(EFE) Un equip d’investigadors bioquímics de la Universitat Jaume I de Castelló (UJI) es troba immers des d’abril en un projecte per a crear molècules antivirals senzilles no citotòxiques que inhibisquen el desenvolupament de la malaltia generada per la covid-19 i impedisquen la reproducció del virus.
“Aquesta xicoteta molècula suposaria un medicament per a tractar a pacients de la covid-19“, assegura Vicent Moliner, catedràtic de Química Física i investigador principal del Grup de Bioquímica Computacional de l’UJI que desenvolupa el projecte Match COVID-19, posat en marxa amb l’inici de l’emergència sanitària per la pandèmia de coronavirus.
En aquest projecte participen diverses universitats com la Politècnica de València (UPV), la Miguel Hernández d’Elx (UMH) i la d’Alacant (UA), així com la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (FISABIO), l’Institut d’Investigació Sanitària La Fe (IIS La Fe), l’Institut d’Investigació Sanitària INCLIVA i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).
Concretament, el treball que es desenvolupa en l’UJI consisteix a estudiar a nivell atòmic com funciona una dels enzims que participen en el procés de reproducció del coronavirus, denominada SARS-CoV-2 Mpro, una cisteïna proteasa que participa en la rèplica del virus quan aquest entra en els éssers humans.
“Després d’haver estudiat i publicat recentment com funciona aquest enzim, ara estem tractant de dissenyar un inhibidor per a bloquejar-la i, d’aquesta forma, impedir la reproducció del virus. Aquesta xicoteta molècula suposaria un medicament per a tractar a pacients de la COVID-19“, assegura Vicent Moliner.
A més, aquest grup d’investigació de l’UJI, en el qual participen tres investigadors més, tenen experiència en l’estudi d’altres enzims del tipus cisteïna proteasas similars a aquesta.
“L’avantatge que tenim en haver estudiat altres *proteasas molt abans que apareguera la COVID-19 és que podem fer estudis comparatius a fi de dissenyar un fàrmac que inhibisca i bloquege aquesta en concret, sense afectar altres proteasas que tenim en el cos humà”, explica Moliner.
“Des del primer dia del confinament, el 15 de març, estem connectats des de les nostres cases als centres de computació on estem duent a terme simulacions, com és el centre de càlcul de l’UJI o instal·lacions de la Xarxa Espanyola de Supercomputación, per a tractar d’estudiar a nivell atòmic com funciona aquest enzim”, continua.
“Si tots els passos del projecte es desenvolupen satisfactòriament, finalment els test biològics de les noves molècules es faran en laboratoris de la Universitat de Magúncia o de la Universitat d’Oxford”, destaca Moliner.
El propòsit de Match COVID19 és posar en contacte equips d’investigació i capacitats de laboratori i llançar projectes d’I+D que puguen resoldre problemes associats a l’epidèmia, sumant esforços i capacitats científiques i tecnològiques que, fins i tot estant geogràficament pròxims, no són fàcilment identificables sense una acció adequada de coordinació.