Cada dia que passa en les nostres vides ens adonem, mirem l’aparell que marca l’abans i després  del temps, que determina el passat i el present però no determina el futur.

Podem mirar sempre cap a després d’i veure aqueixos records tan especials viscuts en anys anteriors, però al mateix temps que anem recordant any i anys arrere es van esborrant i solament el nostre cap tria aquells que van marcar la teua vida, o almenys en aqueix moment.

Tenim la capacitat de poder pensar i sentir diferents coses les quals són efectes d’accions o fets recentment explorats però… Què passa amb totes aquelles coses que estan per vindre? Sí, elles són les que fan que el nostre cervell comence a imaginar. Diferents situacions, llocs, persones…la imaginació és molt important i sempre ens ajuda, però arriba un punt en el qual les millors imatges pensades creiem que és el nostre clar futur, que està tot baix control i tens el camí just i ella clau per a poder arribar a aqueix supòsit objectiu que portes temps donant-li al capdavant.

Però no solament passen els pensaments, passen els anys, els moments, aqueixos que fan que pugues canviar d’un segon el teu total i complet imaginació.

Una de les preguntes que més m’he formulat al llarg de la meua adolescència és la de: Benvolgut futur, que m’oferiràs? Aqueixa és la pregunta amb la qual milions de somnis s’han construït al meu cap però una xicoteta part d’ells han acabat esfondrant-se per una senzilla raó: perquè no era el meu futur realment.

Tindre les idees i la perspectiva de la vida està molt bé, però cal estar preparat per a tot aqueix canvi al qual no hem de témer. Gràcies a aqueixos canvis, eres realment la persona que tu has volgut dissenyar? , Tu mateix has sigut el que has col·locat peça per peça  d’aquest *puzle que et construeix per a arribar a ser tu?

Com ho has aconseguit? Molt senzill: vivint. L’acció que tots realitzem en el nostre dia a dia i ens dissenya interior i exteriorment per a ser un component únic en aquest, el nostre planeta.

Amb aquest escrit no vull arribar a cap part, ni transformar els vostres pensaments o canviar-vos de personalitat; tan sols us vull fer veure en com un xicotet moment tot el planejat es pot esfumar com l’arena de la teua platja favorita.

Viu, reflexiona i el més importants atreveix-te. Atreveix-te a fer totes aquelles coses que en un moment no vas fer i que ara ni pertanyen al teu passat perquè no estaven viscudes.

Benvolgut futur, no puc evitar el pensar en tu, però solament vull dir-te que la meua imaginació no serà aquella barrera que et va fer passar de llarg en la meua vida.

 

Vega Archer Rios
Imprimir article
Comenta aquesta notícia