Benvolgudes amigues i amics.
Avui i per suggeriment de Ramón Asensi Ramón el nostre Mestre Alfabeguer, he estat en la “portada” de les alfàbegues a l’Església de la Puríssima on les Obreres i Majorals han fet l’Ofrena a la Verge.
I no puc més, a més que m’és grat, compartir amb tots vosaltres aquestes humils fotografies, ja que s’han convertit entre moltes altres en llegenda per al futur del poble de Bétera.
Us explique com jo he viscut els fets perquè els feu també vostres:
Cap a les 5,30 a l’Hort de les Alfàbegues estaven ja Ramón i Botella, poc temps després han aplegat els treballadors de l’Ajuntament amb el tractor i el camionet, han començat a posar les plantes dins de les “pariu-les” i les han pujat als vehicles, la faena pesada i difícil. Al poc de començar han aplegat Elia Alcaldessa i Manu Regidor de Festes, després Vicent Bes i la seua companya professional per a fer fotos. Al poc, una Obrera fadrina i uns pocs Majorals, han eixit els dos vehicles carregats cap a l’església i jo m’he desplaçat allí en el segon viatge, allí estaven ja les quatre Obreres i els Majorals, el rector Vicent i el sacrista Ruperto, de gent només hi havia una jove que després la meua Caterina m’ha dit que era Maria, la filla de Lolin i Pepito. El frare que, per el vist inquiet i sense poder dormir estava des d’abans de les 05.00 hores, perquè encara que no sabia quan aplegarien, no volia pedre’s aquest acte, els Majorals i els treballadors de l’Ajuntament han anat abaixant les alfàbegues dels vehicles i ja els Majorals les han anat entrant i distribuint segons indicacions del Rector i de Ruperto, així fins que les han portat totes i les han col·locat, després les Obreres fadrines han fet l’Ofrena a la Verge amb el major respecte i sentiment i fins ací el que jo he vist i viscut.
Gràcies a totes i tots, a Ramon i Botella, a Elia i Manu, a Obreres i Majorals, a treballadors de l’Ajuntament, a D. Vicent el Rector i Ruperto, a tots per haver-me permés el fet de fer-vos les fotos en un dia tan assenyalat i atípic, i com no, a Vicent Bes i companya per si en algun moment els ha molestat en el seu treball tan exquisit i bo, com són les seues meravelloses fotografies.
Una forta abraçada i sigueu feliços!

Text i imatges de Ximo Asensi i Alemany

Imprimir article
Comenta aquesta notícia