Avui entrem dins el Monestir.

El que capta la meua primera atenció és que tot és “gran”. Em fixe en els arcs de distints tipus, les escales per accedir als distints nivells, l’alçada dels sostres, els pilars dels claustres i els mateixos claustres, els patis, la vegetació, els arbres i el cementeri amb un muntó de creus a terra, creus sense cap nom i dalt un cel blau i clar, que fa de l’espai un lloc seré, tranquil i assossegat, “impregnat” de pau. El conjunt de tot ens aporta un grat benestar.

Les fotografies 21, 22, 23 i 24 corresponen a una cel·la, es veu espaiosa. De fet, té una superfície al voltant dels 100 metres, en la majoria d’elles repartit en dues altures. Veiem el lloc d’oració amb un reclinatori i una creu, una tauleta, una cadira i una prestatgeria per a llibres, tot de fusta, també una estufa de llenya, un llit molt senzill, un lloc o “taller” on treballar. Uns ho fan en la fusta, altres la ceràmica, altres enquadernant i un llarg etc., cadascú en el que li agrada i en pro de la comunitat. Les cel·les totes tenen el seu jardí on cada monjo planta, cuida i treballa al seu gust. Al jardí passa un “ramal” de l’aqüeducte que el fan servir per a l’aigua. De dit jardí es veu un “paisatge” espectacular i únic, és a dir que estan en plena natura. Indubtablement, es “respira” un ambient de relax i tranquil·litat propici per la meditació i l’oració.

Eixint ja de la cel·la i en el “recorregut” s’aplega a una “nau” on es feia el vi, l’oli, el pa, etc. Es veuen distintes construccions habilitades per a aquests menesters, i distintes eines. Hi ha dues masses de ferro que jo diria (sense tindre la seguretat, clar) si serien per a picar espart.

Veig moltes més coses però no les pose per dues raons: primera per no tindre la certesa de conéixer exactament del què és i per a què s’usa i a la vegada per no esplaiar-me massa.

Gràcies per l’atenció i la setmana que ve entrarem dins dels edificis, església i altres.

Text i imatges de Ximo Asensi i Alemany

Imprimir article
Comenta aquesta notícia