El tindre la capacitat de posar-se davant d’una fulla neta, agafar un llapis qualsevol i poder escriure i transmetre cadascuna de les teues emocions, dels teus pensaments o sentiments no és només un fet, sinó, que és una màgia que no té qualsevol.
Cadascun de nosaltres naixem amb una cosa especial, la qual cosa et farà totalment diferent a la resta. Podríem dir que naixem amb un do.
Existeixen molts, però solament destaquen alguns.
Desgraciadament, hui dia, la societat sol destacar els més reeixits i populars, però: Què passa amb la resta?, Són uns repudiats?, No serveixen per a res?, Se’ls té por?…
Cada persona que conforma aquest món, naix amb un però curiosament amb aquest. Amb el do de tindre la capacitat de triar tot allò que tu vulgues. A partir d’aqueix moment, tries un dels camins que t’ofereix la vida per a aprendre i recórrer-lo.
El pitjor de tot, és que els dons més senzills són els més recompensats i els més inusuals són els repudiats. Difícil de creure, però cert.
Un d’aqueixos dons és el do de la paraula.
Sincerament no sé per què, jo crec que serà perquè moltes vegades se li té por de mostrar-se tal com és una persona, d’expressar sentiments, de rebre burles o comentaris que ens doldran perquè tots (encara que en alguns no ho sembla) tenim sentiments i si més no els esperem salen a la llum.
Una de les millors sensacions que jo conec és la llibertat d’escriptura, el poder escriure simples paraules fetes de tinta d’un dels teus bolígrafs del teu estoig i que isquen d’un cor. Això… Això és màgia pura.
Des que un és xicotet, un dels obstacles que et posa la vida és la pròpia família i encara que coste de creure és veritat. Perquè moltes vegades oblidem els nostres somnis per a poder satisfer els d’ells.
Jo personalment no soc molt de donar consells, però si soc realista i una de les realitats que ara mateix tinc clares és que has de ser tu sempre, perquè així enamoraràs a les persones de debò.
No t’avergonyisques de res del que digues o faces, perquè totes les coses passen per alguna cosa.
Passa la resta de la teua vida aprofitant i aprenent del teu do.
La meua mare diu que jo tinc el do de la paraula, que tinc la capacitat i el poder d’arribar fins al cor més dur, d’obrir els ulls a moltes persones i, sobretot, de fer que se senten lliures en la seua vida.
I tu?, Quin és el teu do?