Des del 8 d’agost Espanya té el discutible honor de ser el número u de casos de SARS-CoV-2 a la UE; el segon, darrere de Rússia, a Europa, i un dels top-10 en el món. De moment seguim així i ja hem passat del mig milió de casos.

Ací a Bétera se’ns diu que no es té competència en Sanitat i deleguen la seua responsabilitat sobre la salut dels veïns d’aquest Ajuntament en les normes de la sanitat nacional i comunitària. No sé si són conscients, millor creure que no, que aquestes autoritats han demostrat sens dubte no saber per on van, reconegut per la nostra il·lustre llicenciada en dret i consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Sra. Barceló, que va dir haver perdut la traçabilitat del coronavirus el 14 de març; i que, malgrat els rastrejadors contractats, no aconsegueix trobar el rastre ni el trobarà amb militars de suport.

Per això no és d’estranyar que a Bétera, en una mica més d’un mes, els casos acumulats hagen passat de 134 (4 agost) a 214 (6 setembre).

Quan es tria l’oblit sobre la memòria, la qual cosa no hauria de fer-se mai, passa el que ocorre en aquest país, que no s’acaba d’eixir de la xaranga i pandereta des de fa molts anys.

Recorden quan les màscares no valien de res i ens van tancar uns mesos a casa, tan bon punt podrien ser útils i ara són obligatòries? Recorden quan els polítics es reunien, els que ho van fer perquè els diputats es van anar a les seues cases, sense màscares però ben proveïts de guants i gel hidroalcohòlic? Recorden quan els nostres sanitaris, policies i molts altres, eren herois i amb quina facilitat van passar a vilans quan en realitat només han sigut víctimes? Recorden quan s’advertia a la fi de febrer que els ancians eren el col·lectiu més vulnerable i es va donar l’esquena a les residències de la 3a edat? Recorden quan es va deixar sols als malalts, sense assistència de les seues famílies, i que ni tan sols van poder rebre un comiat digne quan van morir? Recorden el 9 de maig quan el govern espanyol, i les comunitats van canviar els sistemes de comptabilitzar casos, ingressats, pacients en UCI, morts i curats? Vam ser la riota de mig món, però la seua fi era que ningú puga saber amb certesa la magnitud de la seua incompetència, incapaç seguira de conéixer ni la gent que s’ha curat (mesos en 150.376) i per tant els casos actius. Què dir del pic de recuperats de la CV del 30 de juny, menys vergonya impossible. Què dir de les ximpleries que diuen en el congrés la Sra. Barceló, que sembla que no sap ni llegir una gràfica que ells mateixos elaboren.

I tot això va passar amb la benedicció de l’OMS, culpable de les conseqüències de la pandèmia amb les seues mesures absurdes per a ocultar la incapacitat dels governs per a protegir a la població; després compres de material sanitari de tota índole (que ni tenien ni sabien on buscar), habilitació d’espais per a massa finalitats, estats d’alerta, i un llarg etc. que sembla oblidat en molt poc temps.

Una pandèmia que pot semblar un genocidi en tota regla… amb molt pocs mesos d’evolució, sense data de caducitat, amb més de 25 milions de casos, amb més de 890.000 morts, amb més de 8 milions de casos actius dels quals més d’1% es consideren crítics, sense tractaments efectius, sense vacuna, sense aparença de solució pròxima. Ara, que es pot mirar cap endarrere, miren com ha evolucionat la pandèmia en quasi tothom, valoren les mesures preses i pregunten-se el que desitgen. Moltes declaracions i apreciacions només els proporcionaren pena, o potser riure. I seguirem abocats a més del mateix: mentides, incerteses, loteria absurda que sense comprar papereta et pot tocar.

Mirant només la corba dels casos en la CV es pot veure que el virus mai s’ha anat, que això no és una segona ona (ni de broma, i que tal vegada no n’hi haja), que la muntanya russa que s’observa és tan òbvia que podria ofendre qualsevol intel·ligència, i que la situació, dividida absurdament en brots, pinta fins i tot pitjor que en els primers mesos. I es vulga o no, poc se sap del virus o almenys no es coneix quasi res que puga frenar la seua expansió. No obstant això els periòdics publiquen, ahir sense anar més lluny, que metges alerten de les conseqüències a llarg termini que sobre el cor i pulmons pot tindre el *coronavirus, alguna cosa que no poden basar en l’evidència i que com tantes notícies diàries manquen de rigorositat.

Ací en un poble, amb el ja dubtós honor de ser el més castigat de la comarca, les nostres autoritats diuen que no poden fer res? Què és una competència de Sanitat de la GVA (o el “in” previ ho callen)? Sens dubte competència de la GVA ho és, però no han pogut o sabut ser eficaces, entre altres coses perquè ells donen normes generals, encertades o no; exemple, les mesures preses d’acord amb el govern d’Espanya, que no crec que vagen a ser eficaços com demostra que diverses comunitats espanyoles són les més castigades de les de la UE.

Sempre cal adaptar els protocols quan n’hi ha, que no és tan clar, al que és la situació dels veïns, corregir el que no és adaptable, etc.; en definitiva ajustar-los a la realitat no del món, ni d’Espanya, ni de la CV, sinó a un poble anomenat Bétera.  No és concebible que els 134 casos de principis d’agost hui siguen 214 casos. No puc estar d’acord en absolut amb el que generalitza Sanitat de la CV. Els seus continus vaivens han quedat més que clars amb el començament del curs escolar els protocols del qual s’han canviat algunes vegades i que aquest cap de setmana no semblaven estar completament elaborats. Les conseqüències imprevisibles. Les mesures que es podran prendre no tenen l’aire de ser les adequades pel que es llig per en la premsa; per exemple el metre i mig és insuficient, no es tracta de persones immòbils, rígides. No crec que haja d’haver-hi excessiva preocupació per la transmissió per contacte ocasional, però que les classes no poden ser de 15 minuts és obvi; ni ningú hauria de creure en espais COVID, o lliures de *COVID, sobretot entre quatre parets. La propagació aèria en llocs xicotets i més o menys tancats no sembla tindre’s en compte; a més no és de rebut que la responsabilitat recaiga sobre els mestres ni sobre els pares mentre es diu no a la infermera escolar, personatge que podria ser essencial per a coordinar actuacions entre col·legi, centre sanitari i pares.

Crec que importen poc que les competències siguen pròpies o no pròpies de l’Ajuntament, menys encara quan aquest és un criteri que es basa en el nombre d’habitants. Ja no es tracta d’una nova normalitat perquè això només és una anormalitat que comencem a no entendre.

No compartisc que es diga crisi sanitària, el seu calat és una mica més profund i preocupant. Ho dic perquè els sanitaris no tenen cap problema que no existira ja abans i estan com sempre davant les malalties i al costat dels seus pacients, amb pocs mitjans, cap suport i massa exigències. Però això es desvirtua quan els responsables són els polítics que al cap posen les directrius d’alguna cosa que no coneixen. Se salten que en medicina dos més dos no són quasi mai quatre.

Al nostre Ajuntament, pregunte com s’explica que el problema del nitrat en l’aigua haja basat una campanya electoral i ara diguen que la salut dels veïns és un problema davant el qual no poden fer alguna cosa més? M’agradaria que explicaren com els arguments que van ser eix de la passada campanya electoral d’alguns dels governants, el ja citat de l’aigua del nucli urbà, el centre de salut o dispensari en MC-TC, institut o col·legi en MC-TC. Com puc sentir i entendre en un ple, el del dia 3 d’agost, dir que no són competència d’Ajuntament Sanitat i Educació? I repetir-ho de nou en el ple d’ahir. Pregunte als membres del govern municipal temes tan socials no són la seua competència?, perquè per a què estan? Desitjaria alguna resposta, però crec que no les obtindré; per tant em conforme amb una miqueta de coherència.

Els problemes econòmics, que sembla ser l’única cosa que s’atén i entén com a problemes de la pandèmia són una xicoteta part de l’iceberg; si no s’aconsegueix controlar realment al virus, aqueix serà el menor dels mals perquè cauran els sanitaris, es col·lapsaran, com passa des de molt de temps arrere, els llits hospitalaris, ni dir de les UCIS… i tot això amanit amb problemes de defuncions en la 3a. Edat, l’augment de l’atur, la ruïna econòmica, la falta d’escolaritat que semblen que es vulguen reduir les pensions, acarnissar-se amb els joves, els emprenedors o autònoms, i els xiquets, etc. exigeixen intervindre ja. Entre octubre-desembre el possible empitjorament de la situació actual serà palesa i patèticament desbordant: altres malalties respiratòries víriques arribaran per a aombrar tot; no es donarà proveïment, grip i catarros, reaguditzacions d’estats patològics pulmonars i cardíacs, l’abandó i retard de les consultes dels especialistes, de les operacions programades, la dificultat de connectar amb els centres, etc. que hem viscut en els últims mesos exigirà un plus de major esforç, salut i comprensió dels sanitaris que ja estan de gom a gom. No crec personalment que siga un problema que la policia isca a exigir que s’emporte màscara ni tampoc de posar multes, encara que així ho expresse molta gent per RRSS; tampoc el que s’insisteix de la fumigació que és discutible; si no existeix el convenciment, la conscienciació, la formació, el coneixement i el que vulguen afegir, que són bastants coses més, l’escenari no podrà ser, almenys, neutral. Poc afavoreixen les informacions contradictòries que es donen des de qualsevol estament. Pose com a exemple dues accions que em van cridar l’atenció en el ple d’ahir: una, que alguns regidors de la sala vip es lleven la màscara per a parlar; dos, que es passen gel HA pels braços quan, la qual cosa crec que era un micròfon, s’anava passant de mà en mà; tot això sense perjudici que no es guarden distàncies i que omplin les botelles d’aigua del bidó quan algun d’ells estan bevent a morro. O això em va semblar a mi, tampoc repetiré el visionat d’una cosa tan dessaborida i repetitiu.

S’han d’assegurar mitjançant l’habilitació de llocs d’assessorament, informatius i col·laboració i supervisió estreta amb els mecanismes i centres per a la detecció més precoç possible dels casos, el seu seguiment i informació (no tants despatxos per a associacions en aquests moments i més vigor de l’ajuntament a tot el que puga suposar una lluita enfront de la pandèmia); les PCR, com s’estan prenent, pense que no es fa de la manera més adequada ja que responen a un criteri erràtic com és la presa massiva a contactes en els primers moments després de la detecció d’algun positiu (això de massiva ve que es prenen alhora sense criteri ni seguiment estricte, no per la quantitat perquè mai són suficients); haurien de fer-se seriades en diversos dies o almenys amb un control als pocs dies i possiblement a les tres-quatre setmanes al costat de la serologia. I es diu que més del 40-60% dels últims ja milers de casos de la CV eren asimptomàtics, la qual cosa tampoc m’acabe de creure (12 d’agost, 60%, poc després 40%). Ahir parlen de més de 890 mil PCR, la qual cosa no està ben expressat perquè s’hauria de parlar de persones a les quals se’ls ha fet (si es prenen 2 mostres a cada pacient només s’han fet a 445 mil); d’un altre costat les proves ràpides han detectat percentualment quasi el doble de casos que les PCR ( 6,1% *vs. 3,7%), la qual cosa no deixen de ser dades descoratjadores quan no s’acaba de tindre clar que, tant les unes com l’altra, tinguen el subministrament garantit i molt menys que els hospitals puguen assumir el creixement que estan tenint, de l’ordre de realitzar 11-12.000 proves diàries. Personalment pense que no s’ha de recórrer massivament a la iniciativa no pública.

Les mesures i adequació de protocols han de fer-se ja perquè l’ajuntament està arribant tard com és palés en la falta d’informació: 38 casos detectats en els últims 14 dies diuen molt poc del que s’està fent o de l’ineficaç que és; almenys això és el que he vist hui en el mapa de la Conselleria les dades de la qual no són del tot correctes ni molt menys clars o complets i que s’aglutinen en conglomerats indesxifrables, fins per als municipis ho han de ser si és veritat que manquen d’informació més exacta el que considere qüestionable per alguns comentaris realitzats en plens recents.

Finalment dir que observe una alta deterioració de la comunicació del consistori amb els seus veïns, inimaginables abandons de la web de l’ajuntament (retards de mesos d’actes de plens, no publicació de pressupostos ni actualització dels passats, estancament de les notícies de sanitat, almenys jo seguisc sense ni seguira saber com funciona el centre de salut, etc. … interminable), abandó perpetu del tauler d’anuncis electrònic, de les pàgines de policia i mocions, contestacions i ambients poc convenients en els plens, decisions oposades, nul·la transparència, etc., etc., etc. Això del ROM d’ahir és incomprensible.

Francisco Pardo i Serrano

Veí de Bétera, 8 septiembre 2020

Imprimir article
Comenta aquesta notícia