Una vegada hi havia un planeta, on habitava gent que es creia molt intel·ligent, anaven sempre amb presses i no els quedava temps per pensar, oblidant a cada pas allò què era essencial.

-Que, què és essencial? Doncs; és el que fa que cada ésser viu siga especial. Per exemple? Un arbre: Tots sabem que és un arbre: un tronc arrelat a terra amb branques, fulles i poca cosa més, però… no. Un arbre és un ésser viu intel·ligent, que sap viure i sobreviure sense moure’s d’on està arrelat, i sí, amb un tronc, branques, fulles, flors i fruits, que serveixen d’aliment a tot el que viu al seu voltant. Molt important el seu ecosistema!!!

Parlarem d’uns arbres en concret: les Moreres, per dir com és d’important un arbre. Van arribar-ho a ser per a tota la gent del planeta, perquè eren úniques i especials, tant que les sembraren per tots els pobles. En llocs on el clima els era favorable, elles creixien ràpidament. Del seu tronc sortien unes gemmes que esdevenien branques llarguíssimes, unes fulles grans, riques en potassi i sucres, que agradaven especialment als cucs de seda. Aquests animalets se’ls anomena així per la seua manera de reproduir-se. Els cucs fan la seua metamorfosi, enrotllant-se amb un fil, fi i molt resistent formen una mena de càpsula. El fil “de
seda”, és fort i resistent i servia per a teixir les teles més cares del mercat.

I així és com les moreres, van donar faena per a tots, fins i tot els xiquets a les seues cases tenien els cucs en caixes i anaven a collir les fulles per alimentar-los, els feien créixer amb la il·lusió, de veure tot el procés de la metamorfosi, on es podia veure el naixement de la palometa i la posta dels ous perquè continuara la vida a la primavera vinent.

Les moreres agraïen que les tingueren en tanta vàlua, amb una gran quantitat de fulles pels cucs, flors, i sobretot els seus fruits, les mores, que agradaven a tots. Les menjaven directament de l’arbre, o les collia per fer melmelades, confitures, sucs. Les branques llargues i fulles verdes feien una bona ombra, la gent aprofitava per a passejar-hi i seure a la fresca les vesprades
de calor. A la tardor, les fulles omplien de colors el passeig: grocs, rojos i marrons. A l’hivern les fulles queien a terra, servint per a adobar el sòl. Després, a l’hivern descansaven per recuperar la seua saba, i així poder iniciar de nou el cicle de vida.

Els jardiners les podaven amb amor perquè cada vegada foren més ufanoses i productives. Les moreres regalaven al planeta un munt de beneficis, que no eren, no, exclusius per a una sola espècie dels habitants.

El temps ha passat, el planeta ha continuat fent voltes per l’univers i la gent que es creia intel·ligent, i que ha oblidat el que era essencial, ja no li agrada aquell fil, ric i fort, ja no és important. El passeig, carrers, alberedes i barrancs els han asfaltat, per donar pas a la nova essencialitat -els cotxes-.

Per tant ara molesten les fulles, les mores i els pardalets que hi dormen. Ja no es fan tallers pels xiquets i pares per a motivar a collir mores i aprendre a fer sucs, melmelades i confitures saludables.

Com a una bona idea i evitar molèsties, els podadors, contra la seua voluntat els fan una podada a la primavera, eliminant les branques que porten fruits, les mores, cosa que perjudica tant a l’arbre, com al seu ecosistema. A la tardor, també perquè no molesten les fulles riques amb sucres i potassi, se les poda abans que caiga la fulla a terra, i… Ara ja no es pot veure la tardor amb
l’esplendor dels colors de les seues fulles.

Un dia d’aquest les faran tallar, desapareixeran per sempre, com les poden tant que ja no ens fan ni ombra, com no poden fer fruita, emmalalteixen, i han perdut la seua esplendor.

Heus ací per què, al planeta dels que creuen que ho saben tot, ja no saben “el que és essencial”.

Segur que hi ha una altra manera de fer les coses. Segur!!!!

Ma. Antònia Casellas
Imprimir article
Comenta aquesta notícia