(EFE) A uns dies perquè acabe, les altes temperatures i el coronavirus han provocat 3.500 morts més de les esperades aquest estiu. Aquesta sobremortalitat s’ha repartit només per set comunitats: Madrid, Catalunya, Andalusia, Comunitat Valenciana, Aragó, Extremadura i Castella i Lleó.
En tot l’any, el Sistema de Monitoratge de la Mortalitat diària (MoMo) ha detectat tres períodes d’excés de la mortalitat, el primer el comprés entre el 10 de març i el 9 de maig i que va coincidir amb el pic de la pandèmia, i altres dues que ja són més habituals perquè solen produir-se tots els estius com a conseqüència de la calor.
Per al primer, aquest sistema, que mesura la mortalitat per totes les causes que obté a través de la informació dels registres civils d’Espanya, va calcular que es produirien 67.911 defuncions, però en realitat va caldre lamentar 111.253, és a dir, un excés de 43.342, un 63,8% més.
En els mateixos dies, havien mort 26.440 persones amb una PCR positiva en coronavirus, segons la sèrie històrica del Ministeri de Sanitat.
Els altres períodes s’emmarquen ben entrat l’estiu: un, entre el 27 de juliol i el 15 d’agost, a la meitat del qual es va produir una onada de calor en tota la península i Balears, i l’altre, del 17 al 31 del mateix mes.
L’estimació del MoMo és que entre el 27 de juliol i el 15 d’agost hagueren mort 20.293 persones, però han sigut 22.853, és a dir, 2.560 més, la qual cosa suposa un excés del 12,6%.
I en el cas de la tercera etapa, aqueix excés es redueix al 4,7%, ja que dels 14.845 decessos esperats s’han produït exactament un miler més.
En total, el MoMo estima 3.560 morts no esperades en el que va d’estiu, però es poden atribuir a la calor o a la pandèmia?
La xifra no li resulta excessivament cridanera en aquest moment de l’any a diversos experts: en l’estiu de 2019 es van estimar 2.103 defuncions atribuïbles a temperatures elevades, encara que hi ha hagut uns altres, com el de 2003, en el qual la gran onada de calor que va assotar Europa es va saldar a Espanya amb 5.635 morts més de les esperades; en 2015 van ser 2.603, a l’any següent 2.291…
No obstant això, insisteixen que el MoMo no distingeix el motiu del decés, amb la qual cosa és difícil atribuir-lo a una raó o una altra, i si bé no neguen que el coronavirus està darrere de part d’aquestes morts de més, assenyalen que també la calor ha tingut un pes important, per la qual cosa no és impossible delimitar amb números si ha sigut per una causa, per l’altra, per una combinació de totes dues i fins i tot per unes altres.
Tan sols es pot, de moment, quantificar quantes persones de les mortes en un i un altre període tenien una *PCR positiva: en el primer 293, i en el segon 423. En total, 719.
1.841 MORTS ATRIBUÏBLES A LA CALOR
Existeix una altra eina per a mesurar l’excés de mortalitat específic de l’estiu, el MoMo Calor, que se centra des de fa anys en la vigilància de les defuncions diàries associades a l’excés de temperatura, i que enguany eleva a 1.841.
No obstant això, l’excés no s’aprecia fins al 18 de juliol i, més concretament, a partir del 29, quan es van produir 50 decessos més dels que calia suposar, i es prolonga, amb dies de baixades, fins al 10 d’agost.
De fet, les temperatures més elevades es van registrar durant l’onada de calor que es va prolongar des del 25 de juliol -un juliol que, a més, ha sigut el més calorós des de 1965, només superat pels de 2015 i 2006- fins al 2 d’agost.
En aquest punt, els experts consultats tornen a repetir: a les altes temperatures se’ls pot atribuir amb molta certesa 1.841 defuncions, però enguany la xifra també és compatible amb el *coronavirus.
Una altra diferència que marca enguany és que, al contrari del que sol succeir en els mesos estivals, aquest estiu han mort menys homes que dones, que representen el 66%: 1.473 enfront de 2.384.
Però com si és habitual, la immensa majoria, 3.024, pertanyen al grup d’edat de majors de 74 anys, que constitueixen el 84% d’aqueixes morts en excés.
Li segueix el de menors de 65 anys, amb 241, un 6,7% del total, xifra molt semblant al de l’últim grup, que és el format per persones d’entre 65 i 74 anys, que sumen 229, un 6,4%.
L’excés de morts de primavera es va donar en totes les comunitats, no així a l’estiu, quan el nombre de morts s’ha mantingut dins dels nivells esperats a Balears, Canàries, Cantàbria, Castella-la Manxa, Galícia, Múrcia, Navarra, País Basc i La Rioja.
Per contra, hi ha regions que presenten fins i tot tres etapes de *sobremortalidad en el que va d’estiu, com és el cas de la Comunitat Valenciana, on entre el 28 de juliol i el 8 d’agost s’han apreciat 203 decessos de més; del 10 al 15 d’aquest mes, 99; i del 26 al 30, 71. En total, 373.
Encara que la que té la xifra més alta és Madrid, que també presenta quatre períodes d’excés enguany però només dos en els mesos estivals, ja que els altres es van donar a la primavera: un és el que va del 31 de juliol a l’11 d’agost, amb 234 defuncions no esperades, i un altre del dia 17 d’agost a l’1 de setembre, en el qual la xifra puja a 288.