Crec que la vida és com una pilota: dona tantes voltes, que si més no t’ho esperes pot succeir el pitjor que et podries imaginar.

Sí, aquesta setmana he tornat per segona vegada a escriure per a vosaltres. Però aquest segon escrit va dedicat per a un ser molt especial que ara mateix estic segura que m’està mirant des del cel.

Aquest ésser que va entrar a aquesta, la meua casa, amb escassos dos mesos i jo no arribava a les cinc anys. Aquesta casa en la qual hem crescut junts, ens han educat, donat amor, renyit… Perquè fa escasses hores el meu millor amic, la meua llum, el meu germà, s’ha anat. Ens ha deixat completament trencats a totes i cadascuna una de les persones que li han conegut i que hem passat tota la nostra vida amb ell.

Record que fa una setmana li vaig dedicar un escrit pensant que li donaria forces, tant a ell com a mi psicològicament. Però la bestiola, una setmana després, desgraciadament ha pogut amb ell, encara sent de les coses més valentes que he conegut en tota la meua vida.

Tots sabem que la vida sempre ens ofereix coses totalment boges i inesperades que poden passar en hores i fins i tot en minuts, però mai acabes esperant-te el pitjor realment.

Gustavo, aquest escrit va dedicat a tu perquè hui hauria sigut el teu aniversari i assegurança que aqueixos deu anyets que hem passat al teu costat, i tant estàvem anhelant per veure’ls, serien celebrats de la millor manera possible: amb el teu barret i la típica foto d’aniversari, regalant-te les teues llepolies favorites i jugant des que arribara del col·legi fins que començara a enfosquir i els papàs ens cridaren per a anar-nos a sopar.

Però per culpa del temps i de la bestiola no ha pogut ser i, sincerament, que tristos estem.

Crec que en aquest moment el meu cor està buit per dins i  em costarà molt poder-ho omplir de la mateixa manera de la qual quan tu estaves.

Però em puc anar amb la satisfacció que has sigut un gos feliç, que no t’ha faltat absolutament de res, que has viatjat i has viscut moltes experiències amb nosaltres, els qui t’hem estimat amb tota la nostra ànima. Sempre estaràs en el record de cadascuna de les persones que formaven la teua vida, la nostra vida.

Ara mateix em trobe en un dels nostres racons favorits: la meua habitació. En aquella que ens podíem passar hores i hores tombats, jo fent-te cosquerelles i  tu fent el ximple sense parar, “xicotet pallaset”. Perquè la felicitat que has després sempre era única i inigualable per a tots i cadascun de nosaltres.

Gustavo, només et demane que cada nit que em traga el cap per la finestra de l’habitació, l’estrela més brillant del cel reba el teu nom perquè això era el que eres tu: llum que ens il·luminava tots els dies i fins i tot els més grisos.

Feliç aniversari xicotet, sempre estaràs en el nostre cor.

Et vull, ara i sempre, Gusiluz.

Vega Archer Rios
Imprimir article
Comenta aquesta notícia