècnica, tant al nostre poble com més enllà de les nostres fronteres.

Pirotècnia Rausell, màxim exponent de la pòlvora a Bétera

La Pirotècnia Rausell, pionera al nostre municipi, va rebre l’autorització per poder constituir-se com empresa l’any 1929. Aquesta fou fundada per Juan Rausell Ferrer, però Juan ja es dedicava des de ben jove a aquest ofici treballant a la Pirotècnia Cavaller de Montcada. Per tant, abans de crear l’entitat, Rausell Ferrer ja anava introduint els elements pirotècnics a la nostra població. Segons hem pogut saber en altres ocasions de la mà d’un dels seus fills, José Rausell Romance, malgrat ja l’existència d’actes amb pólvora el principal propulsor i creador de gran part d’ aquestes representacions tal i com hui les coneguem, és son pare.     

Cordà                        

La màxima expressió de dits esdeveniments la tindríem a la “Cordà” que es realitza en l’actualitat. Aquesta nasqué en l’any 1953 quan el fundador de la Pirotècnia Rausell  va ser clavari de la Divina Pastora. En aquesta època els encarregats de realitzar esta activitat eren aquells que participaven en “La Pastoreta” i  a més,  els coets anaven solts. Tot va sorgir quan Juan per por a cremar-se i no poder treballar durant aquestes dates li cediria la seua part de Coets de canya de la Pirotècnia Rausell a la resta de clavaris. Eixe any ell va col·locar una traca amb una maroma que anava des de la porta de l’església fins a l’alçària de l’estanc de la Placeta del Sol, on a hores d’ara es troba l’estàtua de l’obrera i el majoral. Al llarg del temps esta incipient “Cordà” aniria evolucionant fins a arribar a celebrar-se, cap a meitat dels anys seixanta, al carrer Gascón Sirera. Per aquest motiu, sempre s’ha remarcat que aquest acte no existeix en cap lloc com en Bétera. 

Coets de luxe                                                                                                       

El segon element important del qual també ens ha parlat algunes vegades José Rausell com exclusiu del nostre poble i original del seu progenitor és els coets de luxe (coet únic de 8 canvis). La seua disparada es du a cap al finalitzar la processó de la vesprada del 15 d’agost, hores abans de la “Cordà” i posterior “Coetà” pels carrers del municipi. Aquests detalls els podeu localitzar als llibres de Festes de Bétera de l’any 2013 i 2014, entre altres.

Si continuem parlant del coet de luxe, també conegut com a “Coet de llum” o “Coet llarg”, cal fer menció a algunes de les explicacions que el germà de José Rausell, Vicent Rausell Romance, ens ha aportat en altres moments (aquesta informació la podeu trobar també al llibre de Festes de l’any 2017).

Vicent, qui també va ser majoral l’any 1953, ens va indicar que els coets de luxe portaven originàriament tres “gallardets” en diferents trams. D’aquesta manera, semblaven banderilles toreres, donant-li un toc ornamental. Malauradament, va ser entre el 53 i el 56 quan ocorregué un xicotet contratemps i a uns majorals els va botar foc l’últim Gallardet del coet i per por de cremar-se, van deixar anar els coets instintivament, eixint disparats entre la gent i causant un gran rebombori. Des d’aquest moment, el pare Rausell va decidir no ficar aquest detall als coets, amb la finalitat d’evitar un disgust futur.

A més a més, durant el llançament dels coets llargs, les distintes colles de majorals anaven amb el tradicional mocador que també es portava durant la “Rodà” de les Alfàbegues. Segons pareix, al llarg del temps, aquest costum també és perquè per precaució al fet que aquesta peça es danyara. Així, en l’actualitat, es col·loca el “mono” de tirar coets damunt el vestit de jaqueta que es porta durant la processó.

Com a curiositats, cal detallar dues diferents. D’una banda, en l’any 1954 o 55, el segon dels germans Rausell recordava que el Tio Marto “El Covero” feia la festa i, a causa de la seua llargària, li va demanar al seu pare que el seu coet de llum fora més llarg que ell. D’aquesta manera, Juan va confeccionar un coet de luxe 40 centímetres més llarg de l’habitual, exclusivament per a Marto.

L’altra de les anècdotes és aquella que va provocar que el llançament dels coets llargs s’haguera de traslladar a l’Albereda. Doncs, quan es van adonar, la placeta del Sol estava plena de gallardets i adorns, de punta a punta, els quals impedien que l’espectacle de llum i foc es portara a terme sense perill d’incendi. Però d’una forma molt resolutiva, aquest acte es va celebrar en la ja mencionada esplanada de l’Albereda, en el tram que es porta a terme l’actual prova de coets la nit de la celebració de Sant Antoni.

La Femelleta

Com tercera peça clau i exclusiva de la pirotècnia de Bétera es podria parlat de la “femelleta”, propia de Bétera. En aquest cas, del coet principal naixen sis coetets que compten amb eixida i tro. El nom d’aquest coet es deu al fer de que és considerada com una dona que “pareix” al seus coetets. De la coetà del gos també podríem parlar, però no ho farem fins que no arribe eixe dia. D’aquesta manera, el pròxim 17 d’agost us contarem algunes anècdotes més entorn a aquest dia. 

Per la recuperació i el manteniment de la nostra tradició: Amics del coet, Vol Lliure i Fogoners.

A banda de la nostra pirotècnia per excel·lència, cal parlar també en aquest especial de la tasca realitzada per diferents associacions locals que treballen per poder mantindre totes aquestes manifestacions, on la pólvora és la principal protagonista.

D’aquesta manera, va nàixer l’Associació Amics del Coet. Per parlar d’ella cal traslladar-se cap a l’any 2007. En aquesta data va aparéixer la Directiva 2007/23/Ce del Parlament Europeu, referent als articles pirotècnics. Dins de la normativa existien unes restriccions que es considerava que “feien perillar la continuació y futur de les nostres festes”. A l’escoltar als mitjans de comunicació els impediments que des de l’Unió Europea es volia posar en relació als coets i focs d’artifici, el veí Jaume Pareja es va alarmar i de seguida va pensar que davant d’aquesta situació no podia quedar-se quiet.

Quan va arribar 2008, Jaume va començar a informar-se i va trobar-se amb molta gent la qual compartia el seu mateix anhel, segons ell mateix conta en el llibret de festes de l’any 2014. Així, va prendre la decisió de crear una associació.

Durant aquest procés, es va ficar en contacte amb la Federació Valenciana d’Associacions d’Amics del Coet (F.V.A.A.C).
En una reunió el van informar sobre la creació d’una transposició de la Directiva de Parlament Europeu. Ací apareix la Instrucció Tècnica Complementària 18, on es protegeixen tradicions com la Cordà i la resta de modalitats relacionades amb els coets. Segons ens explicava Pareja, dins d’aquesta instrucció els únics requisits que es fica per poder continuar amb les nostres festes, tal qual les hem conegut, és estar inscrits a una Associació Legalment Constituïda. A finals d’eixe mateix any va presentar en Conselleria el paper per donar d’alta a la futura associació. Ja en 2009, després d’una temporada considerable de tràmits, per fi
es va aconseguir que l’Associació Amics del Coet de Bétera es constituirà legalment i oficialment.
Amics del Coet treballa perquè la pólvora estiga present en tots els actes festius de la localitat, no sols en el d’agost sinó també el relatiu a altra festivitat, i es faça un bon ús d’ella. Així mateix, vetla pel compliment de la normativa vigent i per la formació de totes aquelles persones que participen.

Fent un breu repàs, durant els seus primers anys de vigència, “Amics del Coet” va ja recuperar algunes actuacions tradicionals. En eixa línia, a 2010 realitzaren la cordà tradicional amb el carro i la pesa, a la cercavila del Crist amb coets. A 2011 rescatarem la despertà del dia 15 d’agost i va ser el primer any que van traure a la Divina Pastora. En l’any 2012, al dia de Sant Antoni i el “Dia del Gos” per als més menuts, van fer una demostració de les diferents modalitats de “Cordà” que es fan a la Comunitat i es va organitzar una exposició sota el nom “Foc de coeteria”.

Vol Lliure

La penya Vol Lliure es va fundar oficialment l’any 2015. L’any comença per a ells sempre en el mes de novembre, fent un dinar per a rebre als nous socis. Aquest dia sempre es realitza la fotografia oficial de grup. En 2019 van celebrar el seu 5é aniversari, participant en diversos actes durant l’any. Aquesta penya participa en Sant Antoni, fent habitualment un llançament de coets de luxe i una coetà de caixons. D’altra banda, cada any organitza un concurs de dibuix infantil per a xiquets de primària, sota la temàtica Alfàbegues i Coets. Així mateix porta a terme un concurs de paelles, habitualment en el mes de Juny. També participa en la Cordà i Coetà de les Festes de Bétera, el dia 16 d’agost i han participat en la Festivitat del Cristo de la Protecció. El seu president és Toni Grande.

El desig d’aquesta entitat és que els seus successors puguen gaudir de la festa tal qual l’hem viscut nosaltres. Des que tenen ús de raó, han viscut la nit del 15 d’agost com si fora un ritual sagrat. Tots recorden com esperaven amb emoció, des de ben menuts, l’arribada d’aquest dia i com els majors preparaven tota la indumentària i elements necessaris per a tirar coets durant tota la jornada. L’harmonia que es creava entre veïns, amics i coneguts del poble és, per a aquesta colla, incalculable. Doncs, ja no es tractava soles de tirar coets sinó que entorn d’aquesta festivitat es formava una espècie de rutina i costums que era quasi imperdonable el fet de saltar algun pas. Anar barri per barri, el fet de fer la paradeta a algun baix on sempre hi havia algú que t’obria les seues portes per a oferir-te alguna cosa de menjar o de beure, l’ambient d’aquelles persones que miraven expectants i meravellats com altres omplien de llum i olor de
pólvora el seu carrer….

Fogoners

L’associació més recent de les tres és Fogoners. L’Associació Fogoners va ser fundada a Octubre de 2015, després de la Majoralia d’aquest mateix any. En acabar les festes uns quants homes d’aquella colla van pensar que seria una bona proposta organitzar una nova colla coetera en Bétera, pel simple fet que són uns fervorosos amants dels coets i de les tradicions relacionades amb el coet i la pólvora del nostre poble.

Aquesta associació participa i col·labora en els actes programats en el dia gran de les festes del poble la matinada del 16 d´agost, concretament en les mesures de seguretat i coordinació per a portar a terme la cordà i la coetà. Formen part de la taula de treball coetera formada per l’Ajuntament, les penyes coeteres i colles de Majorals.

Els Fogoners han portat a terme un curs de formació CRE per a adults i menors a Bétera per a facilitar la formació als nous membres de les penyes i així com als fallers de les comissions del municipi. Des de la seua creació, hi han col·laborat en les colles d’Obreres i Majorals, en la cordà infantil.

L’any passat fou el primer any que Fogoners va participar en els actes de Sant Antoni, per provar també els seus coets per a la nit del 15 d’agost a la matinada del 16 d’agost. Cada soci va habitualment  per on vol a tirar el coets durant aquesta nit màgica de les Festes d’agost. El seu President és Ramón Carretero.

Bibliografia: Llibret de festes 2013, 2014 i 2017, textos escrits per la nostra redactora Carmen Sorlí Contreras amb la col·laboració de Jose i Vicent Rausell, Amics del Coet i Vol Lliure. Informació de Fogoners, entrevistes realitzades per a aquest periòdic.

 

Imprimir article
Comenta aquesta notícia