Una de les coses que més m’agrada fer en el món és poder investigar sobre diferents temes que conformen a la nostra societat i que realment els tenim molt presents en el nostre dia a dia. Al llarg de les hores, al meu cap es van produint un munt de preguntes que sempre tinc la necessitat de resoldre, ja siga en el col·legi, a la dutxa, abans de dormir, mentre llig… Però hi ha hagut una que se m’ha resistit, però crec que tinc la resposta.

Els humans tenim el poder de sentir, d’experimentar noves sensacions i emocions, les quals ens aniran marcant al llarg de la nostra vida, però realment una de les coses que més m’agraden són viure experiències. Per a mi, elles no es poden comptar com realment es mereixen mitjançant paraules, sinó que han de ser viscudes i clavades en el cor de cada persona per a realment poder saber a què ens estem referint.

Segurament, ara mateix estigueu pensant de què estic parlant i quin dubte estic intentant resoldre al costat de vosaltres. Així que, us llançaré la pregunta: Què és la felicitat?

Aquesta pregunta em comença a rondar pel cap des de fa uns tres o quatre dies.

Sé que sembla una ximpleria de pregunta, que no soc la primera a plantejar-li-la al seu cap, però em sembla interessant definir-la sense cap llibre ni informació buscada d’altres llocs.

La paraula felicitat se m’ocorre enllaçar-la, principalment, amb moments que al llarg de la meua vida he anat experimentant. Aqueixos moments que van fer que se’ns obrira un somriure d’orella a orella, sense nosaltres adonar-nos, o aqueixes persones que ens acompanyen en el nostre llarg camí i ens transmeten aqueixa sensació que comença sent dels més xicoteta, però que finalment t’acaba embolicant tot el teu cos.

No ens podem oblidar de tot allò que ens agrada fer, veure i que realment sabem que ens ompli el cor i el dia encara estant en el pitjor de la setmana. Allò que  fa traure el millor so del teu cos i que fins i tot és contagiós per a les persones que es troben a la teua al *rededor fins a acabar tots de la mateixa manera.

Però sobretot, és tot fet que et faça sentir que realment tens una funció ací i que estàs per alguna cosa.

Crec que després de totes aquestes xicotetes situacions m’he adonat del que realment és la felicitat i espere que vosaltres, mentre ho llegíeu, *hayais pogut arribar també a la mateixa conclusió pensant en tots aqueixos moments, en aqueixes persones i en aqueixes riallades col·lectives que us han marcat en els vostres cors.

La felicitat per a mi és el que realment senta el teu cor, que fa que serveis el millor de tu i que res ni ningú et pare.

Tinc la sort de poder sentir aquesta sensació quasi tots els dies de la meua vida gràcies a persones, llocs, records i sobretot riures que estiguen i formen part de mi  ser.

Feia temps que no llançava una de les meues preguntes per ací: I per a vosaltres, què és realment la felicitat?

Vega Archer i Rios
Imprimir article
Comenta aquesta notícia