Els Ministeris per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, i de Consum han posat en marxa la campanya “Records inoblidables. La màscara és per a tu, no per a la naturalesa”. La finalitat d’aquesta iniciativa és promoure l’ús de màscares protectores i sensibilitzar als ciutadans sobre els efectes de l’abandó en entorns naturals.

Una màscara higiènica comuna, abandonada en un entorn natural, pot tardar a degradar-se entre 300 i 400 anys. Durant tot aqueix temps, mentre desapareix, pot afectar de múltiples formes a la flora i fauna de l’entorn, a l’aigua i als sòls que conformen aqueix espai; o fins i tot acabar en la mar, unint-se als més de huit milions de tones de residus plàstics que s’aboquen anualment als oceans.

L’ús de màscares és indispensable per a poder fer front a la crisi sanitària provocada per la COVID-19, també mentre es gaudeix dels espais d’alt valor natural que cobreixen, aproximadament, el 30% del territori. No obstant això, l’ús d’aquests protectors no pot agreujar un problema que afecta els entorns naturals a escala global: l’abandó indiscriminat de residus, en la seua major part d’origen plàstic, un fenomen conegut, en la seua accepció anglesa, com littering i que el Govern d’Espanya ja inclou com un dels indicadors per a avaluar la qualitat ambiental del país.

Per a promoure, d’una banda, l’ús de màscares en les eixides al camp, al bosc o a la platja; i, per un altre, per a alertar sobre l’impacte del seu abandó o oblit en entorns naturals, els Ministeris per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic i de Consum uneixen forces en la  campanya de conscienciació ciutadana “Records inoblidables. La màscara és per a tu, no per a la naturalesa”.

Amb caràcter general, els residus associats a la protecció enfront de la COVID-19 i, especialment, les màscares guants i altres equips de protecció personal, hauran de depositar-se en la fracció reste domiciliària –el contenidor gris de residus no separables- i en cap cas podran ser abandonats en la via pública o en un entorn natural.

D’altra banda, i a fi de reduir el consum de productes d’un sol ús, es fomenta l’ús de màscares higièniques reutilitzables (Especificació UNEIX 0065) per al seu ús per part de la població; i es recomana la utilització de guants d’un sol ús únicament en circumstàncies concretes, sent en general preferible no emprar-los i ser rigorosos amb les mesures d’higiene, com llavar-se sovint les mans i evitar tocar-se la cara.

Anualment, el MITECO realitza campanyes de caracterització dels fems en platges del territori nacional que, posteriorment, incorpora al perfil ambiental d’Espanya, que es publica anualment. La sèrie temporal (2013-2018, última dada consolidada) reflecteix una creixent presència de residus abandonats en aquests entorns i evidència la predominança de fems

plàstics, entorn d’un 71% del total, seguit de paper i cartó, entorn d’un 11%. Els residus higienicosanitaris, on s’englobarien les màscares i guants d’un sol ús, suposen entorn d’un 6,5% del total.

En funció del material que s’haja usat en la seua fabricació –la majoria inclouen polipropilè no teixit, un tipus de plàstic–, les màscares podrien arribar a englobar-se dins de l’ampli grup de residus plàstics abandonats en entorns naturals. Similar situació ocorre amb els guants d’un sol ús, habitualment confeccionats amb vinil, vitril, polietilé o làtex; i amb els envasos en els quals es comercialitzen tant màscares com guants o el gel hidroalcohòlic, on la presència del plàstic és habitual.

La fragmentació de tots aquests residus pot constituir, a més, una font d’acumulació de microplàstics en el mitjà, qüestió que agreuja encara més els efectes associats a l’abandó de fems atés que, entre altres qüestions, introdueix els residus plàstics en la cadena tròfica, especialment de la fauna marina.

Imprimir article
Comenta aquesta notícia